Semàntiques i lingüístiques de la magrana...
Dilluns al matí , a la feina, tot escoltant RAC 1 em sorprèn " La paraula del dia "- Magrana -
Agafo boli i paper i aprofito per ampliar el post ( que el saber mai ocupa - Deia la meva mare... ).
Magrana: fruit del magraner de flors roses assalmonades. L'aspecte d'aquest fruit és curiós. Obrir-lo és una espècie de meravella, treure'n els grans separats per aquell tèl groguenc i amargant al gust. Una feina entretinguda...
La paraula ve del llatí " Malum granatum ". Malum = fruit , Granatum = color granat.
També se l'anomena " pomum granate ". Pomum també ha derivat a " poma". També se li pot dir Poma Granada .
En francès es diu Granade, en anglès, pomegranate i en alemany granat-apfel, i en italià, mala granate...Com veieu poques diferències lingüístiques.
En castellà granada té dos significats. L'arma - projectil que si es llança explota i la fruita.
En català distingim la magrana ( el fruit ) de la granada ( arma ).
En valencià en diuen Mangrana.
( Veig que no he perdut la capacitat de prendre apunts... encara )
I per refrescar-nos de les calors tardorenques us proposo una recepta ,ideal també per la nit de Nadal, per pair els torrons .
- Desgraneu les magranes ( sempre hi ha un voluntari o voluntària disposats )
- I hi afegiu un bon suc de taronja, i un parell de cullerades de sucre. Ho poseu en una fruitera i ho serviu fresc .
Si us en sobren, de magranes, les podeu assecar al sol d'hivern i us poden servir d'ornament.
17 comentaris:
Ostres, m'encanta la magrana i jo sóc d'aquelles persones que, sense dubtar-ho, em presto voluntaria per desgranar-les!! jeje Així és que ja saps!!
M'agrada molt la recepta que ens has donat i si em permets te'n diré algunes més que a vegades he fet:
- Magranes amb vi dolç (rollo Moscatell o algun de semblant) i sucre
- Magranes amb suc de taronja, llet i sucre
- Magranes amb llet condensada
Bé, s'ha de dir que totes aquestes receptes pequen per ser molt dolcetes.. però vaja, què es pot esperar d'uns bons postres?
(per cert, també es podria fer amb maduixes.. però avui parlavem de la magrana i no li volia treure el protagonisme)
una abraçadada!
a casa la mare sempre les fa amb mistela o vi dolç (som del prisqui!) això si, molt de compte amb la fusta i les pellofes...
Esta bé això de prendre apunts a la feina...;)
doncs a mi sempre m'ha agradat trobar qui té ànima de magrana... qui et deixa anar desgranant de mica en mica i, si convé, deixar-se esberlar per obrir el fruit als sentits!
petons i llepades fruiteres!
Bona nit joana!!! Estic abduida últimament....Les he provat de la manera que expliques i realment estan molt bones!! Jo també m'ofereixo a desgranar-les, partides per la meitat, i percutir-les amb una cullera grossa pel costat de la pela....teniu algun sistema més ràpid?? :)
La meva filla es menja els grans a mesura que les desgrana i no deixa temps d'afegir-hi res!
Saps quines asseco jo?... les magranes petitones que a vegades cullo dels magraners silvestres. S'assequen molt bé i queden precioses al costat de llimones i taronges també seques!
Petons!
A part de amb suc de taronja i sucre, molts cops les afegeixo a les amanides.
Amb un bon enciam de fulla de roure o escarola, tomàquet, ceba tendra, nous i olives mortes de l'Aragó.
Amb una vinagreta simple: oli, vinagre de Modena i unes gotes d'algun vinagre més potent.
Sal Maldon i ja està.
Una abraçada!
:¬)*
De veritat que creia que t´habíes comprat una masía restaurada per allà sobre de Vilamaniscle o un lloc així, i que li habíes posat els visillos de l´altra casa, i tot aquell rotllo que vas explicar. De fet, et venía a fotre crits per estar tants díes sense postejar, quan, al final de l´altre blog, he vist les lletres de "casa nova" resseguides amb blau. Has fet planxa i pintura al blog, coi. Confiem que sigui jo l´últim despistat.
Respecte a aquest post, dir que no cal comprar-les les magranes, ja que el magraner es un arbust molt comú; n´hi ha a molts de marges de camí i ningú sol dir res per agafar-ne unes. Compte de no portar a casa fruits de la varietat àgra, gens diferents del dolços; i comte que el magraner és plè d´espines.
el suc de la magrana...amb moscatell i sucre i taronja amb troços de llimona i una branca de canyella.....tot ben fresquet Ummm que voleu que us digui mes.. per una vetllada amb altres complements a dojo
Jo com la filla de la metamorfosi: me la vaig menjant a mesura que la vaig desgranant, per això no me les deixen preparar, perquè quan acabo, no en queden! Amb les móres em passa tres quarts del mateix: si anem a buscar-ne per fer melmelada, amb les meves no s'hi pot comptar, el cistell apareix buit i la panxa plena (ai)
Ei, joana: he arreglat el teu link perquè apunti a la casa nova.
b7s
Holi, bufona, que dies que no et veia, ai llegia, sort de la magrana... L'avi, quan havia engrunat les magranes, les posava en una escorredora, les aiafava bé amb la mà de morter (no la mà de la Maria), i quan tenia tot de suc de magrana, hi posava un pelet d'aigua, una micona de sucre i un polsim de canyella, hi acabava d'afegir aigua i a la nevera fins que fos ben fredet. A mi m'agrada amb escarola com al barbollaire. Muacks magranosos.
Holi, bufona, que dies que no et veia, ai llegia, sort de la magrana... L'avi, quan havia engrunat les magranes, les posava en una escorredora, les aiafava bé amb la mà de morter (no la mà de la Maria), i quan tenia tot de suc de magrana, hi posava un pelet d'aigua, una micona de sucre i un polsim de canyella, hi acabava d'afegir aigua i a la nevera fins que fos ben fredet. A mi m'agrada amb escarola com al barbollaire. Muacks magranosos.
Doncs ja saps si vols venir a desgranar-ne la nit de Nadal , Iruna seràs benvinguda!
Caram amb la mare... I la mistela! , Clint
Molt bonic això d'ànima de magrana , Gatot ;)
No Euria , em sembla que no hi ha cap sistema que desgranar-les!
Meta La teva filla és molt intel.ligent... Petons!
M'ho apunto a posar-ne a les amanides`. Gràcies! Barbollaire !
Catxis Toy Folloso ,I gràcies per la imformació !
Mmmm Mon Quina recepta més aromàtica!!! ;)
De fet és una temptació, anar desgranant i anar menjant... Arare !
Molt bé Crue .
Quin brevatge més bo! Zel !
Bon cap de setmana a tothom!
Això és un bon respàs lingüístic!
Les magranes, les preparo com tu :)
Gràcies, Duschgel !;)
Jo també en dic mangrana, i no sóc valencià (més aviat lleidatà). I també escolto Rac1, però no vaig estar al cas d'això de la magrana/mangrana.
Ostres Paseante...Ara entenc allò " del país de la boira"!!!
Publica un comentari a l'entrada