Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 27 de setembre del 2012

Paisatges de llum, paisatges de somni

"La pau que hom troba en les escapades a la natura es vol traslladar als interiors de les cases. L'empatia entre repòs i bellesa, i bellesa en repòs posa de relleu l'instant perenne com a temàtica pictòrica.
A aquest impossible, i per això seductor, se li otorga el miratge femení i la generositat de les flors, ambdós a més receptacles de llum".
( copiat d'un panell de l'exposició)


Exposició al Monestir de Sant Feliu de Guixols, fins el 7 d'octubre. Un recorregut entre els paisatges naturalistes del segle XIX i el protagonisme del somni de les obres surrealistes del segle XX. 53 obres de la col.lecció Carmen Thyssen - de Gauguin a Delvaux-
La natura, la llum, els somnis, la mirada interior, l'expressió del paisatge amb l'ànima, el llenguatge dels colors, del silenci.La contemplació quieta de la bellesa .Un punt i a part al monestir benedictí del segle X,arran de mar.

dissabte, 22 de setembre del 2012

Joies de tardor

Robís i maragdes,
rapsòdia de gemmes.
Paisatge al plat

diumenge, 9 de setembre del 2012

Comiat


El comiat deixa pas al silenci , només la teva imatge és més nítida que mai. Estàs entre tots els que et vam conèixer i entre els que t'estimaves i t'estimem. No ens has deixat buits perquè estem plens de records. Ens hem despedit sense pressa, hem acabat algunes converses i n'hem començat d'altres que seguirem més endavant. Serà en un altre espai i en una altra dimenssió.
Per els que ens quedem ens has deixat amb molta pau perquè tu la portaves a dins, ens has fet més generosos perquè ens vas donar molt i ens continues arrencant un somriure mentre et plorem.
Et veiem anant en moto, cofoia amb els teus amics, et veiem serena preparant un comiat que sabies que no es faria esperar i aquests últims dies ens has encomanat coratge quan la lluita arribava al final.
L'església ha retruynit amb els nostres aplaudiments i uns fils invisibles t'han portat al lloc dels guanyadors.
Si hi ha un cel, estimada Montse, fes-m'hi un lloc al teu costat per continuar l'última conversa. L'abraçada més sentida la guardo al cor tancada amb clau i forrallac perquè tu em vas ensenyar el valor de l'amistat i no vull que ningú me'l robi. 
Fins sempre amiga meva.

dimecres, 5 de setembre del 2012

Regals

M'arriben de lluny
paraules amb sentiment.
Glops d'abraçades

dissabte, 1 de setembre del 2012

Torí : A la riba del Po



Torí es desperta sota els Alps d'un color diferent segons l'època de l'any però gairebé sempre hi ha una boira que sura sobre el riu Po que la tenyeix d’un gris blavós . A  primera hora del matí els tramvies i els autobusos comencen a moure’s sigil.losament per la capital del Piamonte.
No és una urbe sorollosa. Les emprentes dels Savoia es troben a cada cantonada, a cada carrerr, edifici i a cada finestra i balcó. Una calma empedrada.
Els monuments s’apilonen al voltant de la catedral, on s’hi pot veure el sudari de Crist ( no original), i a pocs metres  la Mole Antonelliana ( la torre de rajola i ferro més alta d’Europa amb 167,5 m.). Un punt de referència per el turista despistat i per el informat. A la planta baixa hi ha el museu del cinema, una cita per a tots els públics. Un passatemps i una visita pels amants  d’aquesta disciplina. La història i els trucs del cinema a l’abast.
D’esquenes al riu Po ens endinsem al Quadrilàter Romà, a l’oest de la plaça del castell amb el Palau Madama on hi sobresurt l’escalinata ,obra de l’arquitecte Juvarra, i el Palau Real dels Savoia amb els seus jardins .
La Via Garibaldi és el carrer peatonal més llarg d’Europa ( antic eix de la colònia romana). Caminant en direcció est des la plaça del Castell cap al riu Po hi ha la Via Po, una de les avingudes més elegants de la ciutat. Un gelat al cafè Fioro i una visita al Palau de la Universitat (1404) amb un pati presidit per una estàtua de Minerva, la deessa de les ciències, les arts i la sabiduria són visites recomanables.
Torí és un entremat de carrers i petites plaçes. A la plaça de la Consolata amb el seu santuari hi ha l’històric cafè Al Bicerin (1763) lloc on es pot provar la típica beguda d’aquesta ciutat – el Bicerin -, una barreja de cafè, xocolata i crema ( com un suís d’aquí però afegint-hi cafè ).
La xocolata típica és el Gianduiotto. Va ser en aquesta ciutat on a finals del segle XVIII es va aconseguir solidificar-la. Fins llavors es consumia com a beguda. Les males llengües diuen que els suissos varen anar a aprendre els secrets de la xocolata a Torí.
El Vermouth també és un invent torinès que data del 1786.
Si alguna cosa especial té Torí són els porxos. Quilòmetres de porxalades ( uns 18 km), amb columnes de marbre i granit de tots colors). A sota ,botigues, cafès, restaurants i tota mena de negocis .
Si plou pots passejar aixoplugant-hi i a lestiu és un refugi del sol.
Sobre un turó a l’altre costat del riu s’aixeca el Monte dei Capuccini des d’on es veu la planúria de Torí retallada per la cadena dels Alps.
Val la pena també visitar el museu Egipci, que després del d’El Caire és el més ric en estàtues, relíquies i mòmies amb l’únic rival del de Londres . La Galeria Sabauda , on la majoria de quadres procedeixen de la col.lecció privada dels Savoia i el museu de l’Automòbil a les afores de la ciutat. El 1898 la famíla Agnelli va fundar aquest sector automobilístic.
Torí és la quarta ciutat després de Roma, Milà i Nàpols. Va ser la primera capital italiana des el 1861 fis al 1865 i bressol de les empreses més famoses com l’anterior Fiat, la Lacia, la Martini & Rossi, la kappa entre d’altres.
Es va reinventar amb els jocs Olímpics del 2006 i atrau a turistes i estudiants de tot el món. Ha superat una forta crisi , la de l’automòbil i lluita per tenir un tren d’alta velocitat que uneixi Torí amb Lió i Barcelona.
El Piamonte camina a passes lentes per escriure el seu futur...