Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 27 de desembre del 2010

La cara de Barcelona

Roy Lichtenstein,1992
De tant en tant és com un senyal.Es dispara l'alarma. Agafa el telèfon i la truca. Té ganes de veure-la. Agafa festa de la feina i puja al primer tren del matí.Lllegeix el diari. Esmorza a Barcelona. Passeja amunt i avall en l'anonimat més absolut i se la imagina empolaïnant-se per ell.

Confia que haurà deixat de fumar i que ,per exigències del guió, portarà els cabells més curts o se'ls haurà deixat créixer i lluirà una melena mig llarga.Després sap que agafarà el metro i l'autobús i es trobaran a la porta d'un restaurant. Ell hi anirà caminant omplint el cos amb els colors dels aparadors i fruïnt per endavant de la llarga conversa que els espera.

Saben que el temps passa molt de pressa i per això intenten aturar-lo barrejant el que van viure, el que viuen i imaginant un futur incert però no del tot .No es donaran per vençuts i aprofitaran aquestes estones per contagiar-se d'energia, de vitalitat... Poques vegades el desànim es transmet pel fil telefònic. Poques converses acaben en silenci.

De tornada en el el tren és incapaç de concentrar-se en res més que no sigui la cara d'ella. Avui estava especialment atractiva amb perruca i barret.

Sap que el continuarà esperant,a Barcelona, amb els llavis pintats de vermell, la cara pàl.lida, el cabell esbullat i amb el cor gran com un guarda-robes.

Així és ella.

És una altra proposta de Relats Conjunts

dimarts, 21 de desembre del 2010

Finestres

Imatge de la Violette


He obert un pam el porticó amb una bufanda de llana gruixuda al coll i un gorro per tapar-me les orelles. No és precisament una nit com la de Sant Joan que no cal dur gaire res. La nit és freda com ha de ser. Al nostre veïnat hi ha rebombori, atrafagats preparant la nit de Nadal i qui més qui menys dedicar una estona a penjar un post .


És fantàstic obrir la finestra i saber que en les altres finestres hi ha vida. He passejat la mirada intentant endevinar què si cou darrere les cortines. El cel obert fa olor - els que cuinen-, se sent música -les melodies es confonen-, algun llibre agafa el vol - les paraules s'escriuen sobre els núvols-.


Hi ha qui ha fet les maletes i ens ha adelantat l'escapada. Veurem fotos de paisatges blancs.


Poso un altre tió al foc. M'he de posar guants si surto de nou a la finestra...


Endevino més llars. Algunes amb quitxalla, d'altres amb gent gran. Amors que s'estrenen. Absències que ens retornen a una època en la que ho teníem tot i no ens faltava ningú. Hi ha alguna finestra sense llum, amb els porticons tancats. No passarà la nit al veïnat.


Si fos una fada i pogués agafar el vol passaria per casa vostra. Us demanaria un pols de sal, una xicra de pebre, un all...


Us imagino uns amb corbata, altres amb barret, polaines, esperdenyes i davantals...


Heu de vigilar que no se us cremi res...


No feu gaire soroll. Guardeu talons, vestits vermells i espantavelles per la nit de Cap d'Any.


Avui pau.


Tanco la finestra i m'arrecero vora el foc. Els desitjos no es diuen. Es pensen i es guarden.


Que passeu una Bona Nit!

Annie Lennox

dissabte, 11 de desembre del 2010

Cuina i Filosofia

... I primavera.
Em preguntes per què compro arròs i flors? Doncs arròs per viure i flors per tenir un motiu per viure.
Dita popular atribuïda a Confuci.

Cuinar aliments i cultivar idees. Tanmateix ens nodrim d'uns i altres. De fet amb l'estómac buit és impossible filosofar (sense menjar no es pot pensar - Descartes). I quan dic "filosofar" no em refereixo només a la Filosofia com a disciplina sinó en el fet de raonar. Per tant pensem, fruïm i creem (d'una manera artística) a partir de la necessitat que tenim d'anar més enllà un cop hem satisfet les necessitats bàsiques, entre elles les de saciar la gana ( la qual no desapareix un cop hem menjat. S'adorm fins el proper despertar).

La cuina- l'art de condimentar i preparar els aliments- és una font inesgotable de sensacions. I la Filosofia - l'art de cultivar els pensaments i aprendre a sublimar-los.

A través dels procesos biològics i metabòlics , la sinapsi neuronal necessita glucosa perquè sigui efectiva. I la glucosa prové del fraccionament de cadenes més complexes (H de C) que es troben als aliments.
Parlar de cuina i filosofia no és cap disbarat i relacionar-ho tampoc.
La cuina és filosofia? o es pot filosofar tot cuinant?

"La cocina del pensamiento de Josep Muñoz Redón - Ed.RDA" és un llibre de filosofia i de receptes. Tant en el pensar com en el cuinar el resultat prové de l'aplicació d'un mètode. El filòsof cuina idees i el cuiner aliments.

