Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 10 de novembre de 2009

Silenci

Imatge google

Massa temps sense dir res. Ara costa trobar l'entonació de les paraules. La conversa. El gest. Aquella mirada robada. El significat absurd del per què.

Va ser un impuls. Com una urgència. El desig posposat per demà. Gratificant. Sense sobresalts . La calma. El gust. La tarda que cau darrere la persiana. La música que s'acaba i només l'abraçada, com passes descalces, s'acomoda. Encaixa . Despertaré el silenci per posar-hi paraules, així com cau la fulla i plana sobre l'aigua...

39 comentaris:

Carme ha dit...

A vegades costa menys del que esperàvem trobar l'entonació, i els mots i el gest...

Striper ha dit...

Crec que en aquest post has trobat els mots i l'entonacio perfecta.

Rita ha dit...

M'has fet pensar en una situació meva, l'has descrita perfectament, costa trobar l'entonació de les paraules i el gest... No crec, de fet, que el pugui recuperar...
Petons, maca!

novesflors ha dit...

El teu silenci ha esdevingut paraules preuades.

Arare ha dit...

La mirada robada...

que bonic tot el que dius, Joana!

Clara ha dit...

l'he trobat... relaxant, el text.
m'agrada!

kweilan ha dit...

A mi també m'ha agradat.

El veí de dalt ha dit...

SSssssssttt...!

el paseante ha dit...

Quan fa molt temps que no dius res, potser ja ets una altra persona. I ella/ell també.

Joana ha dit...

Poques paraules i diuen tant...

barbollaire ha dit...

sempre es troben, les paraules i els gestos.
segurament els més senzills, els més clars, són els que reben la força dels silencis.
El silenci no és el buit.És la força de la paraula, del somriure, de la mirada...

una bosseta de petons dolços, nina
:¬)***

sanset i utnoa ha dit...

Has definit la calma, el relax, les paraules adequades.

*Sànset*

Mon ha dit...

A mi m'agrada el silenci........a voltes m'acompanya i n fa sentir tant i tant be

garbi24 ha dit...

Jo et veig....entonada. Xisssssssssssssst

Déjà vie ha dit...

stas b?

Deric ha dit...

no despertem el silenci, deixem-lo dormir...

Salva Piqueras ha dit...

D'això en dic compenetració.

M'encanta.

Núr ha dit...

De vegades tenim les paraules, però l'entonació no és l'adequada...

Duschgel ha dit...

Hi ha silencis que són difícils de trencar, i tant. Però de vegades només és qüestió de començar. La resta es va definint al seu pas.

Cris ha dit...

és la tardor, oi? jo també estic atardorada.... aisssss :) molt maco, i tant que si!!

Pere ha dit...

La fulla cau a l'aigua
en silenci, sense fer soroll,
però anuncia la seva presencia
i envia el seu missatge
amb infinitat de petites onades,
molt lluny.

Bona nit Joana.

Déjà vie ha dit...

iep! aksta imatge em recorda quelcom. ;)

rebaixes ha dit...

Trencar el silenci, si el trenquem ja no el tenim... Falta potser el diapasó que ens doni la nota...interior que sostreu la dificultat d'obrir...
Brodes els escrits. Dona gust. Anton.

Jesús M. Tibau ha dit...

quan t'hi poses, les paraules donen pas de seguida a l'emoció

Robertinhos ha dit...

m'he tornat a rellegir el text, i em pregunto, estàs bé?

petons

coffee?

- assumpta - ha dit...

El silenci molt sovint és un tresor. De vegades, com ara en l'amor, el silenci esdevé el pitjor dels enemics.

Tal com ho has explicat, ho llegia i semblava escoltar-ho amb música de Fauré.
Petons.

Bargalloneta ha dit...

boniques paraules!
un petó

jordicirach ha dit...

Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]

L'imperdible de ℓ'Àηimα

nimue ha dit...

que les paraules siguen boniques si hem de trencar el silenci...

fanal ha dit...

Paraules fetes poesia...

Bona nit, Joana!

Joana ha dit...

Carme,
Potser tens raó.L'entonació...m'agrada! :)

Striper,
Doncs no m'ho pensava. Gràcies!

Rita,
A vegades saps d'entrada que costarà recuperar-lo però un intent val la pena!

Novesflors,

Gràcies per les teves!

Joana ha dit...

Arare,
No sempre tot és tan bonic però per intentar-ho...

Clara,
Ho és...

Kweilan,
Gràcies.

Veí,
:)

Paseante,
Vols dir? :):(

Joana,
A vegades sobren paraules, a vegades en falten...

Barbollaire,
El silenci la força de la paraula. Preciós. Gràcies!

Sanset Utnoa,
El silenci?

Joana ha dit...

Mon,
A mi també m'agrada i sí que fa companyia quan és desitjat.petons

Garbi,
Vols dir? :)

Déric,
d'acord...una estona més així quiets escoltant-lo...

Salva,
:)
Núr,
L'has clavada!

Déjà,
Sí...i tu? :)

Dushgel,
D'això se'n diu trencar el gel.

Cris,
Ens afecta...catxis!

Pere,
Bonica poesia. Que descansis!

Déjà,
La vas penjar un dia al teu blog?

Rebaixes,
Les teves paraules són com fils d'or...per brodar!

Jésus,
Hi ha dies de tots colors .gràcies

Robertinhos,
Estic bé...gràcies. Ara toca a la ciutat dels 3 rius...

Assumpta,
ës bonic llegir tot escoltant música...i tant! els records però no fan mal :)

Bargalloneta,
Gràcies1

Jordicirach,
Ara hi vaig a donar un tomb...

Nimue,
Tant per tant...

Fanal,
Tu en saps un niu de fer poesia! bona nit fanalet!

Joana ha dit...

El silenci és un trencaclosques espatllat, encaixar-lo resulta difícil. Si ho aconsegueixes, ja em contaràs el secret.
Una abraçada.

Eli ha dit...

A veces el silencio puede ser bueno. Y no te preocupes, porque siempre se encuentran las palabras adecuadas para romperlo. Tú lo has hecho...
Petonets

Joana ha dit...

Joana,
Trobar el moment, buscar les paraules, els gestos, l'entonació...no és fàcil.
Una abraçada!

Eli,
Escriure-ho ja és un pas...gràcies!

Anònim ha dit...

Dober zacetek

Cesc ha dit...

m'agrada tant aquest text que em quedo en silenci i me'l guardo dins.

Joana ha dit...

Cesc,
M'agrada que t'agradi...ho dic fluixet...