Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 1 de desembre de 2009

L'última

Imatge llddona
L'he trobada sola, desvalguda, al mig del jardí. Sacsejada per el vent de tardor, sense pietat.

Cau i s'aixeca. Ningú se la mira. Ningú vol lluir-la.

Ella reté allò que va ser. Ja no desprèn la bellesa gerda de la joventut però sí que escampa el seu perfum que atrau a més d'una càmera abans que li piquin l'ull.

23 comentaris:

Striper ha dit...

Jo aquest mati les he trobada enblanquinades per la gebra , pero encara precioses.

Carme ha dit...

Sí que sembla desvalguda, i crec que encara guarda una altra mena de bellesa. I el perfum, doncs la seva essència!

Robertinhos ha dit...

i és que la bellesa no es perd, sol es camufla

kika ha dit...

en tinc un així. igual igual :-)

XeXu ha dit...

Ara a descansar una temporada, que es posi a dormir uns mesos a veure si pot ser la primera en obrir-se a la primavera.

khalina ha dit...

sola però ben bonica!

Joana ha dit...

Cada dia quan vaig a la feina paso per uns carrers on en veig moltes de flors. Fa uns dies semblava primavera...

La RaTeta Miquey ha dit...

A mi és que les flors m'agraden "espatarrades" és a dir ben obertes. Les trobo guapes. Els capolls (que poc m'agrada aquesta paraula) no m'acaben de fer el pes...

sanset i utnoa ha dit...

De la rosa, sempre en quedarà el nom...

*Sànset*

Cris ha dit...

I segur que encara fa olor, oi? M'encanten aquestes roses, les més fortes i resistents :) Un petó!

Núr ha dit...

És millor que no vulguin lluir-la, que, si no, l'arrencarien i no podria gaudir de la primavera següent!

garbi24 ha dit...

A punt de tancar la temporada resisteixen les ultimes, pero de ben segur les més maques.

Pere ha dit...

Estic sol i desvalgut al mig del meu jardí com la teva rosa de tardor.
Ja ningú em mira i aquesta nostàlgia del pas del temps s'emporta la meva joventut.
Només queda aquella olor de "Eau Sauvage" que tu...

Bona tarda.

fanal blau ha dit...

amb aquell encant de salvatgia...
fa uns dies, a casa, en van florir un parell de ben semblants però vermelles...
una abraçada, joana!

Abogada en Bcn ha dit...

la més savia...

sanset i utnoa ha dit...

La seva maduresa és perfecta!

Utnoa

Duschgel ha dit...

M'encanten aquestes flors solitàries que encara tenen prou força per resistir encara una mica més!

fra miquel ha dit...

Jo ja he podat els rosers... ups!
B7s

fra miquel ha dit...

Joana! Mira't el cartell que he penjat al meu blog.
Està aprop de casa teva no? Jo hi seré dissabte.
T'animes?
Petons

Deric ha dit...

m'encanten les roses

el paseante ha dit...

A finals de febrer o començaments de març neixen les primeres flors a la meva terra de la boira. Son com petits botonets liles que no fan olor, ni massa goig. Però són les primeres quan torna a reiniciar-se el cicle de la vida.

Joana ha dit...

Gràcies a tots i a totes...Veig que us agraden les roses encara que estiguin mustiues

Guspira ha dit...

M'agraden molt les roses, sobretot les vermelles.