Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Barreges



Per al.lusions i d'estranquis el Veí ha portat el seu ( seu ? ) relat a la ràdio. I jo que torno a rellegir-lo... I m'hi poso... Vull dir a seguir-li el corrent i en faig una continuació. Li manllevo, de passada, la foto de les Històries Veïnals... ( amb el teu permís )...
Definir en poques paraules com va ser la nit seria un exercici de compressió lingüística, el qual no em veig capacitada per a sintetitzar.
L'expressió més adient seria " una acurada liofilització " o " el néctar o esperit del plaer" un cop amaïnat... Aquell gust endolcit que t'amara el cos i aplaca els sentits. La impossibilitat casi absoluta de bellugar-te. El respir pausat i el somriure dibuixat... Com si el cel s'hagués apropat...
La casa, la meva casa, s'havia transformat en hostalatge. Cares forànies i mirades còmplices. Ja sabeu allò dels veïns. Es coneixen de saludar-se, d'intercanviar quatre mots a l'ascensor, d'alguna mirada de reüll de bon matí, quan del cos se'n desprèn aquella barreja de sabó i de son, de presses i perfums. De cafè...


L'endemà al matí vaig donar un cop d'ull al passadís i amb els peus vaig apartar andròmines vàries. Casa meva havia estat un lloc de Fantasies i disbauxa.
A la cuina encara s'olorava la xocolata. El pot mig ple ... regalimant per la taula. La corbata del Veí damunt de la tapa i la meva roba interior tenyida d'aquella barreja marronosa i espessa.


Està ben clar que vaig ( vam ) perdre el senderi...
Em torna però, aquell cuquet foll a l'estómac i em ressegueix tota...
M'estintolo a la porta i el cos se'm queda travat. Els malucs adolorits, les cames enrampades i els braços febles... estic segura que no em vaig emborratxar... Només un parell de "cubates " de Jack Daniel's.


La llengua, grossa, pastosa... després de tantes dolceses...
El pis roman en silenci. He tingut un son plàcid.
He perdut el rellotge, la roba...
Dues sabates, una blanca de xarol i una altra de negra descansen sobre la xemeneia del menjador... Un lloc original per decorar...
Em pregunto de qui deu ser la blanca suposant que la negra sigui la meva...


M'agrada ser hospitalària...
De fet, el que intuïa amb el Veí, era una vetllada literària... fins a empatxar-nos de mots, poesia, cites i guies...
Després, qualsevol excusa per deixar les paraules i la filosofia i encetar, jo en diria, els diàlegs ocults del cervell...


Aquell compàs de notes extraviades que amb una fonètica inventada esdevenen sospirs. La interecció amb el respir acompassat de mots que es vocalitzen a mitges, amb sons fets a pinzellades... El fregadís de les pells desconegudes i el deliri... la passió abrupte, sorgida de dins, d'aquell racó on el foc ha sofert l'impacte de milions de molècules bellugant-se...
Els canvis sensorials als llavis, el primer senyal inequívoc del desig...


De refiló vaig veure desfilar, darrere de dues màscares, cossos febrils, amb moviments sincronitzats de ball de disfresses i de mirades lascives...
En pd40, endemoniat, buscant la seva princesa ... El seu bàlsam... Desfici per a descobrir què s'hi amagava sota aquells llençols de setí... I ELLA, majestuosa, com la Deessa del Mar, de rínxols daurats i dents de marfil...
Allà , lluny de la cuina, al racó més intel.lectual del pis, vora la llar de foc de l'estudi-biblioteca. Sols. Només amb la penombra de dues espelmes il.luminant cossos experts, exploradors nats, font d'aventures i de plaers...
Enflairo encara el perfum de la xocolata....
La despesa que vam fer aquella nit de Cacau en pols dóna per Històries Veïnals a cau d'orella... Ara que s'apropa el fred i que ve tant de gust llegir-les vora el foc...

