Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 30 de desembre del 2007

2008




Continuarem caminant...








un any més!









Que tingueu una bona entrada d'any!!!!


dissabte, 29 de desembre del 2007

Oblidem?

Hi ha ressons de fons que em conviden a passejar per la teva ment.

Inexplicables coincidències que em retornen passatges ja escrits.

Paraules entortolligades sobre certeses per complir...

Aromes i gustos ja paladajats.
Una paraula, una de sola és suficient per despertar l'oblit.


Foto treta del blog Sentimientos

Vaig llegir fa pocs dies que uns científics suecs han identificat els ganglis basals com la part del cervell que decideix quines coses val la pena recordar i quines altres no, per així desocupar la memòria temporal i fer que aquesta treballi d'una manera més ràpida i eficaç.

La revista científica nordamericana Natura Neurosciencie publica el descobriment a la seva pàgina web.

El descobriment és fruit d'una investigació sobre la memòria temporal en línea o memòria de treball.

El juny va ser publicat el resultat d'una investigació realitzada per un grup de científics nordamericans i que assegurava que oblidar la informació menys important fa que sigui més senzill recordar la més rellevant.

És doncs en aquest procés selectiu d'informació necessària en el qual entren en joc els ganglis basals, importants nuclis cerebrals interconnectats amb l'escorça cerebral, el tàlem i la tija cerebral i que en els mamífers estan associats a la funció motriu, emocional, d'aprenentage i de pensament. Aquests nuclis actuen com un filtre, que seria l'escorça prefrontal, part del cervell que intervé en el procés de recuperació de les informacions guardades.

dimecres, 26 de desembre del 2007

Peres amb vi i espècies

Unes postres lleugeres i aromàtiques.


Ingredients:


Peres blanquilles

Vi negre

sucre o sacarina

un clau d'olor

una branca de canyella

pela de taronja i de llimona






Peleu les peres i col.loqueu-les en un cassó fondo, vesseu-hi el vi procurant que les cobreixi.

Perfumeu-ho amb el clau, la canyella i les peles de taronja i llimona. Ho feu bullir i ho deixeu coure 10 minuts. Hi afegiu el sucre ( o sacarina ) i continueu la cocció 10 minuts més, removent de tant en tant. Reserveu les peres en una plata i reduïu l'almíbar a foc mitjà.

L'aboqueu per sobre les peres i ja

podeu servir-les ,tèbies o fredes

dilluns, 24 de desembre del 2007

Bon Nadal

Ambientador natural ( claus d'espècia clavats a una taronja )

Oloroses ... i




lluminoses FESTES!



**********

Que no s'apague la llum


El que ens queda per fer

ho hem de fer entre els dos

amb la unitat de paraules i acords.



Que no s'apague la llum

que no vacil.le mai més

construïm un país de llums enceses.


Que no càpia més llum

i que peten els ploms

il.luminant la nit amb l'esperança.


Oblidem el passat

no pensem el futur

i deixem que el demà comence ara.


No podré mirar als ulls

als infants del meu lloc

si sé que no vaig fer el que calia.


És humil el meu cant

però hi ha moltes veus

que reclamen a crits que les escolten.


Vivim, vivim somniant

empeny fins que algun dia siga realitat.

( Feliu Ventura - Borja Penalba )


Lluís Llach 2005



divendres, 21 de desembre del 2007

Derrière heure

El meu blocaire invisible no ha donat senyals de vida... al meu bloc, però em sembla que m'ha descobert ( li ha picat la curiositat ). Normal. I a qui no!
Ens passegem per la blogòsfera per camins diferents i és clar no ens llegíem. Per tant aquests dies he voltat per casa seva ... de nit. Al matí no recordava si ho havia llegit o somiat. Quin nivell!!!
El dilema final era quin regal fer-li. Com que no és qüestió de comprar res material sinó d'imaginació ... confio que t'agradarà!
**********
Selon l'agence Efe, Madame Lumière ést desolé. Elle ne trouve son " blocaire invisible" aucun lieu.



Elle a cherché pendent des nuits et des jours...



Madame Lumière cherche aussi un petit cadeaux pour lui...



Elle a demandé a son miroir...



_ Cherche dans la mer...


Mais elle seulement trouve poissons d'argent.



_ Cherche dans le ciel ....



Mais elle seulement trouve étolies d'or.


_ Cherche dans ton coeur ...




Et ... elle est enchanté! Dans son coeur seulement il y a de la musique...


Madame Lumière a construié un long pont... de Girona jusqu'a Alacant pour l' envoyer son petit cadeaux.


















Pour toi Efe!




