Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 27 de desembre del 2010

La cara de Barcelona

Roy Lichtenstein,1992
De tant en tant és com un senyal.Es dispara l'alarma. Agafa el telèfon i la truca. Té ganes de veure-la. Agafa festa de la feina i puja al primer tren del matí.Lllegeix el diari. Esmorza a Barcelona. Passeja amunt i avall en l'anonimat més absolut i se la imagina empolaïnant-se per ell.

Confia que haurà deixat de fumar i que ,per exigències del guió, portarà els cabells més curts o se'ls haurà deixat créixer i lluirà una melena mig llarga.Després sap que agafarà el metro i l'autobús i es trobaran a la porta d'un restaurant. Ell hi anirà caminant omplint el cos amb els colors dels aparadors i fruïnt per endavant de la llarga conversa que els espera.

Saben que el temps passa molt de pressa i per això intenten aturar-lo barrejant el que van viure, el que viuen i imaginant un futur incert però no del tot .No es donaran per vençuts i aprofitaran aquestes estones per contagiar-se d'energia, de vitalitat... Poques vegades el desànim es transmet pel fil telefònic. Poques converses acaben en silenci.

De tornada en el el tren és incapaç de concentrar-se en res més que no sigui la cara d'ella. Avui estava especialment atractiva amb perruca i barret.

Sap que el continuarà esperant,a Barcelona, amb els llavis pintats de vermell, la cara pàl.lida, el cabell esbullat i amb el cor gran com un guarda-robes.

Així és ella.

És una altra proposta de Relats Conjunts

21 comentaris:

Pere ha dit...

Si ella m'esperés, si escoltés les meves trucades, si volgués parlar amb mi sense demanar res, pàl· lida, despentinada de llavis vermells ...
Potser trobaria aquesta vitalitat necessària per a viure amb ella el temps perdut.

Una bonica historia.Bona nit i bon cap de Any Joana.

Sergi ha dit...

Ara no sé si ella és una ella de veritat, o et refereixes a la mateixa Barcelona. En tot cas, és una història d'amor de veritat, molt ben descrita.

nur ha dit...

Com en Xexu, a mi m'ha semblat que la protagonista era Barcelona, però potser jugues a confondre'ns, Joana :)

Un relat bonic i breu smb una foto d'una escultura (?) que em va desagradar molt quan van posar, però sembla que el temps fa que un s'acostumi a veure-la allà i ara faria estrany si no hi fos, oi?

Bones festes, Joana :)

Carme Rosanas ha dit...

Una mica misteriós el relat però intens... Sempre és bell l'amor, i ben explicat.

Garbí24 ha dit...

Ningú es pot resistir a tanta sensualitat...val la pena fer el viatge

Elfreelang ha dit...

Bon relat! un enamorat de la cara de Barcelona? o de una noia anomenada Barcelona?

Unknown ha dit...

Ja ens passa això als qui anem a bcn de tant en tant i des de 100 km.

montse ha dit...

Bon relat, m'agrada com es deixa atrapar per aquest Barcelona tan seductora.

Salut!!!

nimue ha dit...

si l'espera té recompensa, benvinguda sigui! B7s!

Mon ha dit...

aturar el temps..qui pogues

khalina ha dit...

Com m'agrada Barcelona, i l'amor, i el teu relat!

Kaa ha dit...

Bravo, Joana!!

;)

Mireia ha dit...

moolt ben escrit!!!

Et desitjo un feliç 2011, Joana!

El porquet ha dit...

Però ella és Barcelona?

Molt ben narrada!

DooMMasteR ha dit...

Mola el relat :-)

Que passis un molt bon any!

Guspira ha dit...

Una gran història d'amor!
Et desitjo un any ple de felicitat, Joana! Ple d'amor i paraules amigues! Un 2011 ple de llum!
Una abraçada molt i molt gran!

◊ dissident ◊ ha dit...

Molta felicitat en aquest any que comença i un forta abraçada!!

sànset i utnoa ha dit...

Doncs haurem de tornar a Barcelona.. o ella ho era?

Ara m'he perdut...

*Sànset*

Ricardo Miñana ha dit...

Muchas felicidades para este año, dale vida a tus sueños y que la crisis económica
pase de largo.

¡¡Feliz año 2011!!

Un abrazo.

Joana ha dit...

Pere,
Bon Any! I pensa que potser t'espera...

Xexu,
Al començar a escriure he pensat en una amiga...després s'ha barrejat amb la Barcelona que conec :)

Nur,
Jeje m'agrada confondre :)L'escultura no m'agrada molt però és el que dius. Ja ens hi hem acostumat. Bon Any Nur

Carme,
M'he embolicat jo mateixa :)

Garbi,
Baixar de tant en tant a Barcelona és seductor no trobes?

Elfreelang,
Les dues coses barrejades :)
Tondo,
I de tornada en el tren has d'assossegar-te oi?A vegades m'és impossible dormir. Bon Any T.
Montse,
Per els de poble Barcelona sedueix!
Nimue,
baixar a Barcelona de rebaixes no és el plat fort :)hi ha moltes més coses que atrauen.
Mon,
s'ha de fer...
Khalina,
A mi també m'agrada escapar-m'hi :)
Kaa,
Com va tot? Petons
Mireia,
Un bon Any també per a tu!
Porquet,
Si i no :)
DooMM,
Bon Any wapo!
Guspira,
Et desitjo el mateix a tu :)
Dissortat,
Gràcies. Els mateix per a tu
Sànset,
Si i no :)
Ricardo,
Feliz Año!

el paseante ha dit...

I en aquesta espera, sempre es poden llegir les vides en els seus blogs (suposant que en tinguin).