Una finestra al món

Llàgrimes

Llàgrimes regalimant pel cos vellutat 

Desig perfilat palpitant 

allà on els ulls repiren llum

Itineràncies poètiques

Divendres era demà

Siurana ( El Priorat )

Semblava dilluns perquè el dia anterior havia estat festiu. Quan hi ha festius entre setmana es perd el ritme de la rutina i de matinada és fàcil despertar-se i preguntar-se en quin dia vivim, si hem d'anar a treballar o esmorzarem amb calma.

Semblava dilluns però tampoc era dilluns perquè el dilluns de la setmana també havia estat festiu.El dilluns tampoc va ser un dilluns com són habitualment els dilluns.

Havia trencat la setmana pel dijous i durant cinc dies havia aparcat el rellotge. El temps deixava de marcar obligacions i només el fluir a un altre ritme era suficient per oblidar-se de quin era el dia de la setmana. 

L'hora es va canviar de nit i l'endemà el dia era diferent sense saber per què. Al canell el rellotge seguia immutable amb "l'hora vella". És un remei infalible per no destorbar el cos sobretot si no es fa amb premeditació. Un descuit el pot tenir qualsevol. Ens passem sis mesos pensant en l'últim dissabte de mes per canviar l'hora i oblidar-se'n és un punt a favor sempre que no s'hagi d'anar a treballar o agafar un avió...

I de sobte l'envaeix un rampell. Té el temps just. Llegeix. Escriu. Pot ser és massa tard ( no ha previst el canvi d'hora).

El divendres no és dilluns però divendres és demà.

No sap si arribarà a temps.

A la cantonada la cafetera bull...

El cafè del matí no entén de rellotges amb canvi d'hora, ni de divendres que són com dilluns ni de la barreja d'olors de bon matí quan els sentits estan ben oberts i el cos descansat sobretot si no ens hem neguitejat per si dormirem una hora més o una de menys.

Malgrat tot va arribar a temps  i l'aroma d'aquell matí l'acompanyà durant tot el dia.

Pont

És com si s'hagués aturat el temps a l'estany.

Giverny

He escoltat , des el pont, els nenúfars de Monet hivernant!