Hi ha dies sense ordre ni concert. Com si els esdeveniments s'haguessin capgirat i de cop i volta tot fos un garbuix de succesos encadenats a l'atzar.Tot i la pluja i la grisor del matí no em desdic d'agafar el tren. Avui m'esperen a la capital.
_ Necessito una dosi de tu!
He emmagatzemat energia, aquesta setmana. Una mica més de la que em reservo.
.................................................
" Em perdo en un arxipèlag glaçat en un lloc inòspit i fred d'Estocolm. M'esgarrifa aquesta fredor. Prefereixo l'escalfor d'una abraçada sota els blancs llençols de cotó brodats amb punt de creu .M'endinso en el viatge del protagonista."
................................................
Hi ha regals materials. N'hi ha de simbòlics.
................................
" Sabates italianes ", tot un regal d'artesania! - Quin gust posar-se unes sabates fetes a mida de la teva forma - " Unes bones sabates han d'ajudar qui les porta a oblidar-se dels peus " -
Henning Mankell ho explica des de la llunyania. S'ha amagat del món. " Fa 12 anys va cometre un error que no va saber assumir i el paga vivint tancat en ell mateix. Un dia però, caminant pel glaç del Bàltic, arriba la dona que havia estimat i que havia abandonant..."
.....................
No m'agrada amagar-me del món...
.....................
Hem dinat al " Gran cafè " al carrer d'Avinyó. Ens hem regalat l'estona. Només per a totes dues. Com si el temps s'hagués encongit en un plat d'arròs caldós de sèpia i gambes. Uns anys concentrats en una barreja d'aromes i colors. Com el dia... que s'ha anat despertant a l'hora de la migdiada.
I de cop volíem estar a recés, en una platja. Massa lluny, avui. Un altre dia canviarem d'escenari i dormisquejarem a la sorra.
Hem deslligat nusos i dubtes. Ens hem barrejat amb els "guiris ".
La distància ens ha acostat. Hem fet sopes amb l'arròs... Trossets de pa impregnats de gustos casolans i records d'infantesa.
..............................................
M'he adormit al tren , de tornada... Abans però, he acaronat les "Sabates italianes " i he abraçat el llibre mentre tornava a una realitat que per unes hores havia oblidat.
No voldria que s'acabés el diumenge i a vegades tampoc vull que s'acabi la setmana...
He tingut un petit somni... M'ha segrestat un pelegrí que feia " El camí de Santiago ".
_ Vull fer el camí amb tu...
_ Amb mi?, Però si no ens coneixem!
_ Per això mateix. Després del viatge ens coneixerem.
He tancat de nou els ulls per saber com continuava el somni... Massa tard. S'havia escapolit a la darrere parada.
Potser el viatge interior ja l'he començat...
El protagonista del llibre , també.
A vegades fa por, fer-lo. Començar-lo no depèn ben bé d'un mateix. La vida t'hi porta. Tens el neguit de quedar-te atrapat en un illot del nord d'Estocolm colgat per una tormenta de neu...
Però estic segura, que si passa, sempre hi ha uns braços que et treuen del forat... Com sempre hi ha una abraçada sota els llençols de cotó que t'impedeixen que hi caiguis.
Hi ha dies fets d'una barreja de colors...
Hi ha dies llisos...
Hi ha regals farcits de paraules...
.................................................................................
Sabates Italianes
Henning Mankell
Tusquets Editors