Això són ganes de sentir-se lliure, de deixar-se portar, oi?
... jo al teu costat amb els ulls embenats, per poder concentrar-me en sentir el teu perfum cada vegada que el balanceig del gronxador et fes passar per davant meu... bona setmana i mil petons
fes-ho!!!
I recuperar part de la infantesa! :-)Petonets, guapa!
bonic somni, formar part de la natura.Ep! ja en formem part!
puc venir?
Doncs jo també m'hi gronxaria, si. I em quedaria suspesa com una fulla més...Molt bon dia, joana!
M'apunto!!!!!! On i quan si us plau...... i volar, com la Heidi, t'enrecordes? Petons voladors :)
i a més d'un gronxar-se entre aquest poema!
va doncs...jo et dono l'empenta
Ara quan escalfe una mica més el sol també m'agradaria gronxar-me i quedar suspesa com qualsevol fulla.
A mi també m'agradaria gronxar-me i deixar-me anar!
Doncs moi aussi!!
No deixis de fer-ho es molt divertit.
Tanco els ulls i em deixo gronxar... em deixo endur... més amunt... fins l'infinit...Nanit, Joana!;)
Sense pensar en res...
la veritat és que els dos arbres són molt temptadors eh???
I sentir-se ingràvid amb la il·lusió a braços...Anton.
A voltes, jo també.
Quin mareig! Un petó, JOANA.
jo també ho faria!
M'encanta gronxar-me!!El teu escrit m'ha recordat a una pintura, però no en recordo ni el títol ni l'autor. Utnoa
1 nova Horacia ! hahaha
tots ens gronxariem mentres tu recites el poema
La Khalina ho ha clavat. Sembla que ve el bon temps amb poemes com el teu.
Sempre vaig tenir gronxador al pati de casa i m'has fet arribar aquell sentiment en gronxar-me. M'ha fet somriure mentre una llàgrima enyorava...
Que intens i poètic. Transmet llibertat. Com una fulla més i volar enllà acompanyant el vent.Àlexwww.2n2a.blogspot.com
Preciós, m'ha encantat llegir-ho. Potser l'Ave Maria de Schubert, que sona de fons, ha fet el teu escrit encara més bonic del que és.
jo una mica també, saps... b7s!
Ja veig que no sóc l'única amb ganes de gronxar-se.Som-hi doncs! Bona setmana a tothom
jo també ho faria... si...
Publica un comentari a l'entrada
31 comentaris:
Això són ganes de sentir-se lliure, de deixar-se portar, oi?
... jo al teu costat amb els ulls embenats, per poder concentrar-me en sentir el teu perfum cada vegada que el balanceig del gronxador et fes passar per davant meu... bona setmana i mil petons
fes-ho!!!
I recuperar part de la infantesa! :-)
Petonets, guapa!
bonic somni, formar part de la natura.
Ep! ja en formem part!
puc venir?
Doncs jo també m'hi gronxaria, si. I em quedaria suspesa com una fulla més...
Molt bon dia, joana!
M'apunto!!!!!! On i quan si us plau...... i volar, com la Heidi, t'enrecordes? Petons voladors :)
i a més d'un gronxar-se entre aquest poema!
va doncs...jo et dono l'empenta
Ara quan escalfe una mica més el sol també m'agradaria gronxar-me i quedar suspesa com qualsevol fulla.
A mi també m'agradaria gronxar-me i deixar-me anar!
Doncs moi aussi!!
No deixis de fer-ho es molt divertit.
Tanco els ulls i em deixo gronxar... em deixo endur... més amunt... fins l'infinit...
Nanit, Joana!
;)
Sense pensar en res...
la veritat és que els dos arbres són molt temptadors eh???
I sentir-se ingràvid amb la il·lusió a braços...Anton.
A voltes, jo també.
Quin mareig! Un petó, JOANA.
jo també ho faria!
M'encanta gronxar-me!!
El teu escrit m'ha recordat a una pintura, però no en recordo ni el títol ni l'autor.
Utnoa
1 nova Horacia !
hahaha
tots ens gronxariem mentres tu recites el poema
La Khalina ho ha clavat. Sembla que ve el bon temps amb poemes com el teu.
Sempre vaig tenir gronxador al pati de casa i m'has fet arribar aquell sentiment en gronxar-me. M'ha fet somriure mentre una llàgrima enyorava...
Que intens i poètic. Transmet llibertat. Com una fulla més i volar enllà acompanyant el vent.
Àlex
www.2n2a.blogspot.com
Preciós, m'ha encantat llegir-ho. Potser l'Ave Maria de Schubert, que sona de fons, ha fet el teu escrit encara més bonic del que és.
jo una mica també, saps...
b7s!
Ja veig que no sóc l'única amb ganes de gronxar-se.
Som-hi doncs!
Bona setmana a tothom
jo també ho faria... si...
Publica un comentari a l'entrada