Joc de mirades

Es va girar de cop, inquieta. Algú la mirava.Ho va notar. Però no res. Ningú la mirava. Uns prenien cafè, d'altres llegien el diari i la majoria  estaven enfrescats conversant.

Les aspes del ventilador suspès del sostre feien voleiar els vestits estiuencs. Onades de colors amb gust de cafè.

En aquell instant algú creuava la porta i sortia al carrer amb la premonició que se'l miraven. Es va girar de pressa per caçar la mirada però ella continuava a la barra, immutable.

Durant uns segons la va contemplar. Va sentir gelos de l'aire enjogassat amb la tela del seu vestit. Va agafar la maneta en el moment precís que ella es girava buscant uns ulls. La porta com un parpadeig es va tancar.

Ho portem dins

Sovint la vida ens juga males passades però l'important és tornar-se aixecar i afrontar el futur amb esperança i optimisme

Muntatge del pilar de 4 pujant les escales de la catedral de Girona. Octubre 2010

Idea original : Ester Bertran

Camins

"El millor és marxar sense fugir de res ". L'Elena s'ha trencat el dit gros del peu dret  i em mira amb uns ulls esbatanats. Avui és el seu últim dia a la feina. Ha estalviat i se'n va. Començarà anant a Costa Rica on hi va fer un voluntariat i després no sap ben bé cap a on anirà. Ha agafat una excedència tot i que confia no tornar a la feina que deixa.

Em diu que ara és el moment. Me la miro mentre m'explica la que serà l'aventura de la seva vida. Les seves companyes tenen marit i fills. És un camí, em diu però " jo no l'he trobat i en tinc un al davant que m'espera, sense lligams". "Jo amb jo, vivint intensament els bons moments i els no tan bons".

No se'n va a treballar a un altre país, se'n va de viatge... però " si trobo alguna feina que m'ompli, m'hi quedaré ..."

Els pares ,ja se sap, ho passaran malament però " m'entenen". És normal no saben ben bé a on va. D'un lloc s'anirà a un altre però hi ha internet, em diu somrient i feliç. Tranquil.la. La vaig més assossegada, com si hagués madurat en un parell de mesos que fa que no la veia. I és que és evident que per començar aquest camí sola s'ha d'haver madurat.

Sempre a la vida, continuem parlant, hem de prendre un camí i decisions. Elegir i deixar el que hagués estat "una altra manera de viure" si haguéssim escollit allò que vam excloure. Mai sabrem del cert què hagués estat millor si tirar per un costat o per l'altre. I mai ho sabrem.

En tot cas tenir la llibertat d'escollir, crec que ja és un èxit.

Li deixaré una sabata ortopèdica perquè pugui anar a sopar i a despedir-se dels seus amics i l'adreça perquè m'enviï una postal de Costa Rica i tota la sort del món per encarar aquesta experiència...

Veus de casa nostra

Al matí a la feina tinc RAC 1 posat i entre tertúlia i tertúlia una veu i una música  em va sorprendre gratament. M'agrada consumir productes de proximitat, de casa i que s'exportin, i...

Burning és el seu primer treball i crec que no passarà desaparcebut.


Sara Pi
Burning

Veïnat generós

Va ser un joc de seducció. Ens buscàvem amb la mirada i tímidament alçàvem la mà o el cap. Ens apropàvem i ens abraçàvem. Uns quants ens coneixíem, altres no però ens presentàvem sense més. El blog o el nick era el referent.

En general als blocaires se'ns titlla de tímids i apocats, de poques paraules vaja però res més lluny d'això. Vam xerrar pels colzes.

Un grup de veïns i veïnes capitenejats pel Veí de dalt ens vam trobar en la presentació del llibre de les Històries veïnals. Moments que no tenen preu, per generosos.

Generositat en les paraules i en els gestos. En la companyia, en detalls insignificants, en petits projectes i sobretot en les ganes de compartir-ho. Ganes també de contiuar escrivint, regalant instants i emocions a la xarxa o damunt del paper. I de tot això què en quedarà?

Quedarà en el record de cadascú la imatge d'uns ulls, d'una veu o d'unes mans. Quedarà el moment inesborrable en què tots ens haurem sentit una mica com els personatges protagonistes de les Històries veïnals i és que en el fons cada HV és un tros de vida, real o imaginada, i a l 'escriure-les hi aboquem allò que ens agradaria i no ha pogut ser o allò que  ha estat i no ens ha agradat. És la màgia de  llegir i escriure: viure altres vides , a ritme de vals o de tango, de bolero o de swing, de blues o de rock. Tant se val!

Les Històries veïnals són aquest conjunt de melodies, el ritme de les  quals les lletres són la nostra parella de ball.

Un plaer haver compartit amb vosaltres aquesta tarda de juliol, amb sauna inclosa :) al bar La Papa .

Somnis d'estiu

La carretera roman en silenci. Els banyistes s'han instal.lat a la platja a primera hora del matí i ara regna l'estat narcotitzant del migdia.
Sota l'ombra i amb el vent del nord no hi ha pressa per a res.
Amb el cant de les cigales als camps de blat de moro i amb l'olor dels albercocs i préssecs madurs és fàcil deixar-se portar per l'endormiscament de les vacances.

Un punt i a part als horaris, les obligacions i el pensament.

La presentació del llibre de les Històries veïnals no és cap somni...

Keith haring

Li entraven ganes de moure el cos cada vegada que passava per davant del quadre que hi havia penjat a la saleta.Un record de la seva primera revetlla de Sant Joan .Estrenava els 18 , la colla i xicot. Un "guateque" en un càmping. Més ben dit el càmping només per a ells. Música, serpentines i fanals, entrepans i begudes de colors. Xerinola, molta xerinola en la nit més curta de l'any.

El dia havia estat calurós. Havia pres el sol al terrat de casa seva ( tot adonant-se que algun veí l'espiava) i de nit estava vermella com un pigot, amb les galtes molsudes i la pell tibant. Lluïa els primers Lewis blancs que s'havia comprat treballant de cambrera els caps de setmana.

I va ballar a cor què vols com si fos la seva nit.

Els arbres del càmping apenes deixaven entreveure la lluna plena que il.luminava per sobre l'espessurai de les copes. Com si hi hagués dos nivells. El de la revetlla i més enllà, la resta del món. El present i allò permanent.

Van sortejar un quadre. L'hi va tocar al flamant xicot i de rebot a ella.

Han passat molts anys i en tots els trasllats de pis el quadre ha viatjat d'un lloc a l'altre.Li agrada tenir-lo a prop...

I cada cop que entra a la saleta puja el volum de la ràdio o de la música que té posada i belluga l'esquelet... tot el que li permeten els ossos i l'artrosi. El marit sordeja i no es cansa de mirar-la.

- Ja sé que t'agrada ballar, ja però... el que no puc és recordar qui et va regalar aquest quadre...

Ella l'abraça i continua ballant per a ell. Ha plogut molt des de llavors... Els records inesborrables per a ella conviuen amb el present diari d'ell.

Artista i activista social, 1958-1990, estats Units

Surten a la terrassa . Sobre la taula , una coca afruïtada i una ampolla de cava...

Una altre proposta de Relats conjunts

Que tingueu una bona revetlla!!!!