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Càpsules ( I )


La setmana passada a la premsa i a la ràdio hi havia notícies referents a la salut.
Una més bona que l'altra. Com cada any estem en el periode de vacunar-se contra
la grip. El diari El País deia que unes 3.000 persones moren cada any a Espanya degut a la grip i a les seves complicacions. Les xifres són similars a les morts per accident de trànsit i doblen a les morts per el sida. Cal prendre-s'ho amb serietat.
Es recomana que es vacunin les persones de més de 45 anys i nens de 6 mesos a 5 anys que pateixin altres malalties ( asma, diabetis, malalties renals,etc.).
També la gent amb risc d'agafar-la i transmetre-la ( mestres, personal que treballi amb escoles bressol, sanitaris, etc.), i persones amb malalties cròniques i immunodeprimides ( al.lèrgiques, amb tractaments de quimioteràpia, etc ).
Com sabeu el virus de la grip muta cada any i per això les vacunes són diferents i cal vacunar-se cada any. La vacuna només immunitza contra la grip i no contra els refredats. És una punxadeta i t'estalvia una setmana de malestar i febre alta.
L'altra notícia és més positiva. Ja es comercialitza a Espanya la vacuna contra el
Papiloma humà. Aquest virus i les seves variants són responsables del càncer de coll d'úter en les dones. Cada any es detecten uns 2.100 casos dels quals 600 dones moren.Poca broma. La vacuna ja està disponible a les farmàcies a un preu d'uns 460 euros. Els serveis sanitaris públics la inclouran ,a apartir de l'ú de gener de 2008, al calendari de vacunacions obligatòries. Aconsellen vacunar les nenes dels 11 als 14 anys i noies fins els 26. Igual com es fa amb la vacuna contra l'hepatitis B, a les adolescents. Són 3 dosis i la immunització és per tota la vida.
Hem de tenir en compte que tant l'hepatitis B com el virus del Papiloma humà són malalties de transmissió sexual, no menys greus que la sida. Diferents malalties, diferents símptomes, diferents complicacions.
És una bona notícia, doncs, comptar amb aquesta nova vacuna tot i que queda molt per fer.
**********************
Aquests dies abelleix sortir al camp i passejar. Com veieu tenim una tardor molt florida.
Encetem una setmana molt curteta... Si no plou val la pena aprofitar i captar els colors que hi ha al bosc perquè , de bolets, de moment pocs!

dijous, 25 d’octubre del 2007

Nascuda a la tardor



Joia perlada


en la foscor.


Mirada de sirena


llavis de sucre.


Et transformes en aigua.


El cor, esponjós ,
batecs dansaires...
****
N - I - E - L - D - E - S - A
****

La vida, descarada,


ens va robar molts dies amb


les seves nits.


Vestida de guerrera


ets tota una heroïna.


El millor regal per a tu: VIURE


El millor regal per a mi: TU


Per molts anys!


dissabte, 20 d’octubre del 2007

Temps de verema

Com cada any la cita va ser el tercer diumenge de setembre.

Llançà
El dia es va despertar quiet. Sense olor de tramuntana. El sol, rogenc, no tan viu com a l'estiu però calent. Sense xafogor. Un dia clar de setembre.
Les vinyes encarades al mar ; El raïm , madur.
Vam començar la recollida d'hora perquè després el dia crema.
Les fulles dels ceps amb els seus colors verds , grocs i amarronats. El raïm a punt. Ensucrat. Algunes panses es desfeien a la boca.
Ens va tocar una vinya prop de la platja de Garbet, una platja de pedres llises i d'aigua clara.
Vam sortir de Llançà i vam fer via cap a la platja de Gifreu i ens vam endinsar a Garbet, fins a la vinya.
Una colla de gent del camp i gent de la mar. Pagesos i pescadors. Gent de la terra.
Veïns, amics, parents i coneguts.
Vam feinejar fins que els ceps van quedar despullats.

La vinya

Els tractors plens de colors. La suor a la cara i al cos.
Vam fer una parada a la platja i l'aigua ens va atemperar el cos. Com un refrigeri per dins i per fora.
Les mestresses ens esperaven amb el dinar a la taula. Vam compartir els sabors del camp i de la mar. El vi de l'any passat, rosat, amb aquella brillantor del robí. Una estona de gresca al voltant de la taula. Cansanci.
Una migdiada sota una olivera. El cos cruixit. El sol minvant...
Són les darreries de l'estiu...
El raïm , camí de la premsa. Una altra anyada...
El fruit de la terra convertit en l'elixir de la taula.



