No cal anar gaire lluny per aïllar-nos. És fàcil fugir enmig d'una lectura i restar immòbil a casa.
Aïllar-nos a través de la música i deixar-nos portar per un ritme que vagi d'acord amb el nostre estat d'ànim.
Caminar i estar pendent de les nostres passes, del cruixir de les fulles, del batec galopant.
Hi ha qui pinta. S'aïlla en el seu món al cuarto del costat.Obre la finestra i deixa volar la seva imaginació en cada pinzellada.
Diuen dels artistes que són persones solitàries, que viuen en el seu món... I els "no artistes" també podem tenir el nostre espai.
Hi ha una realitat que desconeixem de cadascú.El nostre món més íntim, la nostra bombolla personal. El racó on el brugit del pensament s'atura. Un lloc on la ment descansa.
No ens cal un silenci absolut sinó trobar el punt de desconnexió de tot allò qüotidià. Hi ha sorolls que hem interioritzat com a familiars. Sorolls que ens fan estar atents fins que aconseguim ignorar-los.
Quan ens centrem en allò que ens desperta interés som capaços d'aïllar-nos de tot i de tothom.
He recuperat, en una tarda d'aïllament, els vinils (els LP i els discs petits) i el tocadiscs i tot absolutament tot funciona.
Soterrats i endreçats, aïllats de la vida moderna i postergats en un altell d'un armari vivien en un silenci imposat... Sort de no vendre'ls.
Hi ha somnis tancats dins de cada caràtula i records que s'han despertat just en el moment que el fibló de l'agulla s'ha passejat per la superfície llisa, negra i brillant del vinil.
El tacte més semblant a una pell satinada...
31 comentaris:
Tenia un encant especial aquest format, tant que hi ha gent que els col·lecciona i encara surten alguns treballs en vinil, pels romàntics. El que cada cop serà més difícil serà trobar aparells per reproduir-los, així que cuida bé el que tens tu!
Jo els guardo. Esperant aquest moment que tu ja has trobat, per tornar-los a escoltar en una tarda d'aïllament... ;o)
petó
ara, ni que fos per tocar la moral a en XeXu, podria dir que, el só d'un vinil és més dolç, més complex, menys "pla" i "net" que el digital. I si no de què aquest invents per donar "empaque" al so (surrounds i altres endergues...)
tu posa un vinil en un bon plat, amb un ampli de vàlvules i unes bones caixes (americanes o canadenques, més que britàniques) i ja em diràs..
Tonteries tècniques a part...
Obrir un àlbum, el tacte (La portada del Close to the Edge de Yes, era en relleu...) les lletres, la grafia, la cura amb que s'han de tractar...
sensacions...
com la pell estimada...
com el bes desitjat...
bona nit, amiga estimada
petonet dolç, nina
:¬)***
Sols de veure les portades... Gràcies per fer-me viatjar a aquells meravellosos anys.
Guarde els vinils, però no l'aparell...el picú li deiem.
Brothers in arms... el meu estimat Llach... he d'aconseguir un aparell!!
Bona nit boniqueta, besets als de casa.
Jo vaig tenir ahir un dia d'aquests... em calien coses "velles" i calma, un bon llibre i temps.
per a qui crea "vincles sentimentals" amb els objectes, suposo que sempre serà millor un dics que l'spotify.
>Com estàs? Tot bé?
Una abraçada
Jo també els guardo tots i també tinc un aparell per a reproduir-los, relativament nou. Comprat ja en plena època de CD. Crec que encara durarà!
Aïllar-se de tant en tant és ben necessari. Una abraçada.
pell de gallina.. entre l'escrit, les caratules tan "nostres", la música que ens transporta a un temps , uns records...
guardo una pila de LP i també dels petitons, són cançons que sempe portarem amb nosaltres.
un post molt tendre, bonic..
Ai els records....que bons que son. No hauriem de llançar mai res, al cap dels anys sempre ens torna a fer gràcia. Però els problemes d'espai imposen neteges radicals...:(
vaja colla!!! :)
jo també els tincs tots (els grans i el petits) i...només llegir-te vénen unes ganes...
i necessàriament sempre hem de trobar espais de desconnexióper connectar amb nosaltres.
una abraçada, joana i molt molt bona setmana!
Això és molt nostàlgic, jo també guardo alguns discs d'aquesta època i fins i tot el meu antic tocadiscs, una maleta portàtil per guateques.
Casualment el vídeo de l'entrada que preparo aquesta setmana és el: "And I Love Her" (I l'estimo) dels Beatles.
Bon dia Joana.