Un llibre diferent. Curiós. En cada capítol ,la vida i pensament d'un clàssic, una recepta que li agradava al personatge de referència i un enigma perquè no se'ns rovelli l'intel.lecte. Penso que si es recomanés a les classes de Filosofia l'assignatura es faria més digerible.

Va obtenir el premi Sent Soví 2004.

Diu el pròleg del llibre que : " La gastronomia és l'art de condimentar els aliments per produir felicitat, que la filosofia és l'enginy de cuinar idees per obtenir respostes, que l'erotisme no és altra cosa que amanir bé l'amor, i que els procediments són determinants a l'hora d'estimar, pensar i menjar".

L'autor recull en dues-centes pàgines les habilitats de pensament d'un assortit grup de filòsofs, adobades amb els seus hàbits alimentaris i, en alguns casos, també amb les seves preferències eròtiques.

Voltaire esmorzava ostres amb xampany. El plat preferit de Kant era el rosbif. La Mettrie deia :Beu, menja, dorm ,ronca i somia i, si algun cop penses, que sigui entre copa i copa.

Heidegger- Quan ja no marxa res,un mateix s'ha de posar en camí... (res més actual)



dissabte, 4 de desembre del 2010

Teatre de nit

imatge llddona
Sortir a sopar és un esdeveniment social que, per segons quins ulls, pot arribar a ser un magnífic guió per a una novel.la , una obra de teatre o de cinema. Només requereix d'una certa capacitat d'observació. No perdre's els detalls, les formes, els moviments...

Intento ser discreta però reconec que no puc evitar captar detalls que per altres persones poden passar desapercebuts.
M'agrada escollir una taula que em permeti una perspectiva de la sala. Un racó on sense moure el cap pugui, amb un cop d'ull, veure l'entorn.
Escanejo les taules, el servei i l'ornamentació del lloc:quadres, cortines, il.luminació, el planxat de les estovalles, la qualitat de les cadires ( des d'aquí reclamo les de balca), les finestres i l'exterior si s'escau.
Em molesten els llocs sorollosos que impedeixen una conversa íntima. És un plaer conversar i no sentir les converses dels altres.
Em fixo en detalls superficials. És evident que no són dades per un estudi sociològic però si es fés potser sí s'en treurien algunes conclusions.
Els àpats de feina es guarden per a l'hora del dinar. El sopar s'associa més a l'esbarjo, al relax, al gust i l'amor.
Em fixo per exemple en els cabells. Uns cabells nets, brillants i cuidats són sinònim d'una certa coqueteria i d'una sensació de seguretat per la pròpia persona i un bonic regal per l'acompanyant.
Em fixo amb els grups de les taules. Les parelles, els amics, els familiars, els companys de feina.
És fàcil endevinar qui hi ha a cada taula i és fàcil equivocar-se. Hi ha parelles parelles. Hi ha parelles d'una nit. Hi ha parelles d'amics. Hi ha taules d'amics sense parelles.
Miro les mans. Com es mouen amb els coberts, com agafen la copa, si toquen exageradament els cabells, si en un moment determinat s'allarguen i es troben amb unes altres mans. Hi ha mans fines, polides, gens abarrotades i mans de colors estridents i sorolloses. Mans amb dol, mans que han treballat molt, amb feines feixugues, però arreglades i que fan goig.
No em fixo tants en la vestimenta. Reconec que es pot anar amb uns texans i una camisa blanca i estar radiant i vestir de Yves Sant Laurent i semblar un espantaocells.
Hi ha altres variants , a part d'anar a la moda, que vesteixen a una persona. Hi ha qualitats que traspassen més enllà del vestit . Hi ha maneres de fer, mirades, gestos que ens atrauen per la seva senzillesa i harmonia.
Hi ha mirades furtives que et roben un tros de tu.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Beautiful Tango

Hindi Zahra

"Gairabé tots els nus són autoprojeccions, treballo amb amigues no amb models professionals i les fotografio com m'agradaria fotografiar-me... " Flor Garduño

La cuina fa olor de te amb préssec i la música em persegueix. .

diumenge, 21 de novembre del 2010

Raviolis de xocolata

Unes postres diferents. Atrevides. Per combinar amb fruites, nata , iogurt, fruites seques, un rajolí de licor o un polsim de sucre glacé.




La casa italiana Rana ha tret uns raviolis farcits de xocolata i en menys de cinc minuts pots muntar unes prostres boníssimes.


Potser per aquest Nadal?


Amb què els combinaríeu?


La meva proposta:


Sopa de iogurt amb raviolis de xocolata i panses de Corint
Preparació:
Bulliu els raviolis 2 minuts amb aigua, retireu-los i passeu-los per una paella amb una nou de margarina i les panses.Volta i volta.
Passar pel túrmix els iogurts amb una cullerada de melmelada al vostre gust o només iogurt sol i ho posem en un vol. Hi afegim els raviolis i ja ho podem servir. Si es fa al moment s'aprecia el contrast fred del iogurt i els raviolis calents, un pèl cruixents.
Bon profit !

dimecres, 17 de novembre del 2010

Estació Espacial Internacional ( ISS )


Tot anava tal com estava previst. Ja faltava menys per la data esperada. Estava tan il.lusionada que no podia dormir. Que fàcil això de viatjar per internet!

