Diego Rivera,1913,Retrat d'Adolfo Best Maugard
L'últim detall. Uns guants de pell noble. Perquè avui sí que era el gran dia.
Aquella cita que esperava des de feia tant.. i no hi havia manera.
Com costa a vegades, es preguntava aquest "gentle man",aconseguir una entrevista i fer un te. Com costa trobar-se sense despertar cap sospita amb la dama dels teus somnis... Com costa quan hom està tan enamorat , tan decidit a deixar-ho tot i pujar a la nòria de la vida. Com costa trobar les paraules exactes,els gestos idonis, l'accent, aquella caiguda d'ulls, de mans i de cor. Quan fins i tot hom està disposat a vendre-ho tot, a desplaçar-se hores en tren per trobar, per abraçar, per viure en plenitud i calmar aquest desassossec que et corca per dins.
Però avui per fi, un cop parlat amb la minyona, amb el xofer, amb el jardiner i haver engatussat el sogre amb una trobada d'allò més encisadora... Avui , un cop enredada la cuinera i la modista podria disfrutar d'un te de canyella amb qui tant desitjava des de feia temps i que tothom - bé, els més allegats -pensaven que més d'hora que tard esdevindria la seva sogra. Avui amb aquest vestit de dandi i les sabates de xarol trepitjaria per primer cop l'habitació més preuada de la mansió del seu cap. Avui.
Com li ha costat arribar-hi!
Una altra proposta de Relats conjunts