Tot anava tal com estava previst. Ja faltava menys per la data esperada. Estava tan il.lusionada que no podia dormir. Que fàcil això de viatjar per internet!
La vida té aquests girs inesperats. Cobrar una herència d'una tia de la mare va ser dit i fet .El notari li havia entregat també una capsa amb les pertinences de la tia llunyana i a dins hi havia la fotografia de la seva mare quan era molt jove llegint aquella carta del qui seria més tard el seu pare . I pocs dies després trobar aquella finestreta a internet :" Reservi el seu viatge espacial pel 2011". Això era a la cantonada. Sí havia fet tots els tràmits ràpidament. Només calia anar obrint finestretes i anar posant dates i números (la data de naixement, el DNI...fins arribar als dígits del compte corrent on uns quants mils d'euros estaven encara calents).
Hi entrava de nit a la finestreta quan els de casa ja dormien. Ella necessitava airejar-se i aquella sortida li va donar tot el que necessitava.Un viatge que poques persones al món s'ho podien permetre. Anar a l'espai amb una nau i contemplar la Terra de lluny i la Lluna de més a prop.
Els de casa no en sabien res. Ja s'ho trobarien. Ella necessitava unes vacances i aquesta era la seva oportunitat. N'estava cansada de planxar, netejar i cuinar mentre la penya vivia com reietons. Feia temps que els ho deia :"Agafaré les maletes i marxaré sola una temporada ben lluny " i tots reien..." Sempre dius el mateix i mai ho fas..."
Però ara , ara era la seva i aquest somni el tenia ben a prop.
Ves quina tripulació hi hauria, pensava. Astronautes, allò que s'anomena astronautes només els havia vist per la "tele" però aviat els tindria de companys. Ella seria una clienta VIP i ells els seus servidors. És el que té de recompensa haver treballat tant per la penya de casa. El marit encastat al sofà mirant futbol dia sí dia també i els tres "ni-ni" que vivien del "cuento". Aviat s'adonarien del que havien perdut...
Tenia la documentació a punt. Poca roba i poc de tot. Allà a Cabo Kennedy l'hi donarien el vestit i les meravelloses pastilles que substituirien els menjars. Quina glòria no haver de cuinar!
- Pareeeeeeeeeeeeeee
- Quèèèèèèèèe`
- La mare parla sola...
- Té una mica de febre i s'ha estirat al llit...
- Nooooooo. Està dreta sobre el llit i diu que camina sense gravetat i que la sensació és fantàstica...
- No es deu haver pres la pastilla blava que li he dit... aquella que serveix una mica per a tot... L'A...l'Antalgin coi!
- Pareeeeee....es fotrà de lloros la mare. Fa l'avió sobre el llit...
- Casum l'olla. Li deu haver pujat la febre...
- Pareeeeeeeeeeeeee....Hi ha un reguitzell de pastilles blaves escampades sobre la teva tauleta de nit i no són Antalgin
- Com que no?
- Noooooooo pare, són les teves pastilles blaves...
És una altre proposta de Relats Conjunts
24 comentaris:
molt bo, aquestes pastilles blaves! Però estaria bé que els deixés una temporada, a veure si espavilen.
No era de vi la borratxera... sino de concert espacial ben especial amb trombons i trompes i violins i flautes i qui sap si alguna arpa per entrenir les mans...
Quin brodat, noia...a gust l'he llegit...Fins els peus he mirat si els tenia damunt del mosaic o transitaven pels núvols. Anton.
jajaj molt bó!!!!!!!!!!!! si senyora!!! amb aquestes pastilletes faría un viatge de lo mes erótic oi?? jaja.
Però que molt bó!!!!!!!
Bona setmana
Petonets
quin perill que porten les pastilles blaves...ho revolucionen tot.
Bona aportació
Quin viatge s'està pegant la senyora i de bades!!!
M'has fet riure.
Salutacions
jajaja Molt bo, Joana! Has estat molt aguda!
Quin viatget el de la mare... L'he llegit molt a gust. M'ha agradat!
Ostres nena, quin tip de riure, molt, però molt bo!
Aixi que eren les pastilles....molt bo realment un relat amb molt d'humor i relligat amb l'anterior de la noia de la carta...felicitats!
Boníssim! He rigut molt!
Brutaaaaaal!!
Ostres, el blogger se m'ha menjat el comentari. Deia que la història feia un gir que déu n'hi do. I que les pastilletes blaves tenien efectes indesitjats, encara que potser per ella eren desitjats...
He estat a punt de trucar la meva mare a veure si al final s'havia decidit a deixar-ho tot i marxar! ara que ja no té ni-nis per casa...però el gir que ha donat tot plegat, m'ha fet molta gràcia!
Je, je, je... m'has fet riure! Clar que si t'he de ser sincera també m'ha fet una mica de pena que no pogués marxar de veritat i deixar-los tots que s'espavil·lin sols. M'hauria encantat!
Currat i original, el text!
Si no marxa tant lluny, l'esperono a decidir-se ni que sigui per un parell de dies: li convé a ella i als de casa!
Una abraçadeta, joana!
Parlant de pastillas blaves.....
No ho diguis: aquest és l'origen de màtrix!!!
M'ha agradat molt.
*Sànset*
Aquestes pastilles tenen més perill que un mono amb una fullas d'afeitar. Salut, JOANA.
Enhorabona l'has brodat, quina inventiva més imaginativa teniu tots. Els he anat llegint i tots donen la talla. S'aneu superant per moment, així qualsevol ho intenta!!! Mai us arribaria ni a la sola de la sabata.
jeje, si s'ha equivocat de pastilles blaves no m'estranya que s'hagi 'alçat'.
Per cert, molt bé aquesta referència a l'anterior RC, 2 en 1.
Una abraçada :)
Aquestes pastilles blaves... cal anar en compte!
M'ha agradat, i es cert que moltes vegades prendre un còctel de pastilles receptades, ens fa veure un munt d'al·lucinacions.
M'encanta Joana!. molt.
Escrius prosa de primera, però en els diàlegs ets una mestra. M'has fet riure.
Moltes gràcies a tothom!
Publica un comentari a l'entrada