Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 1 d’abril de 2013

La vida és gent

La vida és gent … i silenci i solitud. Caminar un dia de pluja vorejant l’estany . Cuinar amb amor i compartir-ho. Sentir fred als peus i pensar en una dutxa calenta. Plorar d’emoció o de tristesa. Estrenar unes sabates noves sense que et facin mal. Llegir fins tard a la nit per acabar un llibre. Veure els ànecs de l’estany arrencar el vol. Fer xocolata desfeta per esmorzar i sucar-hi maduixes. Regalar part del teu temps a algú que apenes coneixes però que saps que li fas companyia. Escoltar-lo . Deixar-li un paraigua perquè no es mulli. Una abraçada sense paraules. Descobrir que t’emociona una música. Fer aquella trucada pendent. Plorar l’absència que no has plorat. Un arròs de muntanya amb bolets.
Hi dius la teva?

16 comentaris:

Carme ha dit...

En repetiria unes quantes de les que tu has dit...

Fer un pastís amb amor per celebrar la mona. Dibuixar i pintar inventant els colors. Llegir paraules boniques d'una amiga que sents feliç. Passar uns dies amb amics de tota la vida. Veure la pedregada intensa en directe.

XeXu ha dit...

Si m'ho permets, més que aportar coses resumiré, que avui no tinc el dia de pensar coses agradables, em sap greu. En definitiva, el que dius tu són les coses petites, aquelles que ens fan feliços i que tan poc valorem de vegades. No te'n deixis perdre cap.

Barbollaire ha dit...

jo, com Carme, repetiria també unes quantes de les que has escrit.
Però afegeixo:

Passejar per carrers vells, sense presa. De vegades sol. Altres acompanyat.

Trobar que, aquella foto, té el color de la mirada.
Fer somriure, o riure, a qui estimes i saber que això és important i bo.
Saber escoltar el silenci.

Trobar el traç d'una paraula.

Poder mirar els ulls.

Petonet dolcíssim nineta
;¬)************

Glo.Bos.blog ha dit...

Aquestes petites coses que ens fan sentir tan bé.
Com retrobar l'amic que creies perdut,
treure't les sabates que t'estan martiritzant o que el dia del teu sant et regalin un pom de les teves flors preferides.

Pere ha dit...

La vida és ... emocionant!

Bona nit Joana :)

Ferran ha dit...

Ja ho han dit per aqui dalt però és que és allò que volia destacar: felicitats petites, la vida és un seguit de felicitats petites, la vida és tenir menys coses i més amor, que vol dir empatia, que vol dir comprensió, que vol dir ganes d'aprendre i mirar de ser millor, de corregir allà on errem i reforçar allò que ja funciona.

Una abraçada, que per cert també és una felicitat petita!

Oliva ha dit...

....AGAFAR LA MA D'UN MALAL SOLITARI....VIGUILAR EL SON DELS NETS.....RIURE AMB ELS FILLS....OBSERVAR DE LLUNY EL FESTEIG DE LA FILLA PETITA.....ACOMPANYAR I CONVIDAR AQUELL VEI SENSA FAMILIA....FER COSTAT AL BOTIGUER EN PERILL DE "CIERRE",,,,,

mar ha dit...

Avui he somniat que pintava flors a les parets... i ara busco parets per a omplir-les de flors i de colors ben vius...
tinc un projecte al cap... crec que aviat seran ben reals!
;-)
petons bonica!

Gerònima ha dit...

Jugar a l'UNO durant més de dues hores sense cansar-me, anar a córrer amb bona companyia compartint auriculars i música, fer la mona per la família amb la meva Pensadora, jugar al solet amb una preciositat de 3 anys, la satisfacció de conduir un trajecte llarg, anar a veure un malalt a l'hospital i trobar-te'l d'un bon humor espectacular malgrat totes les dolències, veure el solet que ho il·luminia tot i que amb una mica de sort m'eixugarà la robeta que tinc estesa, i segur que me'n deixo!!!
Patons preciosa!

Toy folloso ha dit...

Menjar una taronja i que algú ens l´hagi pelada. La taronja.

Pakiba ha dit...

La vida son tots aquets petits moments que ens emocionan, ens fan riure i ens fan plorar,aixó es la vida .

Un for petó ple de vida.

lisebe ha dit...

D'un munt de detalls está feta la vida, gaudir dels moments feliços es el millor de tot.

Un peto gran

Deric ha dit...

Quin munt de coses boniques!
A mi m'has fet pensar en un dia fred de pluja, a casa, mirant per la finestra com plou al costat d'un bon foc a la llar.

el paseante ha dit...

Tenir dues hores lliures per sortir a badar pels carrers sense presses, ni compromisos, ni mapes, ni mòbis a les butxaques. I amb les ulleres ben netes i els ulls molt oberts.

Elfreelang ha dit...

una mirada de complicitat, un tímid peto a la galta, una abraçada...una llàgrima que cau....tendresa....

myself ha dit...

La vida són moments. La vida són sentiments. Aquell somriure quan més falta et feia. Aquella mirada que et fa estremir. Una llàgrima que acompanya una tristesa. La frustració de no veure-s'hi capaç. Una conversa agradable de dues hores. Una conversa plena de silencis que parlen...