La vida té aquests girs inesperats. Cobrar una herència d'una tia de la mare va ser dit i fet .El notari li havia entregat també una capsa amb les pertinences de la tia llunyana i a dins hi havia la fotografia de la seva mare quan era molt jove llegint aquella carta del qui seria més tard el seu pare . I pocs dies després trobar aquella finestreta a internet :" Reservi el seu viatge espacial pel 2011". Això era a la cantonada. Sí havia fet tots els tràmits ràpidament. Només calia anar obrint finestretes i anar posant dates i números (la data de naixement, el DNI...fins arribar als dígits del compte corrent on uns quants mils d'euros estaven encara calents).

Hi entrava de nit a la finestreta quan els de casa ja dormien. Ella necessitava airejar-se i aquella sortida li va donar tot el que necessitava.Un viatge que poques persones al món s'ho podien permetre. Anar a l'espai amb una nau i contemplar la Terra de lluny i la Lluna de més a prop.

Els de casa no en sabien res. Ja s'ho trobarien. Ella necessitava unes vacances i aquesta era la seva oportunitat. N'estava cansada de planxar, netejar i cuinar mentre la penya vivia com reietons. Feia temps que els ho deia :"Agafaré les maletes i marxaré sola una temporada ben lluny " i tots reien..." Sempre dius el mateix i mai ho fas..."

Però ara , ara era la seva i aquest somni el tenia ben a prop.

Ves quina tripulació hi hauria, pensava. Astronautes, allò que s'anomena astronautes només els havia vist per la "tele" però aviat els tindria de companys. Ella seria una clienta VIP i ells els seus servidors. És el que té de recompensa haver treballat tant per la penya de casa. El marit encastat al sofà mirant futbol dia sí dia també i els tres "ni-ni" que vivien del "cuento". Aviat s'adonarien del que havien perdut...

Tenia la documentació a punt. Poca roba i poc de tot. Allà a Cabo Kennedy l'hi donarien el vestit i les meravelloses pastilles que substituirien els menjars. Quina glòria no haver de cuinar!


- Pareeeeeeeeeeeeeee

- Quèèèèèèèèe`

- La mare parla sola...

- Té una mica de febre i s'ha estirat al llit...

- Nooooooo. Està dreta sobre el llit i diu que camina sense gravetat i que la sensació és fantàstica...

- No es deu haver pres la pastilla blava que li he dit... aquella que serveix una mica per a tot... L'A...l'Antalgin coi!

- Pareeeeee....es fotrà de lloros la mare. Fa l'avió sobre el llit...

- Casum l'olla. Li deu haver pujat la febre...

- Pareeeeeeeeeeeeee....Hi ha un reguitzell de pastilles blaves escampades sobre la teva tauleta de nit i no són Antalgin

- Com que no?

- Noooooooo pare, són les teves pastilles blaves...


És una altre proposta de Relats Conjunts

diumenge, 14 de novembre del 2010

He recuperat...







No cal anar gaire lluny per aïllar-nos. És fàcil fugir enmig d'una lectura i restar immòbil a casa.
Aïllar-nos a través de la música i deixar-nos portar per un ritme que vagi d'acord amb el nostre estat d'ànim.
Caminar i estar pendent de les nostres passes, del cruixir de les fulles, del batec galopant.
Hi ha qui pinta. S'aïlla en el seu món al cuarto del costat.Obre la finestra i deixa volar la seva imaginació en cada pinzellada.
Diuen dels artistes que són persones solitàries, que viuen en el seu món... I els "no artistes" també podem tenir el nostre espai.
Hi ha una realitat que desconeixem de cadascú.El nostre món més íntim, la nostra bombolla personal. El racó on el brugit del pensament s'atura. Un lloc on la ment descansa.
No ens cal un silenci absolut sinó trobar el punt de desconnexió de tot allò qüotidià. Hi ha sorolls que hem interioritzat com a familiars. Sorolls que ens fan estar atents fins que aconseguim ignorar-los.
Quan ens centrem en allò que ens desperta interés som capaços d'aïllar-nos de tot i de tothom.
He recuperat, en una tarda d'aïllament, els vinils (els LP i els discs petits) i el tocadiscs i tot absolutament tot funciona.
Soterrats i endreçats, aïllats de la vida moderna i postergats en un altell d'un armari vivien en un silenci imposat... Sort de no vendre'ls.
Hi ha somnis tancats dins de cada caràtula i records que s'han despertat just en el moment que el fibló de l'agulla s'ha passejat per la superfície llisa, negra i brillant del vinil.
El tacte més semblant a una pell satinada...

dilluns, 8 de novembre del 2010

Temps

Cotlliure

Les hores al mar

testimoni d'embarrancs.

