Espera

imatge llddona

Esperar a recés del temps,

sense desesperar,

fa de bon esperar!

Més enllà dels pollancres

Imatge del blog de la Mireia

Embriacs d'aquests temps sense pressa,


el desig deia mots que fregaven


la nuesa dels sexes.

Murmuraven els llavis


la frisança que dorm


dins els ulls.



Perdurava en els cossos


una pluja de llum


que ens untava la pell


a tocar de les vinyes.

Crema el blau


més enllà dels pollancres.



Blaus pollancres omplen l'aire de fulles,


l'ombra grisa del dia ja clos ressegueix unes


veus,


la silueta llunyana del mar es transforma en una


ona imprecisa,


jeu la pell sobre un cel que alenteix els colors


i allibera les formes del seu gest quotidià.



Ulls cansats ofereixen un somni


a unes mans que recorden

Carles Duarte
(A Maria Mercè Marçal)



Josep Tero - lladre d'amor (en homenatge a Joan Salvat Papasseit)

Bon cap de setmana!

Homenatge a Víctor Pàmies

M'afegeixo a l'aniversari d'aquest blogaire que ja ha superat els 300.000 registres.

Moltes felicitats!

La meva aportació és un rodolí que em va ensenyar el meu pare de petita. No l'he oblidat.

Proveu de repetir-lo ràpid i de memòria!

" La perdiu diu a la garsa:

què hi fas aquí tu garsa?

I tu perdiu

la garsa li diu!"

3 Anys de Relats Conjunts

Podríem celebrar-ho a l'àtic del Veí

T'hi apuntes?

Relats Conjunts va néixer un 17 de novembre de 2006 amb aquesta proposta que va fer l'Ònix

Felicitats per aquesta iniciativa!!!

Silenci

Imatge google

Massa temps sense dir res. Ara costa trobar l'entonació de les paraules. La conversa. El gest. Aquella mirada robada. El significat absurd del per què.

Va ser un impuls. Com una urgència. El desig posposat per demà. Gratificant. Sense sobresalts . La calma. El gust. La tarda que cau darrere la persiana. La música que s'acaba i només l'abraçada, com passes descalces, s'acomoda. Encaixa . Despertaré el silenci per posar-hi paraules, així com cau la fulla i plana sobre l'aigua...

Berlin - U2 - Pina Bausch

Demà 9 de novembre farà 20 anys de la caiguda del Mur de Berlin. Construit el 1961 va separar l'Alemania Occidental de la RDA. És el símbol de la Guerra Freda. Per construir-lo es van necessitar 700.000 tones de formigó.

28 anys després (9-11-1989) es va obrir la frontera i 11 mesos més tard es va iniciar la reunificació d'Alemanya (1990).

El polítc i antic dirigent de la RDA , Günter Schabowski, ( actualment te 80 anys i està hospitalitzat per problemes cardíacs) en la conferència de premsa el mateix dia de la caiguda i per un error va pronunciar les paraules profètiques " Reisefreiheit"=llibertat per viatjar i " Unverzueglich" = immediatament, tot i que la decisió que havien pres els mandataris era que els ciutadans de la RDA havien de sol.licitar un visat i anunciar-ho unes hores després. El resultat va ser que els ciutadans que estaven davant el Mur varen creuar el pas fronterer d'Oberbaumbruecke que porta al districte de Kreuzberg, al Berlin Occidental, sense saber del cert si podrien tornar amb les seves famíles de l'Est. Els guardes, impassius, no van demanar el passaport a ningú i tothom va poder tornar a casa seva.

El dijous passat, 5 de novembre, U2 va oferir un concert per celebrar aquest vintè aniversari , a la porta de Brandeburgo - símbol de Berlin i d'Alemanya.

Hi ha diversos murals - icones de la caiguda del Mur :

El petó de Breshnew i Honecker, que després es va caricaturar i es va vendre en una subasta per més de 12.000 dòlars.

Aquesta imatge l'he treta del blog Cosmopolitan Lily, out of context Magazine. Tot donant un cop d'ull a aquest blog m'he trobat qe la millor coreògafa del segle XX, l'alemanya Pina Bausch va morir aquest juny passat d'un càncer fulminant als 68 anys. Com a curiositat recordo que l'any passat va actuar al Liceu de Barcelona i degut al preu vaig desistir d'anar a veure-la.

D'ella s'ha dit que " va ballar amb sentiment". Dues de les seves obres més conegudes són : Cafè Müller , amb música de Purcell on encara actuava, i La Consagració de la Primavera de Stravinsky.Deia: "No m'interesssa com es mou l'ésser humà sinó allò que el commou i que es mogui"

*****

El 1982 vaig visitar per segon cop Alemanya. La meva primera estada va ser a Hamburg i posteriorment a Berlin, 7 anys abans de la caiguda del Mur.

Alexanderplatz

Porta de Brandeburgo - Mur

A part de recórrer el Berlin Occidental de la mà d'un gran amic berlinès vaig tenir l'oportunitat de creuar la frontera i passar un dia a la antiga RDA. Amb un visat per 24 hores i un canvi de divises d'un marc per un, recordo que els turistes havíem d'anar amb metro i els berlinesos per carretera. En algunes estacions per on passava el metro, RDA, no hi havia parada i estaven vigilades per la Stasi (seguretat de l'Estat). Vaig travessar la duana a Ckeckpoint -Charlie, amb les torres de vigilància a prop, l'espai sembrat de mines, vigilants amb metralladores i el filferro amb púes que hi havia sobre el Mur. L'estació fronterera del metro era La Friedrichsstrasse , lloc on retrobaves els amics berlinesos .

A la gran plaça Alexanderplatz es troba la torre de televisió - Fernsehturm - que te 365 m. d'alçària i és el 4t edifici més alt d'Europa. A dalt de la torre hi ha un mirador i un restaurant que gira 360º cada mitja hora. Fer un cafè allà era l'atractiu turístic del moment, lloc on es podia contemplar els dos Berlins amb el Mur com a línea divisòria. Un món, dues realitats durant 28 anys.

U2 - 5-11-09 - Brandeburg

La consagració de la primavera - Pina Bausch

Present i passat

No podem aferrar-nos al present perquè demà ja formarà part del passat...

Disfrutar-lo i d'alguna manera tornarà!

Imatges llddona

Perquè la figa sigui bona ha de ser: sacaiona, clivellada i secardosa

Raïms de Sant Jaume,

raïms aigualits;



Raïms de Setembre,


te'n llepes els dits!




De vegades , a la TARDOR, es donen tongades així: sense vent i llargues calmes de mar. És l'època de la maduració de les olives. Josep Pla