Ja ho pots ben dir... volent aprofiatr, esprémer el temsp, ens hem quedat sense temps, sense sabors i amb poca calma.
Recuperem aquests espais, Joana... recuperem els carrers, les places i els bancs... com a espais per a relaconar-nos i gaudir. "Lejos del mundanal ruido", que diuen els castellans, però prenyats de tots els sorolls del món.
M'encanta el comentari que t'ha escrit l'-assumpta. :) Jo us vinc a fer companyia a la Déjà i a tu, i porto un termo de cafè (i un de te, per si de cas) perquè ens ajudi a escalfar a aquests bancs!
i quanta vida hauràn "vist" passar pel seu davant, oi? a mi m'encantava sortir fora al carrer a l'estiu, quan estava a casa del avis i no hi havia trànsit.... trèiem les cadires a les voreres, i a jugar, xerrar i gaudir de la fresca de les nits.... quins records :) Un petó!!
Una imatge, i poques paraules... i tot allò que es pot transmetre, tot allò que desprenen per si mateixes... Últimament estem nostàlgics, i que maco recordar, quan hi havia més vida, encara que les coses no siguin ara com abans! On estan els avis que seuen al banc i miren encuriosits la plaça? I els joves amants que es fan petons a la vista de tothom? I aquell gat dormint aprofitant la fredor de la pedra? Tots ells, algun dia tornaran?
Ferran, Benvingut! Són fred perquè ningú s'hi asseu...
Khalina, Vens?
Gatot, Sort que no parlen...
Bargalloneta, A Sant Julià de Ramis ( Gironès), l'església de Sant Damià i Sant Cosme.
Striper, Potser a l'estiu quan algú s'hi para per descansar una estona...
Garbi, Més a vall parlen de secrets...
Novesflors, Podem imaginar-los, res més.
Núri, El lloc era molt acollidor (és)
Ferran, És el que em va semblar. Com un segell desgasat...
Cesc, Els falta la nostr calidesa. Sovint ens la descuidem...
Pasante, Històries, secrets, converses... res diferent del que fm ara :)
Joana, I un llibre...
Xexu, Per això els vaig fotografiar, per l'any, per el lloc, pel que transmeten.
Assumpta, I que mai en sabrem res... Però podem fer servir la imaginació, no trobes?
Tondo, Si vens la farem petar! :)"lejos del mundanal ruido..."
Pere, Doncs jo al de l'esquerra amb pa amb oli i sal i una presa de xocolata.
Duschgel, Més d'un suposo...
Kweilan, Qui ho sap?
Ferran, Potser sí que estan cansats de sentir tantes converses...
Carme, No sembla haver-hi frdor, no...
Aiga-clara, benvinguda! gràcies!!
Jesús, Ara només decoren l'entrada que tampoc fa servir ningú...
Eva Ventura, Em sembla que mai sabrem els misteris i els secrets que amaguen...
Mon, Si t'hi assus tu no seran els bancs del "si no fos..." :)
Berta, Tens tota la raó. Jo hi vaig anar i els vaig descobrr després d'una caminada i potser cada dia ésaixí...
Fanal, És impensable pssar-hi de llarg...
Lirio, Estas hermosas palabrasdicen más que el slencio todo y que el silencio también habla!
Nimue, llàstima que hi fa fred :)
Jordicine, Doncs cap al Gironès o a la Garrotxa! :)
Déric De tant esperar...
Déjà, Quantes coses m'explicaries! Va ine!!! wapa bentornada
Núr, I fer-la petar una estona, amb calma... i amb un cafè calent mmm. És a sant julià de ramis (Gionès) una església fora el poble. Això semblava una hostatgeria :)
Cris, Jo també enyoro parar la fresca alcarrr! quins recors i quina poca pressa que teníem!
Nymnia, Potser els trobarem nosaltres a ells ves a saber!
(1751)
42 comentaris:
doncs aquests bancs són molt suggerents... és una llàstima que no rebin escalfor.
algú hi hauria de seure, pobrets.
més que bancs semblen "tressillus"... amb reposabraços i tot! :)
ai, si els bancs parlessin... quantes coses no dirien!
petons a peu dret!
on són???? que jo m'hi asseuré!
De vegades deu suar de tanta escalfor.
Segur que ens podrien explicar moltes coses......
Potser, altre temps, molta gent s'ha assegut i s'ha contat històries. Potser, aquests bancs coneixen molts secrets.
Tenen el seu encant. Desvetllen calidesa.
... però han guanyat el caràcter que imprimeix el temps, no trobeu?
Bonica foto.
Fins i tot els objectes s'acaben cansant d'esperar-nos.
Segur que en tots aquests anys, s'hi han assegut moltes persones, cadascuna amb la seva història.
Originals... però jo duria un coixinet, com les àvies d'abans!
Poca broma, més de 250 anys tenen...
On hi ha hagut foc... sempre hi queden brasses.
Potser aparentment han perdut l'escalfor, però justament aquesta fredor és la que els permet conservar intactes el secrets d'històries compartides.
Petons.
Ja ho pots ben dir... volent aprofiatr, esprémer el temsp, ens hem quedat sense temps, sense sabors i amb poca calma.
Recuperem aquests espais, Joana... recuperem els carrers, les places i els bancs... com a espais per a relaconar-nos i gaudir. "Lejos del mundanal ruido", que diuen els castellans, però prenyats de tots els sorolls del món.
