Hi dius la teva?
Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraules. Mostrar tots els missatges
dilluns, 1 d’abril del 2013
La vida és gent
Hi dius la teva?
dimarts, 6 de novembre del 2012
divendres, 2 de desembre del 2011
Amb un fil de veu
Descalça la nit
aplega el silenci
farcit de somnis.
Un punt lluminós
fa de claravoia al cel,
per on respiren secrets de converses.
La màgia del teu pensament a dins meu...
( Anoushka Shankar )
aplega el silenci
farcit de somnis.
Un punt lluminós
fa de claravoia al cel,
per on respiren secrets de converses.
( Anoushka Shankar )
diumenge, 28 d’agost del 2011
dissabte, 30 de juliol del 2011
dissabte, 5 de febrer del 2011
Cita
"Quan escoltis un so senzillament posa atenció en l'experiència d'escoltar. Res més que això. No et facis cap pel.lícula mental. Cap concepte. Cap diàleg interior sobre el tema. Només els sons. La realitat és elegantment senzilla i sense floritures. Quan escoltis un so estigues atent al procés d'escoltar "
Tret de l'Art de la meditació - Mathieu Ricard
dimecres, 2 de febrer del 2011
Hivern blau
És la penombra de l’habitació que desdibuixa els contorns. De dia, darrere la persiana, el mar és un trencaclosques de tons blavosos i d’escuma blanca. La tramuntana fa trontollar els tendals. A l’hivern, prop del mar, t’envaeix una solitud volguda. No necessites res que et distregui. Hi vas i prou. Alguna cosa t'hi apropa. Veus les gavines voleiant als terrats. Soles. No necesiten ningú per resseguir les finestres buides. Ignoren que darrera una d’elles algú les observa envejant el seu vol i la seva llibertat.T’hi estaries tot el dia contemplant l’immensitat, el soroll de les ones i les gavines si no fos per l'anhel d'una dolça carícia sota un cobrallit blau.
diumenge, 9 de gener del 2011
dimarts, 28 de setembre del 2010
dilluns, 13 de setembre del 2010
Somnis d'estiu
I de sobte es girà i veié
que el mar s'enduia l'estiu...
Que l'abraçada fou silenciosa
que la cortina de la finestra es bellugava
com si algú agosarat
l'hagués despertat
d'aquell somni
sense nom.
I és que de matinada
sent fred al cos i
es gira allargant la mà
per retenir-lo
una estona més
dins el somni.
dijous, 18 de febrer del 2010
dimecres, 13 de gener del 2010
Gronxador
dissabte, 19 de desembre del 2009
Socs
Esperen, a l'intempèrie,
el recés d'una llar de foc
per morir.
Blocaire invisible:pista 1:El meu/La meva blocaire invisible i jo tenim una cosa en comú, de moment...
dimarts, 1 de desembre del 2009
L'última
L'he trobada sola, desvalguda, al mig del jardí. Sacsejada per el vent de tardor, sense pietat.
Cau i s'aixeca. Ningú se la mira. Ningú vol lluir-la.
Ella reté allò que va ser. Ja no desprèn la bellesa gerda de la joventut però sí que escampa el seu perfum que atrau a més d'una càmera abans que li piquin l'ull.
dimarts, 24 de novembre del 2009
dimarts, 10 de novembre del 2009
Silenci
Massa temps sense dir res. Ara costa trobar l'entonació de les paraules. La conversa. El gest. Aquella mirada robada. El significat absurd del per què.
Va ser un impuls. Com una urgència. El desig posposat per demà. Gratificant. Sense sobresalts . La calma. El gust. La tarda que cau darrere la persiana. La música que s'acaba i només l'abraçada, com passes descalces, s'acomoda. Encaixa . Despertaré el silenci per posar-hi paraules, així com cau la fulla i plana sobre l'aigua...
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Clar de LLuna
Enmig de les paraules s'escola el so de les notes amb la placidesa de les tardes de diumenge. Llegeixo i em deixo endur per la màgia d'uns dits que llisquen amb una suavitat embriagadora.
A fora el cel s'ha tenyit de gris. Fosqueja i no hi ha Clar de lluna ni estels . El dia ens ha regalat una carícia d'estiu. Els firaires i la Devesa somriuen amb els colors i la música. No fa fred per menjar castanyes però per Fires se n'han de menjar. Les primeres . Mentre t'embruts els dits pelant-les olores el fred que més enllà dels Pirineus ens saluda amb un barret blanc.
A fora el cel s'ha tenyit de gris. Fosqueja i no hi ha Clar de lluna ni estels . El dia ens ha regalat una carícia d'estiu. Els firaires i la Devesa somriuen amb els colors i la música. No fa fred per menjar castanyes però per Fires se n'han de menjar. Les primeres . Mentre t'embruts els dits pelant-les olores el fred que més enllà dels Pirineus ens saluda amb un barret blanc.
dimarts, 29 de setembre del 2009
dissabte, 26 de setembre del 2009
dimarts, 11 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)