El raïm : Les perles de la mediterrània

" S'han trobat restes arqueològiques d'eines relacionades amb el fruit de la vinya de fa 8.000 anys a Armènia i Geòrgia. I possiblement és d'aquesta zona, del Caucas, d'on és originària la vinya silvestre. La droga oficial de la civilització mediterrània, que tingués déus dedicats i que fos present a totes les festes - com a mínim fins a l'arribada de l'Islam - va facilitar l'expansió dels ceps pels marges del Mare Nostrum fins a aconseguir fer pujar la vinya al restringit pòdium alimentari de la zona, juntament amb el blat i l'olivera per formar l'encara avui famosa triologia mediterrània "
Toni Massanés (gastrònom)

Text tret de la revista : Descobrir cuina
**************
Post dedicat a la meva amiga " nosola" per convidar-me a passar un dia " diferent" i a la seva mare , que és una excel.lent cuinera.

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Memes i pont

Trobar espai i espais. Calma i sobretot asserenar-te quan el cap et bull. Tenir la capacitat suficient per aturar-te i decidir cap a on anar. Potser només es tracta de carregar piles i trobar-te bé amb tu, per poder estar bé amb els que t'envolten. No són fugides, sinó retrobaments. Jo necessito espai per bellugar-me i per sentir-me viva i llavors puc transmetre saba de la bona. Descansar per tornar-hi... De tant en tant ho faig i em funciona...

Aquesta setmana passada ha estat molt diferent de les altres setmanes. Normalment treballo de dilluns a dissabte i ocasionalment tinc un dissabte festa. Però aquesta setmana ha estat més lúdica que productiva, laboralment parlant. El dimarts vaig agafar-me festa per a fer una escapada a Cap de Creus, una caminada per el camí de ronda des de Port Lligat , i una passejada per Cadaqués. I després he fet pont. Per tant una setmana amb 3 dies laborables...

No he perdut el temps a les carreteres. He passejat per Girona, he anat al teatre ( ja ha començat la Temporada Alta ), he llegit a estones ,L'església del Mar ( estic per la meitat ), he començat a fer el canvi de roba ( ho tinc a mitges també per la bonança que fa ), un dia de cinema i cada dia he nedat una estoneta. A Girona hi havia gent però molta feia pont i era fora, per tant la ciutat estava en una calma estiuenca i a mi m'ha donat la sensació que estava de vacances.
Tenia un meme pendent que va començar a passar la Dushgel i que molt amablement em va convidar a fer el Veí...

Fa mandra fer els memes, però si te'ls passen els has de fer. I tot nedant anava rumiant què ensenyaria del meu cos. El Veí em demanava l'altra orella però he pensat que seria massa repetitiu. Un cop vista una, l'altra s'hi assembla bastant.
Total que agafo la màquina de retretar i faig via cap a la piscina.

Em quedo sempre admirant les espatlles dels nedadors i nedadores i penso la sort que tinc de no tenir-les tan amples ... De fet és una part del meu cos que no em desagrada . Ni amples ni estretes. Lleugerament modulades i rectes. Vull dir que hi ha qui les té endavant o caigudes. Me les he mirades i he buscat qui em retretés.

_ Sense el cap, si us plau...

_ Com? I per què el cap no?

_ Vull l'espatlla sense cap... és una llarga història si t'ho explico...

( de fet la foto que valdria la pena veure seria la del nedador... allò sí que són unes bones espatlles... però em va semblar agosarat demanar-li... )

I així ha quedat...
I com que el Veí volia veure l'altra orella he pensat , de passada , lluir una de les arrecades de la meva col.lecció.



Ara em queda passar el meme a 3 bloggers



Si el volen fer i ens volen ensenyar un bocí del seu cos... endavant!







divendres, 12 d’octubre del 2007

Perduda


Vaig i vinc...

Vull...

No trobo espais

Em perdo desdibuixant-me en el teu somni

Cabalco sobre els lloms d'un cavall alat i m'embolico amb la boira...

Salto descalça en una dansa imaginària on només el record embriagador gosa despertar-te

I continuo vagant, nodrint-me de somnis i congelant les llàgrimes...

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Unes apreciacions

Semàntiques i lingüístiques de la magrana...


Dilluns al matí , a la feina, tot escoltant RAC 1 em sorprèn " La paraula del dia "- Magrana -

Agafo boli i paper i aprofito per ampliar el post ( que el saber mai ocupa - Deia la meva mare... ).


Magrana: fruit del magraner de flors roses assalmonades. L'aspecte d'aquest fruit és curiós. Obrir-lo és una espècie de meravella, treure'n els grans separats per aquell tèl groguenc i amargant al gust. Una feina entretinguda...


La paraula ve del llatí " Malum granatum ". Malum = fruit , Granatum = color granat.

