.... A la trascendència...
Del neguit a l'eufòria...
De la solitud a l'atabalament...
De la mancança al malversament...
Costa molt poc passar d'un extrem a l'altre. Un petit canvi en el dia a dia, una paraula fora de context o una mirada.
El sentiment que ens provoca ens fa trontollar, ens distreu i segur que ens fa recapacitar.
Quan s'està immers en un remolí sense aturador hom ha d'aturar-se i dirigir la mirada a l' única escletxa de claror que hi ha a prop ( si n'hi ha, si la troba, si la veu...).
Encarar-s'hi i sucumbir al moment de placidesa. Asserenar-se i desdibuixar el contorn. No deixar que les inclemències t'arrebossin i t'ofeguin.
Tard o d'hora sempre hi ha una sol.lució, un assossegament. La immediatesa ens fereix l'ànima. L'avui per demà no existeix. La pressa desmesurada ens traeix el pensament i l'actitud.
Aprendre a prioritzar i a relativitzar, a preguntar i a demanar. Saber acostar-se i deixar-se mimar. Perquè hi ha moments que estem a l'altre costat i ens demanen i ens pregunten, se'ns acosten i intentem mimar.
Va tan bé canviar els papers i els rols per a no quedar-nos rígids i estàtics com les imatges de sal. ( allò que en diem empatia - gens fàcil, per cert ).
Sovint, i és una reflexió personal, associem els escrits d'un blog a un tipus de persona en concret. És instintiu. De la mateixa manera que associem una paraula a una imatge.
Després de 2 anys de blog ( maig 2006) vull continuar posant " color" a la vida. Una mica de " llum " als contratemps. Perquè així ho vaig decidir i perquè m'aferro constanment a la bellesa, al delit, a la imaginació, als moments de pau i als lúdics...A les passions i a les fantasies.
Perquè convisc sovint amb la " cara " i " la creu " de la vida i perquè vull esgarrapar de cada dia un instant d'aquells que paga la pena. I sobretot perquè no voldria que ens oblidéssim de " viure".
( Tots treballem, cuinem, planxem, eduquem nens , cuidem avis, passem l'aspiradora, fem flams i pastissos, llegim , ballem, estudiem i estimem...i la roda no para...).
Però mentre estem entretinguts en aquests afers la vida va passant...
Gràcies , doncs, per compartir un bocí d'aquest camí amb mi!
La música ... per vosaltres!
Pel.lícula: Grace is Gone ( La vida sense Grace)
Canta: Jamie Cullum
Premi del Públic al Festival de Sundance 2007 i amb la banda sonora signada per en Clint Eastwood
