Ahir en vas fer 87 i et continues sorprenent de la vida. Tens els ullets plens d'il.lusió i ganes de feinejar. Només de tant en tant sembla que "viure" et cansa. Les cames ja no les tens amb la lleugeresa de sempre. Pujar amunt els marges i els caminois del bosc et costa. " Si em perdo - sempre ens dius - em trobareu al bosc". Allà t'hi sents a casa teva, no en va vas néixer en una masia sota El Far i coneixes pam a pam les feixes i els torrents. L'has pentinat buscant bolets , figues , prunes, cireres ,pomes i peres. Els arbres han quedat mig perduts i els amos han abandonat les masies que tenies per veïnes. Fins i tot la font de Les Fontiques s'ha assecat. Al torrent no hi baixa aigua però el teu cor somriu quan ho expliques.
Al poble la casa se't fa gran sense el pare... ho sé però ens tens i et tenim i hem de viure en present.
Ahir et vas mudar i vam anar a dinar,res de l'altre món com a tu t'agrada però no et vas posar el davantal ...i per a tu va ser fer festa i per nosaltres també.
I sí posarem finestres blanques d'alumini i pintarem la casa en un to més pujadet... tal com t'agrada. Aquesta primavera .
No descuidis l'hort mare.Estem massa ben acostumats a la flaire i al gust de les verdures. I per a tu és com anar al gimnàs... No pares mai quieta. Quanta sort que tens i tenim. Quanta sort mare de tenir-te.
Covava l'ou de la mort blanca.Poema de Maria Mercè Marçal. Canta Sílvia Cruz
32 comentaris:
Quina mare tan reguapa, Joana!
Moltíssimes felicitats a ella i per a vosaltres també!
Sí que en tens de sort de tenir-la encara... Per molts anys a totes dues!
Petons, Joana!
Enhorabona per tenir una senyora mare tan marxosa encara...!
La cançó i la lletra d'on prové precioses!
Mira que guapa se la veu! Fes-li una abraçada ben forta!
una mare ben templada, joana. potser li costa pujar marges, però a la foto se la veu disposada al que calgue dins de les seues possibilitats.
no conec "les fontiques", però amb este nom deu ser un lloc molt bonic.
felicitats per a ta mare. 87 anys són molta vida ja. és natural que a vegades li canse viure, però pel que expliques, continueu disfrutant la vida.
la cançó que has posat de la maria mercè marçal... que bonica, joana. les noies que la toquen l'omplin tota de sentiment. i quina veu tan especial i dolça, la sílvia. un tresoret de música.
una abraçada, joana
I es que de mare només hi ha una, Felicita-la de part de tots
Que per molts anys la disfrutis. El texte precios.
Quina mare més activa i animada! Per molts anys!!
Que maco Joana, quina tendresa que desprenen les teves paraules. Es queixarà ta mare de filla!
Què guapa! Una abraçada a les dos!
Moltíssimes felicitats!!!
A ella, a tu, a vosaltres.
Que per molts anys us continuï malacostumant amb les verdures de l'hort, amanides de flaires d'amor i somriures.
Una abraçada ben forta. Per ella, per tu, per vosaltres.
Una bossa de petons dolços, per ella, per vosaltres, per tu, nina estimada.
:¬)*****
iep! jo a aquesta mare la conec!! ;-)
per molts anys!
petons!!
Doncs jo no, que no la conec, però sé segur que si llegeix aquestes línies teves, Joana, dibuixaran un somriure els seus llavis i, probablement, intuiran unes llàgrimes els seus ulls. I no serà per menys. Teniu sort, totes dues.
Per molts anys, guapa/s (avui, el qualificatiu és compartit ;)
Quina mare més guapa i que mudada va a la foto!
Es veu una dona molt trempada.
En quant a l'alumini blanc de les finestres i el color pujat, només volia dir que té el mateix gust que els meus pares.
;-))
Una abraçada!!
Moltes moltes moltes felicitats!!!! Què maca la mare...
M'has fet emocionar... :_
Petons guapa.
Joana, quines lletres més boniques... i quanta tendresa....
Felicitats, a les dues.
Per molts anys i felicitats senyora per aquests 87 anys tan ben portats.
A tu també et felicito Joana, és una sort tenir a la mare en tan bones condicions de salut física i mental malgrat la seva edat, són coses de la vida de pagès ...
Bon dia.
Quin post dedicat més maco. Només podem feicitar-la, i que segueixi així "de jove".