També se l'anomena " pomum granate ". Pomum també ha derivat a " poma". També se li pot dir Poma Granada .

En francès es diu Granade, en anglès, pomegranate i en alemany granat-apfel, i en italià, mala granate...Com veieu poques diferències lingüístiques.
En castellà granada té dos significats. L'arma - projectil que si es llança explota i la fruita.

En català distingim la magrana ( el fruit ) de la granada ( arma ).

En valencià en diuen Mangrana.


( Veig que no he perdut la capacitat de prendre apunts... encara )


I per refrescar-nos de les calors tardorenques us proposo una recepta ,ideal també per la nit de Nadal, per pair els torrons .


- Desgraneu les magranes ( sempre hi ha un voluntari o voluntària disposats )

- I hi afegiu un bon suc de taronja, i un parell de cullerades de sucre. Ho poseu en una fruitera i ho serviu fresc .

Si us en sobren, de magranes, les podeu assecar al sol d'hivern i us poden servir d'ornament.

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Tardor





Es va acostar amb els ulls silenciosos. Jo estava recolzada al sofà... Un sofà de color clar
abarrotat de coixins...




La música escampava les notes com petites gotes sortides d'un dispersor.

El menjador era una sala gran amb una estora de pèl llarg que convidava a ajeure-s'hi...

Era mitja tarda i per les escletxes de la persiana entrava el sol, a ratlles, desdibuixant-se per cada racó. Jo també tenia el cos de colors. La pell colrada per el sol d'estiu que ja donava la davallada. La temperatura s'havia aquietat amb les darreres pluges i els cossos agraïen la templança, tot i que bullien per dins...
Les tires del vestit blanc adornaven les meves espatlles i l'escot deixava entreveure el tou dels pits del color de l'or vell.
La seva pell desprenia l'aroma del desig. Els seus llavis, l'essència del silenci.


Va apartar la tauleta i em va convidar a descansar sobre el pelfut esponjós... però jo romania encastada en un racó del sofà entre coixins i teles... I uns ulls color d'avellana em seguien mirant, intentant desxifrar la barreja de colors que policromaven els meus, mentre les aspes del ventilador movien l'aire que acaronava els cossos... Cossos enfrescats en el joc de descobrir quin nou sabor havia estampat el sol d'estiu a la pell.
Foto feta a Palol de Revardit ( Gironès ) avui 7 /10/07

Era el gust de les magranes, les figues i les castanyes... Els colors de la tardor!

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Estimada filla


La relació entre una mare i la seva filla.

Quan es construeixen murs entre dues persones és fa molt difícil tirar-los. Sovint, i sense voler-ho, es repeteixen els mateixos errors. I massa sovint també el silenci s'interposa al diàleg. El resultat són espais buits, llacunes on no hi caben l'expressió ni dels sentiments ni de les emocions. El temps es congela i s'aprèn a no mostrar-los. Es calla.

Uns versos de T. S. Eliot ( extrets del llibre ) :


"On està la vida que vam perdre vivint? On està la sabiduria que vam perdre per el coneixement? On està el coneixement que vam perdre per la informació?


_ Jo mai he tingut sabiduria per perdre... ( Katerina, la protagonista )."


És a partir del moment en què Katerina es queda embarassada que comença el diàleg, primer en forma de cartes de la mare adreçades a la filla i després de la necessitat de compartir el moment present.

El fill que ella espera fa que totes dues experimentin un garbuig de sentiments i en puguin parlar.


Katerina , una noia soltera, es queda embarassada de l'últim amant del darrer estiu. En Jack és un home casat i pare de dos fills. Els dos només volien compartir un estiu diferent, sense cap mena de lligam.

Quan Katerina li diu que està embarassada en Jack reacciona de forma molt agressiva i la pega , donant-li la culpa del " seu descuit".

La protagonista es refugia a casa de la seva mare, amb la qual sempre ha mancat el diàleg, fruit també d'una infantesa plena de maltractaments i silencis.

Sembla una posada en escena d'una realitat que massa sovint patim actualment.

Una novel.la sobre l'amor, la possessió i els danys físics i psicològics que pateixen els protagonistes.


La lectura és amena. Algun moment ensucrat i algunes frases contundents.

Marianne Fredriksson és una escriptora sueca autora també de "Les filles de Hanna " ( una novel.la molt recomanable ).

L'Editorial , Salamandra