Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 27 de setembre del 2014

Aix en Provence

Passejava i anava apartant amb els peus les primeres fulles de la tardor. Alguna voleiava al davant seu tot balancejant-se damunt l'asfalt. A banda i banda s'apilonaven les taules i cadires de les terrasses. L'aire havia canviat i era més fresc. Segons d'on venia bufava del Pirineu o del mar.
Passejava i es mirava les botes recent estrenades. Feien per l'època. Marronoses, discretes, elegants. Trepitjaven fort mentre anava rumiant. Quant de temps feia que no passejava per aquí? S'havia isolat... No i sí. Tant li feia la resposta ara mateix.
El cas és que amb aquest colorim de tendalls, fulles i neons li semblava més un despertar a la primavera que un clam de tardor.
S'asseuria  a prendre un te o un cafè o una xocolata desfeta calenta i fumejant però té ganes de caminar i fins i tot de tornar a espiar o jugar a endevinar qui s'hi amaga darrera cada finestra que va deixant enrera. Un joc amb el qual la imaginació era la protagonista. Aquells ulls que ho escrutaven tot, fins i tot, l'olor de les llars. No sap però, si ha perdut aquesta habilitat.
Gira per un altre boulevard i s'acosta a una illa de bicicletes. N'agafa una, paga i s'hi enfila.
No s'ha oblidat de pedalar com no s'obliden tantes coses. Per això mentre passeja juga a imaginar-se històries de protagonistes anònims que veu dins els bistrots. Encadena escenes, cares i converses  i creu que tornarà a escriure allò que tant li agrada,la barreja entre realitat i ficció, allò que passa en somnis i l'endemà sembla de veres.
Pedala i recorre la ciutat, el canal i olora tot el blau de lavanda. S'apaga el dia i s'encén la nit.
Fa un glopet de totes les pinzellades que ha retingut. Fosqueja, té un full blanc al davant, les paraules s'ordenen gairebé a l'atzar. 
Carme Rosana,2013, Aix en Provence

Tanca els ulls. Li agrada escoltar el silenci farcit d'imaginació i energia. I es deixa anar...
Li agrada el silenci d'uns llavis quan només parlen amb la mirada. Li agrada escoltar música amb els ulls clucs i ballar amb un amant invisible. Li agrada despertar-se en silenci, de bon matí, i observar com la tardor entra per la finestra. 

És una altra proposta de Relats Conjunts