T'espero al banc



Gentilesa de Fanal Blau

dijous, 4 de novembre del 2010

Primavera a la tardor

Llddona

No només és el temps, o sí. Al cos la sensació és semblant. No fa fred i a les sis és fosc. A casa ho tinc tot obert fins que s'amaga el sol. Sembla que despunti l'estiu en comptes de l'hivern. Els colors clars encara fan de bon portar. Les botes i les bufandes esperen. Porto els guants i un fulard al bolso per si es gira el temps. Passejo pels carrers endreçats. No és tard però tothom s'arrecera abans. M'aturo davant del BesCuit. Encara tenen obert. Fullejo una revista i prenc una xocolata tèbia. Un grup de joves sopen entrepans de llom amb formatge. Els cambrers recullen...

El parc que hi ha a prop de casa sembla un jardí encantat. Els bancs es miren els uns als altres. Quiets. De sota surt una llum de color verd. Els arbres semblen fantasmes. Quiets. Aprofito per creuar el parc. No tinc por.No crec que amb aquesta nit tan serena s'hi amagui ningú. Sento les meves passes ressonant sobre la passera de fusta. Clic-clac,clic-clac i sento la primavera al cos. Surto de veure un documental sobre el Xile de Pinochet, "El Jutge i el General" . La barbàrie dels assassinats i l'honestedat dels qui van investigar-ho. M'he relaxat amb el confort de la sala.Un petit auditori sumament còmode i ben sonoritzat. M'agraden els dijous i encara més els divendres. Demà ioga, dissabte piscina i diumenge dinar amb la mare. No sé si és bo anar tan programada però sembla que a la tardor i a l'hivern els horaris són més rígids i a la primavera i a l'estiu més flexibles. En tot cas aquesta bonança de temps es deu a "l'estiuet de Sant Martí" que d'aquí a res ja hi serem. I sí deu ser això aquesta mena de trasbals...


El Juez & El General

dimarts, 2 de novembre del 2010

Temptació


dijous, 28 d’octubre del 2010

Corall


Roig i corall

Tons pujats a la pell.

Petons estampats
Petons estampats
dels llavis a la pell
invisibles i eterns
Carme
Petonets escrits
amb agulla d'estima.
Realitat viu
Anton
Roig
Rodó
Reixeta
Alyebard
Sensualitat a la pell,
sensualitat al cor,
aromes de carmí a la pell.
Núria
Vermell de boixets
Sensualitat extrema.
Petons a la pell
Fanal Blau

dilluns, 25 d’octubre del 2010

De tornada...




Imatges Llddona


Des del marc de la finestra em fa l'efecte que l'espai s'engrandeix i que el temps s'allarga.És la diferència d'anar amb horaris o sense.

la boira matinal deixa pas a la lluminossitat d'un paisatge tenyit de tardor. Em deixo empapar per l'aire fred i net del Pirineu Aragonès.Els primers jugadors de golf estrenen l'herba recent aplanada. Al fons el fum de les fàbriques de Sabiñánigo es barreja amb algun núvol baix.
El dia és llarg. Temps de sobres. Ens calcem les botes de muntanya, preparem la motxilla i cerquem una ruta. Un GR o un PR, de 2,3 0 4 hores. És agradable respirar, caminar, escoltar el soroll de l'aigua als barrancs o contemplar un saltant. Un esquirol s'apropa mentre fem una queixalada. Esporuguit s'enfila a un arbre.
A Sardàs l'alcalde , un professor d'anglès d'Escòcia afincat al poble des de fa més de 30 anys, ens fa de guia improvisat. Ha restaurat un taller de forja on els veïns s'hi acosten per a fer alguna cosa per la casa.També arregla el jardí del cementiri, dóna classes d'anglès i com a curiositat ens explica que ha instaurat al poble , junt amb una amiga anglesa que va treballar en un càmping de Mont Roig del Camp, la festa de la calçotada. Parlem de l'olor dels calçots i de la salsa romesco. Ensalivem només de pensar-hi. La salsa l'ha fa el metge del poble el qual té com a hoby la cuina. Si està ben feta s'acaba el pa, ens diu...

A Lanuza una veïna ens ven loteria de Nadal i ens explica que els xais que veiem com pedretes al vessant del pantà són d'ells. Que venen el xai a 8 euros el quilo i que a l'hivern marxen a Osca. L'hivern sota Sallent del Gállego és cru. La neu i el fred són els amos del poble. És massa avorrit viure-hi a l'hivern, ens diu... I afegeix que fer de pastors és dur...No pots descuidar els animals ni el dia que et cases...

