Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 30 d’abril del 2013

Parèntesi ( )

He fet les maletes i he marcat la ruta,jo que sóc de poble i m'agrada moure'm en petits espais. Abans les grans distàncies em semblaven curtes i ara les llargues em semblen massa llargues. Tot i visquent en un món globalitzat que diem que ho tenim tot a un pam, els quilòmetres són els mateixos i el temps és el temps, o ens en sobra (gairebé mai) o ens en falta ( gairebé sempre ).
Sóc de les persones que pensa que sempre tinc "tot el temps del món" però a darrere hora m'agrada sentir l'adrenalina al cos i afanyar-me per enllestir-ho tot i no deixar cap fil penjant. Les llistes, les recomanacions, els telèfons, el congelador ple, els llençols nets, qui regarà les plantes... com si ho deixés a punt per quan torni... I res és al seu lloc quan torno. La vida segueix i les fulles  del pati s'arraconen esperant-me que els doni un cop d'escombra.
Tinc les maletes a punt, la llista de llocs per visitar, els quilòmetres per caminar, una maleta plena d'emocions per donar i per vendre i també per compartir.
M'emporto Bella del Senyor de l'Albert Cohen, La insoportable levedad del ser de Milan Kundera, Mr.Gwyn de l'Alessandro Baricco i Menta fresca amb llimona de Monika Zgustova per omplir les hores d'espera en uns aeroports lluny de casa, contemplant un cel que no és el meu però que me l'imagino igual de blau.
No sé si escriuré ni si us llegiré...
La neu s'ha fos fa poques setmanes. M'han dit que hi ha arribat la primavera.
El Dr. Tom em vol conèixer. Jo tinc ganes de conèixe'l. No trobaré les paraules adients , amb el meu anglès amb accent garrotxí, per agrair-li el seu suport durant gairebé dos anys.
La vida està feta de parèntesis durant els quals només canviem el ritme de les nostres passes i de les nostres emocions.
gràcies Fra Miquel


dimecres, 24 d’abril del 2013

L'art de la pintura

No et velluguis, no te'n vagis, no tinguis pressa... Avui que portes aquest vestit que combina amb les cortines del meu estudi, avui que els teus ulls són com un mirall de mar.
Ara que la claror et moldeja la figura, no et moguis.Serà un instant. Faig les traces ràpides , fins i tot puc sentir el teu respir, aquest desassossec en la mirada, aquest enrojolament a les galtes quan passes prop meu.
Deixa'm que immortalitzi la teva cara, els teus cabells i el teu desig en aquesta tela. Si no em vols correspondre deixa que la història sigui testimoni de la teva bellesa. Aquesta bellesa trobada fruit d'un moment d'inspiració.
Deixa'm que et perfili els teus llavis encara que mai he fet per robar-te un petó.
Deixa'm veure què amaga aquest llibre que escolta què li diu el bateg del teu cor. Ell no diu mentides.Només sospira.
Escolta'l i deixa't pintar.


Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673

Una altre proposta de Relats Conjunts 

dilluns, 1 d’abril del 2013

La vida és gent

La vida és gent … i silenci i solitud. Caminar un dia de pluja vorejant l’estany . Cuinar amb amor i compartir-ho. Sentir fred als peus i pensar en una dutxa calenta. Plorar d’emoció o de tristesa. Estrenar unes sabates noves sense que et facin mal. Llegir fins tard a la nit per acabar un llibre. Veure els ànecs de l’estany arrencar el vol. Fer xocolata desfeta per esmorzar i sucar-hi maduixes. Regalar part del teu temps a algú que apenes coneixes però que saps que li fas companyia. Escoltar-lo . Deixar-li un paraigua perquè no es mulli. Una abraçada sense paraules. Descobrir que t’emociona una música. Fer aquella trucada pendent. Plorar l’absència que no has plorat. Un arròs de muntanya amb bolets.
Hi dius la teva?