Salut!
Jo m'asseuria al banc de la dreta,sota la finestra, no sé perquè, m'agrada més.
Berenars de pa amb vi i sucre...
Petons.
Segur que algun gat els visita de tant en tant...
Qui sap on són els que seien aquí explicant-se els seus secrets.
Ara els ha tocat als bancs de descansar. Ja n'era hora!
Doncs potser han perdut l'escalfor, però jo els trobo molt bonics i la porta també... molt. :)
Impressionants!
llavors han perdut tot el sentit
Quins misteris deu amagar la porta?
Son el banc del "si no fos..." aquells dels vells jubilats..si no fos per l'artrosis, si no fos pel colesterol...
Segur que un dia n'arribaran de nous, de visitants... cal no donar mai res per perdut.
Jo si mai hi passés...segur que m'aturaria i m'hi asseuria una estona!
En mi presente ausente mi silencio no es mas que un disfraz...
Besos desde mi alma presente...
mas de mi.
ai, pobrets... espera que ja vaig jo a seure una estoneta...
muaks!
Doncs són una passada. M'encantaria viure en una casa així. Petons.
i s'han convertit en pedra...
Jo m'hi asseuria, vols seure amb mi?
M'encanta el comentari que t'ha escrit l'-assumpta. :) Jo us vinc a fer companyia a la Déjà i a tu, i porto un termo de cafè (i un de te, per si de cas) perquè ens ajudi a escalfar a aquests bancs!
És una imatge preciosa! On és?
i quanta vida hauràn "vist" passar pel seu davant, oi? a mi m'encantava sortir fora al carrer a l'estiu, quan estava a casa del avis i no hi havia trànsit.... trèiem les cadires a les voreres, i a jugar, xerrar i gaudir de la fresca de les nits.... quins records :) Un petó!!
Una imatge, i poques paraules... i tot allò que es pot transmetre, tot allò que desprenen per si mateixes... Últimament estem nostàlgics, i que maco recordar, quan hi havia més vida, encara que les coses no siguin ara com abans! On estan els avis que seuen al banc i miren encuriosits la plaça? I els joves amants que es fan petons a la vista de tothom? I aquell gat dormint aprofitant la fredor de la pedra? Tots ells, algun dia tornaran?
Ferran,
Benvingut! Són fred perquè ningú s'hi asseu...
Khalina,
Vens?
Gatot,
Sort que no parlen...
Bargalloneta,
A Sant Julià de Ramis ( Gironès), l'església de Sant Damià i Sant Cosme.
Striper,
Potser a l'estiu quan algú s'hi para per descansar una estona...
Garbi,
Més a vall parlen de secrets...
Novesflors,
Podem imaginar-los, res més.
Núri,
El lloc era molt acollidor (és)
Ferran,
És el que em va semblar. Com un segell desgasat...
Cesc,
Els falta la nostr calidesa. Sovint ens la descuidem...
Pasante,
Històries, secrets, converses... res diferent del que fm ara :)
Joana,
I un llibre...
Xexu,
Per això els vaig fotografiar, per l'any, per el lloc, pel que transmeten.
Assumpta,
I que mai en sabrem res... Però podem fer servir la imaginació, no trobes?
Tondo,
Si vens la farem petar! :)"lejos del mundanal ruido..."
Pere,
Doncs jo al de l'esquerra amb pa amb oli i sal i una presa de xocolata.
Duschgel,
Més d'un suposo...
Kweilan,
Qui ho sap?
Ferran,
Potser sí que estan cansats de sentir tantes converses...
Carme,
No sembla haver-hi frdor, no...
Aiga-clara,
benvinguda! gràcies!!
Jesús,
Ara només decoren l'entrada que tampoc fa servir ningú...
Eva Ventura,
Em sembla que mai sabrem els misteris i els secrets que amaguen...
Mon,
Si t'hi assus tu no seran els bancs del "si no fos..." :)
Berta,
Tens tota la raó. Jo hi vaig anar i els vaig descobrr després d'una caminada i potser cada dia ésaixí...
Fanal,
És impensable pssar-hi de llarg...
Lirio,
Estas hermosas palabrasdicen más que el slencio todo y que el silencio también habla!
Nimue,
llàstima que hi fa fred :)
Jordicine,
Doncs cap al Gironès o a la Garrotxa! :)
Déric
De tant esperar...
Déjà,
Quantes coses m'explicaries! Va ine!!! wapa bentornada
Núr,
I fer-la petar una estona, amb calma... i amb un cafè calent mmm. És a sant julià de ramis (Gionès) una església fora el poble. Això semblava una hostatgeria :)
Cris,
Jo també enyoro parar la fresca alcarrr! quins recors i quina poca pressa que teníem!
Nymnia,
Potser els trobarem nosaltres a ells ves a saber!
uns bancs per asseure-s'hi a explicar contes a la canalla!
Arare,
És un racó preciós i tanquil!
Segur que el diner que tenien deposi tat era el contacte humà, ara son una pedra consistent... estan en BANC-A- ROTA. ANTON.
jejeejj Anton! fins aquí ha arribat la "crisi"...estem arreglats!
Very solid door with no door knob to open it.
I didn't sea about it. Thank you!
Publica un comentari a l'entrada