Baixant de Biescas, després de perdre'ns per una pista forestal, descobrim el Mesón del Molino, a Escuer. Són les 4 passades i el que tenim és fam. Un menjador petit, cuidat i acollidor. Per una de les finestres entra el sol que escalfa el local. L'amo cuina per nosaltres. És un regal després de més de 4 hores de caminada entre pins on l'obaga ens ha enfredolit el cos.
A Panticosa el balneari, l'hotel i el casino estan tancats. Un complexe fantasmagòric.L'especulació immobiliaria a l'Aragó està ben extesa.Als petits pobles és ben evident.La pujada és costeruda i el vent talla com un ganivet esmolat.
L'estació modernista de Canfranc amb el túnel que dóna a França està fora de servei. Només hi ha trens fins a Saragossa. A prop l'accés fronterer per carretera passa pel port de Somport.
De nit torna la calma. El silenci esdevé un bàlsam pel cos.Hi ha temps per llegir, per veure com a poc a poc la claror s'esmorteeix. Hi ha poc turisme aquest octubre. És impossible no brindar amb una copa de vi del Samontano. Una sopa de bolets i crema de castanyes insultanment aromàtica d'un color marronós ens apropa les olors de bosc.
Al canal Plus fan el Barça però algú se'ls ha emportat el comandament a distància...No hi ha partit. Som els únics catalans. Sabem que a la cuina hi ha una ràdio. Ens ho confessa en Mariano, un jove cambrer que és del Barça. 2 a 1, el dissabte. Guanya. Ja en tenim prou.
Preparem la tornada. El temps s'ha allargat en aquest impàs cap a l'hivern. Arriben els dies curts i encongits atepeïts d'horaris però les fotos serveixen de finestra per on reviure els records.
Fa una setmana que ja treballo però no m'han deixat respirar. He de posar-me al dia. Felicitar als premiats dels C@ts,preparar la HV i escriure el RC.Fora mandra :)

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Vacances de tardor

Imatge Llddona


Un lloc

Només per descansar

Amb els estris de trekking


Sense connexions

Estones de silenci

Temps per perdre

Moments de conversa

Amb qui sempre m'acompanya

Nits amb espelmes

Amb TU



Marc Durandeau - DONA

dimarts, 5 d’octubre del 2010

SARA


La Sara és una dona de 50 anys. Visible. Treballa d'intèrpret. Independent. Soltera. No té fills. Té amistats i vida social. Va tenir una relació amb en Fréderic però la gelosia d'ell va fer que es trenqués la vida en comú. Una bofetada, no... dues i n'hi va haver prou. Mai més , es va dir.

La Sara parla idiomes. Fa traduccions literàries. Li agrada vestir bé. Fa esport i manté un cos proporcionat. Viu en un àtic heretat de la seva mare i totalment restaurat amb una gran terrassa plena d'hortènsies de colors.

Es guanya bé la vida. Li agrada la feina que fa i no li fa res passar-hi hores. Té un magnífic company de feina, el Marc, amb el qual comparteix confidències de les seves respectives vides personals. Un amic de veritat.

La Sara,un dia tot llegint el periòdic,passa de reüll per la secció de contactes i sí per què no? Un caprici me'l puc permetre. Un sol cop. Un gust pel cos... per què he de privar-me'n? I s'ho repeteix per creure-s'ho.

Decideix trucar al jove de l'anunci. Un gigoló de 25 anys... un estudiant universitari que presta el seu cos a canvi de diners, per pagar-se els estudis. Un professional del sexe. Algú desconegut per a fer gaudir la Sara. Un regal. Com qui decideix comprar-se una capseta de bombons, fer-la embolicar i endur-se-la a casa amb el desig latent. Desembolicar-la i assaborir amb calma les xocolatines rodones i quadrades farcides de praliné i en alguns casos d'alguna substància més potent, algun destil.lat barrejat amb una cirera endolcida, toba i cruixent que es desfà a la boca mentre els vapors etíl.lics amaren el cos i ennuvolen la ment. Un regal dolç com la llengua del Gabriel que,com ningú, se la menja a llepades i ella s'hi entrega com no ho havia fet mai.

I a poc a poc el necessita més fins que el centre de la seva vida és ell i ningú més. La Sara se n'enamora. Deixa les amistats i el treball. Viu i es desviu per en Gabriel . La Sara beu i s'emborratxa cada nit o cada dues nits. En Gabriel compleix amb ella i amb les altres clientes. Li diu que estudia i que va a la universitat i que no pot amb tot. Per això de tant en tant es fa una ratlla o dues i n'hi dóna a provar ,a la Sara, que també així tot es veu i es porta més suaument.

La Sara comença a ser invisible, s'empetiteix. La Sara aguanta, calla i no diu res. No truca als amics o els engega quan l'alerten. La Sara es diverteix de nit i dorm i (sobre)viu de dia. L'àtic esdevé un prostíbul on la Sara és l'atracció. la dona madura que manté el seu jove amant.

La seva economia minva. La seva salut se'n ressenteix. Esclava del plaer, del sexe i de la mentida.

Una novel.la on predomina el retrat psicològic dels personatges. L'autor els despulla de cos i ànima. La temàtica eròtica és el contrapunt entre la delícia i l'amargor. Una barreja de sentiments nobles i vertaders en front de la buidor, la manca de principis i la rebel.lió de persones que no estimen a ningú.

La misèria de la solitud i dels diners com a únic eix per (sobre)viure. La necessitat d'afecte de la Sara i la mancança en la infància d'ell. Es sobredimensiona el plaer fins a posar al límit la resistència dels personatges.

Un retrat angoixant d'una llibertat plena de límits.

