M'hi sento identificada

És tard quan em puc posar davant la pantalla però encara és dia 31 i penso que com tots de tant en tant també pateixo una crisi d'idees.
Per tant em solidaritzo amb aquesta iniciativa.
La proposta ha sortit d'aquí.

Dolç

A Torrent al Baix Empordà hi ha un museu petit. Ple de colors. Fruites dolces. Llibres de receptes. Confitures. Melmelades. Gelees.Una cuineta. Una terrassa. Fruita sola o combinada. Per menjar amb pa o amb formatge,amb carn, peix o foies. Sabors dolços, àcids, picants i amb espècies. Barreja de fruites i verdures. Fruites amb xocolata i cafè. Fruites amb licors.

La Georgina Regàs va començar amb un llimoner. Un any li va donar tantes llimones que no sabia què fer-ne fins que una seva amiga li va dir que en fes melmelada. Va continuar fent-ne de diferentes fruites. Ho va combinar amb verdures (seba, albergínea, carbassó, carbassa, tomata...) fins avui que el museu disposa de més de 100 sabors diferents.

Fa poc han guanyat un premi a Anglaterra per una melmelada feta amb taronges petites - Kumquats o "taronges de la Xina"- un pèl àcida però segur que triomfarà.

Pous

Galledes d'aram,

enyorança d'aigua fresca.

Pous engalanats

Dijous, arròs

Llddona

Arròs amb verdures, rossejat i sec amb galeres

La galera és un crustaci que s'utilitza per a fer brous de peix i cremes de marisc ( proveu de xafar els caps i fer-ne sopa) . És molt gustós però no és tan apreciat com les gambes i els escamarlans.També és més assequible econòmicament.

Ingredients:

seba tendra

alls tendres

pastanagues

pebrot verd i vermell

mongeta verda

pèsols

tomata

oli

sal,pebre negre, canyella, pebre vermell picant

Fer el sofregit amb els ingredients fins que quedi caramelitzat. Afergir-hi l'arròs i rossejar-lo.

Saltejar les galeres a la planxa volta i volta i reservar-les.

Afegir-hi aigua o brou de peix i a l'últim bull les galeres.

Que us aprofiti!

Premis blogaires

El poeta de Blogville em fa arribar un premi des de les seves Cambres Buides .

Em satisfà el fet que després de tant de temps ens continuem llegint i descobrin paraules noves.

Moltes gràcies Barbollaire.

Les normes són les de sempre però em ve de gust saltar-me-les i m'agradaria repartir el premi als blogs enllaçats al lateral i als que no tinc i he d'afegir però llavors el premi no corre i també fa gràcia que es reperteixi.

Per tant nomino:

Sànset i Utnoa - Do you want to know a secret?Una parella que sempre hi diuen la seva. Espontanis i realistes. Escriuen de tot i també de com viuen i ho viuen. Els desitjo el millor en la seva aposta en comú.

*****

Al Ferran- In varietate concordia -Felicitar-lo per l'èxit a nivell laboral i agrair-li la tasca que fa des de Berlin. Els seus posts són per sucar-hi pa. Densos i amb un gust agre-dolç com la vida...ni més ni menys. Es nota que és un senyor periodista de cap a peus. L'admiro sincerament.

*****

Fanal Blau - A la llum d'un fanalet -Poesia, imatges, sentiments... tot amb pinzellades de colors. Amb 4 paraules ho lliga tot i les fotografies que penja ja parlen per elles soles. Un mèrit que crec que val un reconeixement.

******

En Pere - Calle Arquímedes - Felicitar-lo pel seu aniversari, pel seu bloc, per la poesia, per entrar a hores petites a casa nostre i deixar sempre unes paraules amables. Un veí que cal conservar!!!

******

La Joana - Joana Torres - Un blog detallista i sincer. Amb una realitat del dia a dia. Amb paraules que neixen de dins. Una senyora amb lletres majúscules.

*****

El millor regal és passejar per casa seva!

La vida en un llençol

imatge google

El 1984 en un poble d'Itàlia - Pieve Santo Stefano - un grup de persones (entre elles historiadors i fil.lòlegs ) preocupades per la pèrdua de la memòria popular i per la visió dels fets històrics d'un sol bàndol es van proposar fer una recopilació d'escrits casolans. Pensaments, poesia, receptes de cuina de la gent d'aquell poble. Escrits dels avis, besavis i de tothom que tenia alguna cosa guardada a la calaixera :documentació bibliogràfica,memòries, recull de correspondència,de la guerra, etc.

Ho van fer empesos per la pèrdua de referents populars després d'una generació o dues. Allò no publicat no surt a la llum i es deteriora fins perdre's.

Giovanni Marzocchi va ser un dels historiadors que ho va promoure. En el recull de documents es va passar moltes hores escoltant el testimoni de persones que li portaven els seus escrits o els dels seus avantpassats. D'aquí en va sortir el primer Arxiu europeu de la Memòria Popular.

Un dia va rebre la visita d'una camperola la qual li va portar una capsa grossa i li va dir que allà hi havia la seva vida escrita. Al obrir-la hi va trobar dos llençols escrits amb rotulador. La camperola li va explicar que una nit en què no podia dormir va decidir escriure però no tenia paper. El seu marit era a la guerra i ella vivia en una masia aïllada amb la seva filla.

Plovia. Va agafar un llençol i al costat d'una espelma es va posar a escriure.

És difícil imaginar-nos la solitud d'aquell moment, la necessitat imperiosa de buidar-se i de deixar testimoni d'una vida sense veu.

Per circumstàncies personals Giovanni Marzocchi va deixar Itàlia i es va instal.lar a la Roca del Vallès. El 1998 es va crear l'Arxiu de la Memòria Popular d'aquest poble del qual ell n'és el Director Tècnic. En aquelles dates l'alcalde era Romà Planas i Miró, el qual va morir al cap de 3 mesos d'estar a l'alcaldia. Per això es va crear el premi "Romà Planas i Miró" en reconeixement a la seva tasca i com a incentiu a les "obres" que es presenten a concurs. El premi està dotat en 1.200 euros i ja van per la 13ª edició.

Els dos pobles estan agermanats i col.laboren en el Fons Europeu d'Arxius de la Memòria Popular.

Potser els blogs també formaran part d'aquí a uns anys de la memòria popular. Com vivíem, què pensàvem, els canvis polítics i socials. Serà un recull d'escrits de blocaires. Una part de la història que vivim en paral.lel a la que no estarà escrita als llibres d'història de les properes generacions.

(Extret d'un seminari sobre la memòria :te'n recordes?- Centre Cultural La Mercè - maig 2010)

Girona

Pont d'Eiffel - Girona

Vestida de flors

caminem pels carrerons.

Fra, Rita i jo

*****

Amb temps per a fixar-nos en les mans, els ulls i els llavis. Descobrir que darrera cada blog hi ha una persona que val la pena conèixer i si tenim ocasió, abraçar-la.

Gràcies per l'estona :)

I també ...

estic d'Aniversari

(A vegades les emocions em superen...)