Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 29 de juliol del 2008

A prop de casa

Anar a la Catalunya Nord és una passejada. Canvia l'entorn sentint-te com a casa.
Passejar pels carrers, pels paratges, les abadies o les esglésies aporta pau. Buscar algun restaurant i degustar els vins del Rosselló. Deixar-se assessorar i captivar. Mirar tot el que es presenta i badar. I endur-se tot allò no material a la motxilla. De tot se n'aprèn.
Cotlliure ( imprescindible el tast de les anxoves i la visita a la tomba d'Antonio Machado), Perpinyà, Carcassona... Deixar el Rosselló i endinsar-se a l'Occitània per trobar aquells poblets emmurallats i divisar l'esplanada. Sempre penso que són racons de món amb la seva història i que cal recordar-la i trepitjar-la.
El Rosselló, una terra fèrtil i ben cultivada, amb el clima atlàntic i amb l'aire net i clar. El sol esquitxa els ceps i gota a gota omple la copa mentre els ulls brillen amb el color del robí.
Destapem Un Chateau Planeres ( côtes de Roussillon 2005) i mentre l'assaborim em ve al cap la pel.lícula Un buen año amb en Russell Crowe envoltat de vinyes a la Provença francesa.
Una comèdia lleugera com l'estiu.
Amb la calma dels passejants ambulants enfilem petits pobles medievals perduts i retrobats tot resseguint la ruta dels càtars. Minerva, prop de Narvona, on dinem a la Taula dels Trobadors, Castellnou dels Aspres, massa turístic pel meu gust i caret. Agafo la proposta d'en Joan i dinem a Thuïr, a la casa Da Lie, un menú gatronòmic que bé val la pena.
Resseguim l'abadia de Fontfroide, Carcassona, i el castell de Salses... llocs estratègics. Tot això em recorda que a l'Edat Mitjana la lluita i la guerra eren massa presents.
El Canigó, a tocar. El lloc on es va inspirar el poeta Jacint Verdaguer.
Tallers i artesans omplen els carrers. Terrissaires i molts venedors de fruita. És l'època dels melons, préssecs i nactarines, prunes...
La nit cau com un mantell, assossegadament. La veu impactant de la Luz Casal em fa sentir tota l'energia que desprèn en cada cançó.
Tremola el claustre del " Campo Santo " a Perpinyà, darrere el Castellet ( construit el 1368 ) i on oneja la bandera catalana.
Luz transmet vitalitat. Taral.legem...
La nit es resisteix a adormir-se. Són les nits curtes d'estiu . Les que no voldries que s'acabessin mai.
Acabo les vacances entre la Costa Brava i la Garrotxa. Dormo menys del que hauria volgut. Les nits són massa engrescadores per perdre-les.
L'altra realitat però, comença un cop més a tres quarts de 7 del matí...



dilluns, 21 de juliol del 2008

Espirals i giragonses


Obro les maletes i a poc a poc vaig ensumant els contrastos. La barreja d'una ciutat que es desperta aviat i no dorm mai. Marraqueix és una paleta policromada, amb mil essències a l'aire, d'ulls foscos a cada cantonada i amb un somriure amagat. Una mescla d'amabilitat i interès alhora. Nits amb més brogit que el dia, danses interminables i perfums que es confonen al paladar. L'aire és espès i l'única solució per refrigerar el cos és el te amb menta, calent, com lleus alenades. El poble bereber viu als voltants i t'espera. Allà el temps s'ha aturat i no corre com a la capital. No hi ha pressa.
Em barrejo amb milers de desconeguts a la plaça Jemaa el Fna. És mitjanit. La mesquita, al fons, ens fa de guardià. Sort en tinc dels sucs de taronja natural. M'assadeguen i respiro. No puc procesar tantes mirades. Música, contes, menges, danses...s'intercalen amb la serenor de la nit. A poc a poc deixo enrera tota la munió de gent i somio en un llit alt i ample. De fet dormo entre coixins, miralls, llums i quadres. Li diuen l'hotel de les mil i una nits i m'ho crec. Arquitectura bereber. Restaurat. Impecable...

Sort en tinc de descansar a les nits perquè els dies són un no parar... Canvio el ritme frenètic per uns dies de calma. Una visita a la Catalunya nord resseguint la ruta dels càtars...