Escrita en segona persona l'autor juga amb els primers plans i amb les reflexions dels protagonistes la qual cosa fa que ens els acosti amb tot el seu patiment. Sense voler-ho esdevenim jutges del comportament humà. De fons les cançons d'Edit Phiaf... i al.lusions freqüents a la novel.la L'home sense atributs ( R.Musil),llibre que la Sara tradueix i que en certa manera és el desencadenant de la seva decisió.

SARA La dona sense atributs Ed.bromera

Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida 2009

Carles Cortés

dimarts, 28 de setembre del 2010

Transparència

Imatge Llddona

Sota una pell

n'endevines una altra.

Tímidament palpes...

diumenge, 19 de setembre del 2010

Nit de poetes i veus celestials

Divendres la pluja no va aturar La Nit de Poetes perquè res no fa silenciar la paraula. Enmig dels trons i llampecs, l'endemà dels premis Prudenci i Bertrana , els poetes d'avui i de sempre van recitar allò que tan bé saben dir amb frases curtes. Versos en català i en portuguès. Pessoa. Un homenatge teatralitzat a Carles Fages de Climent .Les joves poetes guanyadores del XXX Jocs Florals i literaris de Girona i menció com no a les noves tecnologies.
S'em van obrir els ulls amb una mena de complicitat amb el poeta i he manllevat el vers per vosaltres...

Google Street

Els records ja no són el que eren
perquè ja no cal evocar
a les nits d'hivern sense lluna
els antics escenaris on
vàrem iniciar el cor,
o aquells espais agredolços
on un dia vam ser feliços
sense haver-ho sospitat mai.
En aquests temps d'ulls electrònics,
on ja la memòria salpa
des de nous ports USB
navego clandestinament
pels carrers que la consciència
com mossos anti-avalots
havia acordonat.
Xavier Díez (Barcelona, 1965)
****
I al Palau Sant Jordi la nit següent el cel va donar una treva per omplir-se d'una música celestial amb 13.000 estels...
No puc deixar de taral.lejar-les




40 anys de Supertramp

dilluns, 13 de setembre del 2010

Somnis d'estiu

L'Illa roja
I de sobte es girà i veié

que el mar s'enduia l'estiu...

Que l'abraçada fou silenciosa

que la cortina de la finestra es bellugava

com si algú agosarat

l'hagués despertat

d'aquell somni

sense nom.

I és que de matinada

sent fred al cos i

es gira allargant la mà

per retenir-lo

una estona més

dins el somni.

dilluns, 6 de setembre del 2010

71 dies

Imatge Llddona

Ara me n'adono que s'ha fet llarg.Un estiu diferent. Els primers dies comptava els dies que feia que havies marxat i aquests darrers comptava els que faltaven per veure't. He buscat el just equilibri de les emocions si és que es pot trobar el punt just. Ni molt ni poc. Ni enyorar-te molt ni patir poc o molt. M'he emocionat al rebre correus i veure't a la pantalla.

He pensat sovint amb les cases i cares noves que t'hauràs trobat, amb les experiències, amb els moments de solitud i amb tot el que hauràs après.

Ets capaç de portar "un nòvio americà"...

Ara necessitarem 71 dies per posar-nos "al dia " de tot.

Demà a la terminal B...Los Angeles - Dusseldorf - Barcelona...t'esperarem!

dissabte, 4 de setembre del 2010

Amb mans com d'orb...




Amb mans com d'orb et vaig temptar el cos


precipitat per un fosc desig brusc.


Vaig avançar pel teu cos com per un


incendi espès, entre un fum, unes flames,


obrint-me pas, decidit i penós.


Tinc un record vermell a les pupil.les


- la vermellor d'unes flames o sang -,


com el record d'una boca de forn


on hagués vist tota la llenya encesa.


Ulls socarrats, incendiats, de veure't.




Vicens Andrés Estellés

dimecres, 1 de setembre del 2010

Morir al poble

Imatge Llddona
Just a finals d'agost quan el sol s'acomiadava darrere la munió de cases que perfilen el poble en M ens va deixar. Un veí més i un de menys que ens queda. Als pobles sembla que les persones envelleixen més però les estadístiques són les mateixes a tot arreu. No hi ha edat per marxar. Als pobles i a les ciutats la vida s'apaga en qualsevol moment. La diferència rau en què als pobles la gent es coneix i conviu des de sempre. Néixer en un poble i viure-hi forma part del teixit de veïns i veïnes. Els fills, els néts, els amics, la feina i la vida social són coneguts per tothom. Es barregen les alegries amb les penúries.

Qui més qui menys coneix el dia a dia de cada família. Les notícies corren de boca en boca ( per a bé i per a no tant bé).

L'església estava plena. Un dilluns. Els tocs del campanar van sorprendre els vilatants fent la sobretaula del diumenge.

En poques hores tothom n'estava assabentat...

Pujo amb el bus després d'un dinar lleuger al sortir de la feina. M'enduc un llibre però no puc evitar fer una becaina.

En M era el pare d'una meva amiga de l'escola primària.

Recordo les moltes tardes berenant pa amb xocolata i mirant el televisor a casa seva. Amb ell i la seva família vaig anar de vacances per primer cop, a la costa. A casa no en fèiem de vacances...