La meva àvia té més o menys la seva edat, i també està així. I segueix fent -i volent fer- les seves feines. I no li diguis que l'ajudes, que et pela! La gent tan vital és envejable. Que ha treballat sembre i que arriba a vell tan bé. Ai de nosaltres, que si hi arribem -amb el cul tan acostumat a jeure- ens costarà tot!
*Sànset*
Es la primera vegada que visito el teo blog i veig que tens una mare molt maca , que enveja en dones,jo la vaig perde fa 4 anys i la continuo ayoran . Que puguis gaudir
molts anys d'ella. Felicitats a les dues.
Felicitats per la mare i pe la filla!
un escrit preciós.
La Sílvia Cruz esplèndida com sempre...
Moltíssimes felicitats a totes dues per gaudir-vos mútuament, i que per moltíssims anys més :) Petons Joana!!
Per cert, m'ha encantat l'entrevista a 4 veïns de diaribarcelona.cat, felicitats, un vídeo fantàstic :)
Aquesta edició he tingut l'honor de tancar el microrelat veïnal d'aquest estiu, ha sigut una gran experiència!
Unes paraules molt emotives.
El poema de la Maria Mercè Marçal és sublim, i a la veu de la Sílvia Pérez Cruz és una meravella.
Mai hi ha paraules suficients per agrair una mare tot el que ha fet, fa i farà per nosaltres.
Per això, fa anys, quan vaig fer la meva primera lectura poètica vaig dedicar a totes les mares del món un poema, que trobo sublim, de la gran Gioconda Belli. Un poema que, curiosament, fou un element clau en l'inici de la relació amb la meva parella.
El pots llegir aquí:
http://afroditacalipigia.blogspot.com/2009/11/de-los-dudosos-dones.html
Respecte el duríssim i genial poema de la gran Marçal no hi ha paraules (http://semirea.blogspot.com/2008/12/ra-del-cos-maria-merc-maral.html). Sols una dea com la Sílvia podia encara engrandir aquesta obra magna.
Felicitats a tu pel blog i a la teva mare pels anys.
Gràcies "reguapa"!Fanalet
Rita,
Sí encara ens gaudim...a estones.
Elvira,
És una màquina però les Duracel s'esgoten...Sort en tenim de la música. Acalreix els dies :)
Arare,
El cap de setmana us llegirà :)i s'emocionarà!!!gràcies wapa
Iruna,
És una dona lluitadora, i encara voldria fer més. I era molt caminadora però també ha de renunciar a llargues passejades i se n'adona.
La música em té el cor robat. Bona nit Iruna!
Garbi,
Segur que us llegirà. gràcies
Vitalis,
gràcies. A vegades no et puc comentar al blog! Passa res?
Khalina,
Sí encara s'ho fa tot i cuida un hortet i...no para!
Xexu,
No sé...jajajj ara no es queixa!
Kweilan,
Gràcies a tu!
Barbollaire,
Ens té avesats a la bona taula jejejgràcies!
Elur,
Ja saps...quan vulguis un cafetó!
Ferran,
segur que se li escapa alguna llàgrima és bleda com jo :) graàcies!
Eva,
sí noia ara toca estrijolar la casa ...és un no parar!
Ana,
gràcies!
Joana,
Gràcies per passar. petons!
Pere,
Els aires de muntanya :) Per això hi vaig sovint :)
Sànset,
Per això és tan sa bellugar l'esquelet. Llàstima dels blogs que ens enganxen asseguts :)Felicitats per l'àvia! Són fetes d'una altra pasta:)
Pakiba,
Benvinguda i comprenc l'enyorament. També enyoro al pare.una abraçada!
Lolita,
gràcies i bon estiu!!!
Cris,
bentornada wapa!!!
Raquel,
Benvinguda i gràcies. Bona música sí, molt!
Natxo,
Moltes gràcies i benvingut. Ara vaig a llegir-te!
a Can Remena? ;)
felicitats i per molts anys
Tota una senyora, si senyors
Elur,
A Can Remena :)
Jesús,
Gràcies!!
Mon,
I tu tot un senyor :)gràcies
Ei, moltes felicitats!!!! enhorabona per tenir una mare tan eixerida!!!
Se la veu molt flamenca, i me la puc imaginar perfectament al seu hort triant verdures per regalar-vos. Moltes felicitats.
Gràcies Candela!
Paseante,
És la seva vida l'hortet :)
Publica un comentari a l'entrada