Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 29 de setembre del 2009

marc

( Bosnia ) Foto cedida per l' E

Ignora el paisatge que les bombes
han fet possible emmarcar-lo...

dissabte, 26 de setembre del 2009

Bancs(1)

(1751)
Cansats d'esperar que algú s'hi assegui...

Han perdut l'escalfor dels visitants.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Petites joies (2)



Les grans il.lusions són el somni d'una ombra, i per això duren tant. Les petites, en canvi, se us moren una darrera l'altra... pàg.54

Rellegir a Pla és com estar davant d'un gran finestral que dóna al mar mentre sents l'airet a la cara i enflaires les olors marines. Fins i tot tens la sensació de capbussar-te en les aigües transparents d'alguna cala de Cadaqués entre el roquim que les empara de la tramuntana.

Contraban és un viatge per mar amb el "Mestral" ( un vaixell construit a mà) des de Cadaqués fins a l'estany de Salses , al Rosselló i després d'un cop de mestral arribar sans i estalvis a Cadaqués.
És fàcil imaginar els paisatges, els personantges i les sensacions que recull en poques pàgines.
Adreçat a un públic juvenil, la lectura recrea situacions en les quals ,i gràcies a la magnífica descripció que fa Josep Pla, ens fa partíceps i alhora protagonistes d'una història que va ser real.
La primera cosa que vaig fer, en entrar a la casa, fou acostar el sofà al balcó i posar un taula davant del llindar, per treballar. Com que la casa està acarada al sud i té tot el dia el sol a la cara, a l'estiu, vaig posar un filet de malla al llindar per endolcir la lluminositat. Quan la calor anà de baixa, el lloc esdevingué ideal per estar. Ideal per a badar més que per a treballar. Entre una cosa i l'altra, però, vaig passar en aquell sofà, amb els papers i llibrots de la taula, moltes hores de prodigiosa solitud. A darrers de setembre, netes de la bafarada estival, les muntanyes de Pení agafaren el seu color de flor de farigola, entre violaci, blavís i malva. Sobre aquest fons, la blancor de les cases semblava perdre força i agafava una suavitat de color de palla, un daurat clar, una morenor pàl.lida. Les aigües de la badia, cap al tard, es tenyien de color de vi novell, rosat. En aquesta hora, a Cadaqués, hi havia un silenci, una pau, una calma extàtics. Del balcó estant veia passar la poca gent - figures petites - per la riba del Baluard. L'aire es tornava de color morat. El vent de garbí anava morint en aquest morat exhaust. pàg.10

_ Tenim pas fred? _ que jo vaig dir-li.
_ Jo no tinc mai fred! _ contestà amb un somriure en les dents blanques, els llavis humits i els ulls d'ametlla. Tenia una esplèndida mata de cabells d'un daurat fosc, d'una força jove, lluminosa,magnífica. Vaig pensar que era la persona que hauria servit per a fer la somniada Venus del Pirineu. Emplenà els càntirs amb el braç recolzat en la cara de la font, donant-me l'esquena.Prodigiosa esquena! Vaig pensar en un mot de Fustel de Coulanges sobre els flancs de la Venus : en el flanc de la figura,hi palpitava tota la cultura antiga. pàg. 44

El problema era sempre el mateix : no hi havia res a dir ni res a fer; només l'ànsia de recordar coses agradables...
........
En terra totes les begudes semblen fortes... però mai els homes no inventaran una beguda que correspongui a una mestralada.
........
Quan es navega a la nit en aquestes circumstàncies, el pensament somnia els focs de la terra, se sent l'ànsia del far que ha de venir _ que és el de l'esperança.
pàg. 92

Vaig arribar al poble pel rastell del Poal. No vaig trobar ànima vivent. Ja fosquejava. Vaig abraçar-me al silenci de la vida, amb una avidesa inexplicable. pàg.94

dissabte, 19 de setembre del 2009

"Corazón partio"