I a més era un company de feina de la meva mare, a la fàbrica.

Vaig saludar persones que feia anys que no veia...

El mecànic del poble, un noi de la meva edat, em va dir que havia tancat el taller.

- Ho faig sempre. Vaig a tots els enterraments. De fet conec a tothom. Passen per davant del taller ,la fem petar...

La coral on M havia cantat el va despedir cantant.

Quan vaig abraçar la meva amiga em va dir que el seu pare havia estat un home feliç.

Ara ja no es porta el dol a la roba...

Han aixecat els carrers del poble. Arriba "els gas ciutat"...

diumenge, 29 d’agost del 2010

Magnòlies


Cordes i acords

pati de magnòlies,

Dones de Lorca



FITAG - 10 anys

El Pati de les Magnòlies està situat a l'antic hospital de Santa Caterina, seu actual de la Generalitat. El lloc on abans era un vaivé de cadires de rodes i bates blanques s'ha convertit en un espai cultural. S'han restaurat les façanes interiors del patí i les magnòlies creixen a cel obert. La companyia Al-Jaleo de Cadis va despedir el FITAG i
sembla que també l'estiu...

dimarts, 24 d’agost del 2010

El joc de les diferències

És evident que els temps canvien...

19-05-1962

Que en J.F. Kennedy en complia 45 i li van fer una gran festa...




19-08-2010

I que en B. Clinton n'ha complert 64 i l'han felicitat per telèfon...

diumenge, 22 d’agost del 2010

De nit i de dia


Llddona ( 20,30)


Després d'una caminada nocturna al Santuari del Far ( 4h 40 minuts efectius de marxa ) amb una calor sofocant i humida avui em desperto amb ganes d'aigua, de racons ombrejats i una mica de calma per estar en forma per demà .

Guardeu-vos de la calor!

dimecres, 18 d’agost del 2010

Cuina lleugera ( 2 )

Llddona
Gaspatxo de síndria amb llagostins



Tomates

Síndria sense llavors

Perbrot vermell , verd o groc

cogombre

Alls

Molla de pa amb vinagre

Ceba

Pebre negre o blanc

Sal

Oli d'oliva


Els ingredients segons el gust de cadascú. Les tomates i la síndria per meitats.

Uns llagostins pelats i llest!

Poques calories i moltes vitamines. Per dinar, per berenar, per sopar, entrehores... Bon profit!!!

dilluns, 16 d’agost del 2010

Mare


Ahir en vas fer 87 i et continues sorprenent de la vida. Tens els ullets plens d'il.lusió i ganes de feinejar. Només de tant en tant sembla que "viure" et cansa. Les cames ja no les tens amb la lleugeresa de sempre. Pujar amunt els marges i els caminois del bosc et costa. " Si em perdo - sempre ens dius - em trobareu al bosc". Allà t'hi sents a casa teva, no en va vas néixer en una masia sota El Far i coneixes pam a pam les feixes i els torrents. L'has pentinat buscant bolets , figues , prunes, cireres ,pomes i peres. Els arbres han quedat mig perduts i els amos han abandonat les masies que tenies per veïnes. Fins i tot la font de Les Fontiques s'ha assecat. Al torrent no hi baixa aigua però el teu cor somriu quan ho expliques.

Al poble la casa se't fa gran sense el pare... ho sé però ens tens i et tenim i hem de viure en present.

Ahir et vas mudar i vam anar a dinar,res de l'altre món com a tu t'agrada però no et vas posar el davantal ...i per a tu va ser fer festa i per nosaltres també.

I sí posarem finestres blanques d'alumini i pintarem la casa en un to més pujadet... tal com t'agrada. Aquesta primavera .

No descuidis l'hort mare.Estem massa ben acostumats a la flaire i al gust de les verdures. I per a tu és com anar al gimnàs... No pares mai quieta. Quanta sort que tens i tenim. Quanta sort mare de tenir-te.




Covava l'ou de la mort blanca.Poema de Maria Mercè Marçal. Canta Sílvia Cruz

divendres, 13 d’agost del 2010

Estels


No dormo de nit

espiant-te al balcó.

Estels d'estiu

dimarts, 10 d’agost del 2010

Regalant escenaris



Des del blog Ricderiure se'ns proposa que regalem escenaris.És una cadena. Cadascú agafa el que li agrada i en regala un altre a qui el vulgui, sense cap tipus de reclam. Només la imaginació i les paraules.
La Pilar ha regalat un carrer. Un carrer no necessariament sòrdid, amb uns personatges decadents. Barreja d'alcohol i de misèries... No s'ha de viatjar a les novel.les de Dickens per trobar-nos personatges com els que ens descriu. Per desgràcia n'hi ha a tot arreu.
Gràcies Pilar.
*****


Una finestra al món

Lisboa
Darrera la finestra albirarem els somnis complerts i els que hem d'acomplir. Mentre conversem olorarem el te fumejant que dibuixa camins serpentejats cap a l'infinit. Ens mirarem als ulls plens de totes les imatges que hem retingut. Continuarem viatjant des de casa assaborint els llocs que hem trepitjat i els que ens falten per descobrir.
L'olor de les vacances roman per sempre tancat a les maletes.

dilluns, 9 d’agost del 2010

Ho ha aconseguit!


