Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 25 de novembre de 2015

Fito Best


                           Diego Rivera,1913,Retrat d'Adolfo Best Maugard

L'últim detall. Uns guants de pell noble. Perquè avui sí que era el gran dia.
Aquella cita que esperava des de feia tant.. i no hi havia manera.
Com costa a vegades,  es preguntava aquest "gentle man",aconseguir una entrevista i fer un te. Com costa trobar-se sense despertar cap sospita amb la dama dels teus somnis... Com costa quan hom està tan enamorat , tan decidit a deixar-ho tot i pujar a la nòria de la vida. Com costa trobar les paraules exactes,els gestos idonis, l'accent, aquella caiguda d'ulls, de mans i de cor. Quan fins i tot hom està disposat a vendre-ho tot, a desplaçar-se hores en tren per trobar, per abraçar, per viure en plenitud i calmar aquest desassossec que et corca per dins.
Però avui per fi, un cop parlat amb la minyona, amb el xofer, amb el jardiner i haver engatussat el sogre amb una trobada d'allò més encisadora... Avui , un cop enredada la cuinera i la modista podria disfrutar d'un te de canyella amb qui tant desitjava des de feia temps i que tothom - bé, els més allegats -pensaven que més d'hora que tard esdevindria la seva sogra. Avui amb aquest vestit de dandi i les sabates de xarol trepitjaria per primer cop l'habitació més preuada de la mansió del seu cap. Avui. 
Com li ha costat arribar-hi!
Una altra proposta de Relats conjunts

12 comentaris:

Elfreelang ha dit...

quin plaer i quin gogi tornar a llegir-te ....bon relat!

Elfreelang ha dit...

ui gogi nooo volia dir goig

Carme Rosanas ha dit...

I tant! Que contenta de veure't per aquí, Joana!

Aquest dandi amaga sorpreses, eh? La sogra? Valga'm déu!!! He, he, he...

XeXu ha dit...

Tothom sap que la sogra és més difícil de convèncer que la dona que li agrada! Molt ben trobat. I també content de llegir-te!

montse ha dit...

Un gran relat vestit per una gran cerimònia.

M. Roser ha dit...

No penso pas que el fet de posar-se guants de pell el facin més mereixedor de l'afecte de la noia...Em sembla que no li farà el pes, massa fatxenda!!!
Bon vespre.

el paseante ha dit...

Aquests de la CUP ho fan tot ben complicat :-)

Joana ha dit...

Et llegeixo i se que trobo a faltar els teus escrits...
M'agrada!

Montse ha dit...

Bentornada! :)

Rafel ha dit...

Un cerimonial molt ben preparat.

Déjà vie ha dit...

:) Quina alegria llegir-te de nou.

Robertinhos ha dit...

Bon dia Joana! Com esteu per Girona? Abraçada ben forta