Aquest dels Beatles és una joia! És un EP!
Per cert, Joana, parlant de rememorar... et recomano la secció "Notes Extraviades", a l'Absolut Mas:
http://absolutmas.com/?cat=17
Estic segur que els amants de la bona literatura com tu us agradarà.
En queden dos més per publicar, abans de tancar el diari. Serà material raríssim o inèdit. No puc desvetllar més coses. Ja em diràs que et sembla! Una abraçada!
Unplaer viatjar en el temps i trobar totes aquestes meravelles que ens ofereixes.
Encara que en vinil, l´enregistrament totalment digital -un dels primers- d´aquest treball dels Dire Straits, es culpable de la sonoritat brutal que té.
De tan en tan treure coses que guardes i que no fas servir, crea un plaer enorma, jom també tinc un mún guardats i el tocadiscos també.
caram, veig que no sóc jo sola qui guarda els vinils i que encara té un "tocadiscos" (o he de dir pick up)?
I també havia estat temptada de vendre'ls, en un moment donat, però, per sort, me'ls vaig guardar!
una abraçada, guapa!
Aquests moments de soledat amb nosaltres mateixos són preciosos. I ens fan créixer i redescobrir. I aquesta pell satinada m'ha semblat meravellosa.
et llegeixo i me'ls miro, i miro el reproductor, estarà bé l'agulla? suposo que si. llàstima que l'últim no el tinc, perquè quin cul! marededéusenyor! això en una portada de CD perd molt eh! :D
Així mateix els tinc jo, encapsats en un racó del sòtil de ca meva.
Quina llàstima. Algun dia els trauré per reviure el passat...
potser en el silenci
d'una pinzellada
pot estar immers
el deliri de la quietud.
................ Anton.
Quina sort, jo he perduts tants llibres, tants discs que ja he perdut el compte.... Ara alguns me'ls he tornat a comprar perquè m'omplent de tants records....mil petons
Doncs has recuperat un tresor. A mi ja em van agafar tard els vinils... vaig viure de ple l'era dels walkman, cassets i després CD's.
Conservo algun disc de vinil dels meus pares... però ja no tinc ni tocadiscs!
De tant en tant vénen de gust moments així.
Recuperar Brothers in arms és una excel.lent decisió. Quin grup, quin disc insuperable!
Jo encara tinc un tocadiscs! i vinils...és com viatjar cap el fons de la nostra joventut i recordar ....molt bé això de recuperar!
Mira, els tres últims discos que ens mostres els tinc en format mp3 a l'oficina.
P.S. MITJA VERITAT---> aquest dels Beatles en concret no, però totes les cançons sí.
*Sànset*
Xexu,
El cuidaré :)
Fra,
pensava que t'aïllaves més sovint !
Records!
Barbollaire,
En saps un niu! petons
Albanta,
M'agrada això del picú :) Records
Joana,
Quin plaer gaudir-ho oi?
Roberthinos,
Tot bé...Tu ets més jovenet i això et cau lluny :)
Carme,
a veure si funciona i ens ho expliques! Bon capde!
Lolita,
M'agrada el teu comentari. gràcies
garbi,
Jo no sóc de neteges radicals.Em sap greu desprendre'm de segons què :)
Fanal,
És un exercici fantàstic per estar amb tu. Bon capde!
Pere,
estem nostàlgics? Aisss Bona nit wapo
Dess,
Petites joies. Gràcies per la informació.
Joana,
Un plaer mutu.ptons
Toy,
Quanta raó :)
Pakiba,
A veure si farem un "guateque" :)
Arare,
Quina colla jejej bon capde reina mora :)
Dushgel,
Val la pena trobar-los i gaudir-ne. He de passar per casa teva...
Clidice,
Aquestes portades són petites obres d'art...marededéusenyor jajaj
Tonina,
Veig que som una colla!
Rebaixes,
Preciós! Una abraçada!
Mon,
Una llàstima perdre aquests objectes que tant estimem! petons i bon capde
Mr.Missis,
Una llàstima.El so és tan diferent ...
Kweilan,
I són necessàris!
Ferran,
Quin luxe! jejej
Elfreelang,
HI ha dies que són especials perquè fas alguna cosa diferent.
Sànset,
oooh! m'agrada la coincidència. Records a la Utnoa!
No n'he tingut mai de vinils. Jo era de cassettes, que tenien menys glamour.
Paseante,
Jo també vaig ser una gran fan dels cassettes :)
Que bé això d'aïllar-se i gaudir dels moments de soledat amb una bona música, de tant en tant cal "recuperar-se"...un abraç
Publica un comentari a l'entrada