11hores i 54 minuts li ha calgut a n'en Miquel Suñer per a fer la travessa del Canal de la Mànega. La notícia ha sortit avui a la premsa però en el seu blog ja es podia fer un seguiment minut a minut.

Cansat i exhaust però molt content, com tots els que el coneixem.

Felicitar-lo des d'aquí.
Encara no he trobat el video de la travessa. A veure demà...

dimarts, 3 d’agost del 2010

Les tres paraules més estranyes


Quan pronuncio la paraula Futur

la primera síl.laba pertany ja al passat.

Quan pronuncio la paraula Silenci,

el trenco.

Quan pronuncio la paraula Res,

construeixo quelcom que no quep en cap no-existència.


Wislawa Szymborska, poetessa polonesa nascuda a Körnik el 1923. Premi Nobel de literatura 1996. Actualment viu a Cracòvia.

Körnik és un poblet a uns 20 km de Poznan. Té un carrer llarg i al final un castell molt ben conservat. Un llac envolta el poble i de cop és com si el temps s'aturés.

T'envaeix el silenci i discretament t'acostes a les finestres, a les botigues. La gent et mira i sap de sobres que ets turista. Fa una calor sofocant. Sota l'ombra d'uns desmais intentes escriure el que veus però prefereixes assaborir el moment i impregnar-te de les olors i dels colors. Quedar-te amb l'essència que en definitiva t'ajudarà ,quan ho vulguis, a descriure allò que vas veure.

Tancant els ulls és més fàcil percebre fins i tot l'aire càlid que arrossega les paraules pels carrers...

Més poemes de Wislawa

diumenge, 1 d’agost del 2010

Un cafè a Berlin

Sony - Center
Girona-Poznan (avió ).Poznan - Wroclaw (tren ).Tornada a Poznan. Poznan - Berlin ( tren ).Tornada a Poznan. Poznan - Körnik (bus).Körnik-Poznan. Poznan - Girona ( avió ).

Un viatge de contrastos i entremig un Kit-Kat. Una trobada amb un blocaire de luxe. En Ferran de In varietate concordia

Havíem de trobar-nos a les 6. Un error d'agenda deia a les 5. Finalment va ser a 2/4 de 7. A prop del Checkpoint, en un encreuament de carrers prop d'Unter den Linden i de Niederkirchner str.

Impossible fer un café amb la temperatura que teníem (38ºC). Amb tònica i suc de poma vam compartir una estona llarga, amb el mapa sobre la taula. Encerclant i puntejant.Una visita a la Potsdamer Platz i al Sony- Center.Recomanacions i visites d'interès.

Més enllà de casa i de la xarxa la sensació va ser de "veïns coneguts".

Una persona, en Ferran, amable, cordial, predisposada a donar-te un cop de mà, de conversa àgil i coneixedor de la història de Berlin i de moltes més coses.

Un immens plaer, Ferran. Gràcies de nou.

La programació d'una trobada de blocaires a Berlin està en marxa. Doneu-hi un cop d'ull.

(Demà torno a la feina )

dilluns, 5 de juliol del 2010

El silenci de la llum ... en vermell



He de fer endreça . De llibres. De carpetes. Paperassa. De CDs. De fotografies, de paper i digitals. Espolsar les gandules de la terrassa. Ventilar la casa. La de veritat i la virtual. Amagar les catifes. Fer llistes. Preparar maletes. Enviar correus. Fer algun cafè pendent. I potser algun de sorpresa...
Reorganitzar calaixos. Marcar rutes. Optimitzar el temps. Dormir fins que el cos em digui prou. No parlar d'exàmens. D'estudis. Escoltar música de nit. En viu. Visitar a la meva amiga. Fer-li costat. Creure que tot és possible. Somiar en petits projectes.


No deixar d'anar a nedar. Ni a ioga. Caminar cada dia. Anar en bici. Llegir, llegir, llegir. Cuinar receptes noves. Lleugeres. Anar a la platja ben d'hora i banyar-me abans no surti el sol. Treure d'entre les coses rutinàries una d'especial cada dia. Acolorir-la. Enyorar-la amb més de 4.000 km entremig perquè senzillament l'estimo.

Perdre el temps. Atrapar experiències noves a dins d'ampolletes de colors. Llegir-vos en calma .

Visualitzar els propòsits és el primer pas per a fer-los realitat. El primer pas ja està fet.

Us desitjo un bon estiu i unes bones vacances.

Fins aviat!



" Les vacances són un estat mental " ( s'esperen amb ànsia, es viuen amb contradiccions i es recorden amb melanconia ) Anònim

" He decidit fer allò que m'agrada perquè és bo per la meva salut" Voltaire

" Lúnic i vertader viatge del descobriment no consisiteix en anar a llocs nous, sinó veure'ls amb ulls nous" Proust