La vida en un llençol

imatge google

El 1984 en un poble d'Itàlia - Pieve Santo Stefano - un grup de persones (entre elles historiadors i fil.lòlegs ) preocupades per la pèrdua de la memòria popular i per la visió dels fets històrics d'un sol bàndol es van proposar fer una recopilació d'escrits casolans. Pensaments, poesia, receptes de cuina de la gent d'aquell poble. Escrits dels avis, besavis i de tothom que tenia alguna cosa guardada a la calaixera :documentació bibliogràfica,memòries, recull de correspondència,de la guerra, etc.

Ho van fer empesos per la pèrdua de referents populars després d'una generació o dues. Allò no publicat no surt a la llum i es deteriora fins perdre's.

Giovanni Marzocchi va ser un dels historiadors que ho va promoure. En el recull de documents es va passar moltes hores escoltant el testimoni de persones que li portaven els seus escrits o els dels seus avantpassats. D'aquí en va sortir el primer Arxiu europeu de la Memòria Popular.

Un dia va rebre la visita d'una camperola la qual li va portar una capsa grossa i li va dir que allà hi havia la seva vida escrita. Al obrir-la hi va trobar dos llençols escrits amb rotulador. La camperola li va explicar que una nit en què no podia dormir va decidir escriure però no tenia paper. El seu marit era a la guerra i ella vivia en una masia aïllada amb la seva filla.

Plovia. Va agafar un llençol i al costat d'una espelma es va posar a escriure.

És difícil imaginar-nos la solitud d'aquell moment, la necessitat imperiosa de buidar-se i de deixar testimoni d'una vida sense veu.

Per circumstàncies personals Giovanni Marzocchi va deixar Itàlia i es va instal.lar a la Roca del Vallès. El 1998 es va crear l'Arxiu de la Memòria Popular d'aquest poble del qual ell n'és el Director Tècnic. En aquelles dates l'alcalde era Romà Planas i Miró, el qual va morir al cap de 3 mesos d'estar a l'alcaldia. Per això es va crear el premi "Romà Planas i Miró" en reconeixement a la seva tasca i com a incentiu a les "obres" que es presenten a concurs. El premi està dotat en 1.200 euros i ja van per la 13ª edició.

Els dos pobles estan agermanats i col.laboren en el Fons Europeu d'Arxius de la Memòria Popular.

Potser els blogs també formaran part d'aquí a uns anys de la memòria popular. Com vivíem, què pensàvem, els canvis polítics i socials. Serà un recull d'escrits de blocaires. Una part de la història que vivim en paral.lel a la que no estarà escrita als llibres d'història de les properes generacions.

(Extret d'un seminari sobre la memòria :te'n recordes?- Centre Cultural La Mercè - maig 2010)