Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 19 de desembre de 2009

Socs

Imatge LLddona

Esperen, a l'intempèrie,

el recés d'una llar de foc

per morir.
Blocaire invisible:pista 1:El meu/La meva blocaire invisible i jo tenim una cosa en comú, de moment...

18 comentaris:

Duschgel ha dit...

Curiosament allà trobaran la pau.

jσrdiciяαch ha dit...

Imatge totalment d'hivern/tardor.

Espero que t'interessin les meves recomanacions culturals.

Bones festes!
L'imperdible de ℓ'Àηimα

garbi24 ha dit...

Moriran per donar calor i vida als qui ho necessiten

Joana ha dit...

Crec que formen part d'una imatge "ideal" en el meu caparró.
Una llar de foc, un llibre i fret...
Bon Nadal Guapa!!

Striper ha dit...

Morir potser donaran vida.

fanal blau ha dit...

Les fotografies tenen vida, i tu n'hi has agefit una mica més, oi? Aquests flocs que fan nadal...
Bonic trocet de bosc i bones soques per a fer caliu.
Bona entrada a l'hivern i molt bones festes per a tu i els teus!
Un petó, Joana!

Cris ha dit...

M'encanta el que has escrit.... com sempre :) Petons grans!

sanset i utnoa ha dit...

Ara em feu enveja amb això de l'amic invisible! Per què no hi he participat!?! jeje

Sempre m'hauria agradat anar a buscar llenya per veure com crema i sentir com espetega a la llar de foc...

Utnoa

Carme ha dit...

Ui! si ja neva!

Que bonics els troncs... i les paraules.


Així no sóc jo... crec que tenim més d'una cosa en comú... unes quantes, em sembla! :)

Joana ha dit...

Unes fotos i uns versos magnífics.
Molt Bon Nadal.

Cris ha dit...

Joana, se m'oblidava dir-te que "a casa meva" he deixat una felicitació de Nadal, gràcies per ser-hi :) Petons!!

Pere ha dit...

No se si s'ha gelat el meu ordinador o neva a la teva pàgina.
Per si de cas et prenc un parell troncs per escalfar-me.

Bona i freda tarda Joana.

Laura ha dit...

No en va el meu blog es diu "Prosopopeia". Tinc la mania de personificar-ho tot. En llegir les teves paraules, tan melangioses i delicades, els troncs m'han fet molta llàstima. És un vers molt bonic. Un petó.

El veí de dalt ha dit...

Sou dones, les dues blocaires?

Bargalloneta ha dit...

bonic i molt trist a la vegada!
un petó

Arare ha dit...

potser si, potser no, potser si que puc ser jo :)

Joana ha dit...

Dushgel,
I donen pau!

Jordi,
I tant i molt m'interessen!

Garbi,
Una llar sense foc no és una llar :)

Joana,
El que dius és un regala!gràcies wapa

Striper,
Molta vida quan cremen.


Fanale,
Gràcies per les teves paraules. Bones festes per a tu també!

Cris,
petons wapa

Utnoa,
L'any que ve t'hi apuntes i a jugar!
Jo he pujat sentit l'espetec dels tronc i veure com es fon el caliu... :)

Carme,
Em sembla molt que vas encertada! :)
gràcies!

Joana,
Bon Nadal wapa!

Cris,
Ja hi he anat!gràcies

Pere,
Neva! Agafa i escalfa't!

Laura,
Gràcies! El teu blog és senzillament preciós!

Veí,
SÍ!TU no ets...

Bargalloneta,
Les coses boniques solen ser tristes...no totes però...

Arare,
Hauràs d'esperar més pistes! petons reina mora!

el paseante ha dit...

Mira que he tallat llenya en la meva vida. I ara m'has fet pensar que potser era un acte trist.