Quan navegues entre dos mars, quan tens dos amors a la deriva... deixes de ser tu. Ets meitat de qui et desitja i meitat de qui juga a odiar-te. Ets tu només en l'impàs del temps que et porta d'uns braços a uns altres. Rastreges per allà on passa l'un i més tard...l'altre. Flirteges de nit i de dia . Saps de sobres el que pots obtenir de cadascun, entabanant-los melosament... Harpia de secrets et balanceges a la corda fluixa perquè no tens on agafar-te. No pots deixar-los escapar. Ni a un ni a l'altre. Et roben els petons i les converses i tu els robes la saba nova cada dia en una lluita en la que no guanya ningú...
Ets pecadora de furts, estilista incondicional d'encanteris encadenats, cadència de vels... Més que llum ets una ombra que enfarfega el contrincant.
Ets la guinda del pastís i faries per esmicolar-te abans de rendir-te a un dels dos.
No pots, no vols estimar ni odiar-los perquè entre els dos et roben el cor...
Continuaré entrenant amb l'Un i no deixaré d'anar a cap festa amb l'Altre.
( Post escrit sota els efectes secundaris d'un còctel de Paracetamol-Efedrina-Fenilefrina...excipient...) Llegeixi les instruccions del medicament i consulti el seu farmacèutic... :)






Bon cap de setmana!!!

diumenge, 13 de setembre del 2009

Setembres

Imatge google

A les acaballes de l'estiu. Un dia boirós després d'una nit de pluja. Un banc de pedra fred. Roba lleugera per no incitar l'hivern. Fred al cos, a la pell i al cor. Solitud. Espera. Tardança. Neguit. Emoció continguda. Fred a la cara, a la gola, als llavis, a les mans... Roba d'estiu. Colors clars per no oblidar els dies de sol. La calidesa a la pell...la que no s'oblida mai.

Si m'abracessis no tindria fred però ni hi ets. No arribes. Els minuts passen. Els quarts. Massa de pressa. Podria esgotar-se la pila del rellotge. Ara. Aturar el temps quan hom vol. La humitat traspassa dels pantalons a les natges. Ni un diari per fer de coixí.

S'espera una eternitat? Uns minuts? Uns quarts?

Cotxes de colors. No s'aturen. Busco el blau. Fa massa anys. Potser groc. No. El groc era el meu. Quant el blau i el groc anaven junts. Dues tartanes. El blau de segona mà. El groc nou de trinca. Quatre llaunes tot plegat. Amb el groc descobrírem Europa. Amb 19 i 22 anys. 22 i 19.

També plovia aquell setembre però no vam tenir fred ni a les parpelles.

La pell càlida i el cor també. Un estudi a Berlin, un alberg a Holanda, un càmping a París, una parada en un parc ...

Tantes paraules juntes. El sentiment sentit. L'emoció de l'escapada. Els ulls. L'expressió. Els llavis. El moviment. Ara sense passió. La serena convicció de que no ens vam equivocar. Ni caminant junts. Ni separats. El cotxe no és blau. El meu és blanc. Les mans s'han escalfat. I el temps s'esgota. I les mirades es perden. Escriure. Escriure? Podries fer-ho...

Escriure quant et vaig estimar és curt de dir. Tan curt com aquest cafè. Per això el faig amb llet. Ben calent. Per a fer-ne més d'un glop. Que m'escalfi els cos, el cor, les mans...

dilluns, 7 de setembre del 2009

Colors

D'estiu...




Girona

La font de la Clapera ( Hostalets d'en Bas - Garrotxa )

Amanida de salmó, anous, formatge i panses



Capvespre -Estany de Banyoles


Poma cuita amb prunes confitades




Verdures enfarinades





Espaguettis amb bolets i verdures






Pals - Baix Empordà







Vilert - Pla de l'Estany

dimecres, 2 de setembre del 2009

Enyorança


Malgrat el silenci les paraules ressonen per els blogs. Les paraules respiren, fan olor i ens embolcallen. Reiem i plorem amb elles i sentim moments de confort i disbauxa.



Les paraules queden. Les persones se'n van però el seu record és ben present.
Jo els trobo a faltar.
Els comentaris als blogs ens diuen que hi són pero sense ells no sabem si hi són o no poden ser-hi.
De fet sense certeses només ens queda imaginar...
Imaginem-los doncs sota una porxada, a recés del sol, protegits per l'ombra d'un serment, espès i gerd. Amb l'aire ballant al compàs de les fulles. Una llimonada al costat, un munt de llibres, una música de fons, converses agradables... Temps per un mateix i per a compartir...



Vés a saber si de lluny ens espien, si ens llegeixen, si descansen de lletres, si caurem en l'oblit, si els oblidarem com a aquells llibres reclosos en un racó de la biblioteca, empolsats després de tot el que ens han explicat...
Vull pensar que algun dia tornaran...

re-editat - B612 - respira ( no us perdeu l'escrit)


Els en-yo-ro!



Diana Krall - The Look Of Love