Imatge llddonaL'he trobada sola, desvalguda, al mig del jardí. Sacsejada per el vent de tardor, sense pietat.
Cau i s'aixeca. Ningú se la mira. Ningú vol lluir-la.
Ella reté allò que va ser. Ja no desprèn la bellesa gerda de la joventut però sí que escampa el seu perfum que atrau a més d'una càmera abans que li piquin l'ull.
23 comentaris:
Jo aquest mati les he trobada enblanquinades per la gebra , pero encara precioses.
Sí que sembla desvalguda, i crec que encara guarda una altra mena de bellesa. I el perfum, doncs la seva essència!
i és que la bellesa no es perd, sol es camufla
en tinc un així. igual igual :-)
Ara a descansar una temporada, que es posi a dormir uns mesos a veure si pot ser la primera en obrir-se a la primavera.
sola però ben bonica!
Cada dia quan vaig a la feina paso per uns carrers on en veig moltes de flors. Fa uns dies semblava primavera...
A mi és que les flors m'agraden "espatarrades" és a dir ben obertes. Les trobo guapes. Els capolls (que poc m'agrada aquesta paraula) no m'acaben de fer el pes...
De la rosa, sempre en quedarà el nom...
*Sànset*
I segur que encara fa olor, oi? M'encanten aquestes roses, les més fortes i resistents :) Un petó!
És millor que no vulguin lluir-la, que, si no, l'arrencarien i no podria gaudir de la primavera següent!
A punt de tancar la temporada resisteixen les ultimes, pero de ben segur les més maques.
Estic sol i desvalgut al mig del meu jardí com la teva rosa de tardor.
Ja ningú em mira i aquesta nostàlgia del pas del temps s'emporta la meva joventut.
Només queda aquella olor de "Eau Sauvage" que tu...
Bona tarda.
amb aquell encant de salvatgia...
fa uns dies, a casa, en van florir un parell de ben semblants però vermelles...
una abraçada, joana!
la més savia...
La seva maduresa és perfecta!
Utnoa
M'encanten aquestes flors solitàries que encara tenen prou força per resistir encara una mica més!
Jo ja he podat els rosers... ups!
B7s
Joana! Mira't el cartell que he penjat al meu blog.
Està aprop de casa teva no? Jo hi seré dissabte.
T'animes?
Petons
m'encanten les roses
A finals de febrer o començaments de març neixen les primeres flors a la meva terra de la boira. Son com petits botonets liles que no fan olor, ni massa goig. Però són les primeres quan torna a reiniciar-se el cicle de la vida.
Gràcies a tots i a totes...Veig que us agraden les roses encara que estiguin mustiues
M'agraden molt les roses, sobretot les vermelles.
Publica un comentari a l'entrada