Heureux Noël!!!



dimecres, 19 de desembre del 2007

El llenguatge


" És bo saber que el nostre cos parla un llenguatge i que l'altra persona comprèn el que diem més enllà de les nostres paraules"
******
Pistes 5 - 6 - 7 - Blocaire invisible -
És ben clar que no has entrat mai al meu bloc...
És ben clar que aquests dies estàs molt enfeinat...
Ja no estàs trist... Tot va ser un malentès...

dilluns, 17 de desembre del 2007

Tan lluny i tan a prop

Pistes 2 - 3 - 4
Aquests darrers dies és invisible del tot...

I també sé que està trist ...

Però està ben arropat...

Junt amb l'A..., el G..., la I..., la J..., la T..., l'U... i el X... fem bategar la I...

divendres, 14 de desembre del 2007

Atrapada al mirall

Fa fred. El temps acompanya a arresserar-se. M'he neguitejat amb la lectura de l'últim llibre de la Gemma Lienas.
He vist el botxí, sense cara. La víctima amb la pell infinitament pàl.lida, els ulls enfonsats, la tristesa al rostre.
L'he llegit en pocs dies perquè m'ha atrapat. Com una red atrapa els peixos i lluiten per escapar-se ... Però la Laura no lluitava. Va deixar de fer-ho molt aviat. La tensió psicològica la va anul.lar. Ja no era la Laura, l'arquitecte, la dona emprenadora. Ni mare ni esposa. Era només un titella que ballava al compàs d'uns fils que cada dia l'allunyaven més de la realitat...
I una nit es va perdre en la foscor de les costes del Garraf.
He agafat l'ascensor i ha pujat el veí del tercer. Ben vestit, com sempre, perfumat, enlacat, amable, seductor, amb les RayBan, les Sebago ... i he pensat en la seva dona...
La vol a casa ,li administra els diners, la posa a règim perquè li escaigui la 38, no la deixa sortir amb les amigues... no fos cas que la desviessin del camí que ell li marca...
Ella ha après a callar i si obre la boca, ell la humilia...




De la Gemma Lienas vaig llegir fa uns quants anys Bitllet d'anada i tornada. Una novel.la juvenil que va obtenir el premi Odissea l'any 1998. Un llibre sobre la bulímia i l'anorèxia, en uns anys que se'n començava a parlar obertament. L'Emili Teixidor el va recomanar a la Vanguardia tot dient que era un llibre que hauria de ser de lectura obligatòria als Instituts de Secundària... Vaig pensar que alguna cosa aprendria llegint-lo i no em va decebre. Val la pena llegir-lo per entendre la malaltia, entendre els pares, els germans, els amics ...



dimecres, 12 de desembre del 2007

Fent temps

Foto treta de photo.net

Era evident que el desordre era el rei de la casa. Anava d'un costat a l'altre del pis sense endreçar res. Una muntanya de roba per planxar... L'endemà era festa. Tenia temps per recollir i netejar.


Ara tenia ganes de sortir a fer una volta per la ciutat. Mirar aparadors. Observar la gent pel carrer. Distreure's tafanejant pels vidres de les cafeteries... Li agradava mirar què prenia la gent... Ensalivava...


S'havia dutxat amb la intenció de posar-se còmoda i allargassar-se al sofà... Podia llegir o escolatr música, o llegir mentre escoltava música... o...

Va mirar de reüll el telèfon. No esperava que ningú la truqués. I ara!


Va decidir per vestir-se. Sortiria.
Es va posar crema per tot el cos...


Va agafar de l'armari l'única brusa de seda de color marfil i se la va posar...


Aquell mínim tacte lliscadís la va fer estremir. Era com una segona pell amotllant-se al seu cos...


I va pensar què sentiria si a aquest tacte s'hi unís la pressió ferma d'unes mans...


Va cordar-se els petits botons també folrats de seda deixant els últims oberts. El coll a l'aire, també sedós. I unes minúscules perles dansaires al voltant del seu coll.


Es va maquillar donant un to pujadet als seus ulls i als seus llavis... De fet, no calia entretenir-s'hi tant per tan poca estona. Sortir, caminar i tornar a casa per a desmaquillr-se.


Però instintivament seguia amb el ritual d'una cita.
Unes gotes de perfum van lliscar del pit fins al melic...
Les mitges , cames amunt...
Es va ajustar la faldilla i es va aturar davant del mirall, mirant a través d'ell...
Estava convençuda que algú l'esperava a l'altre costat...
********************************
Pista núm 1- blocaire invisible - Es un blocaire que em cau una mica lluny...

diumenge, 9 de desembre del 2007

Obrint finestres

Obrint la finestra de casa ... Aquests ulls color de mel m'embruixen... La fotàgrafa els va saber captar i la model els va saber prestar. M'agrada la foto! M'ho va demanar la Violette Moulin i m'agradaria saber quina finestra obre en Mikel...
***************
Fent història...
Vaig començar com a blogger el maig del 2006. Vaig saber de la seva existència a través de 2 "bloggaires virtuals" ( 1 any abans ) que em van fer partíceps dels seus blogs i llegir aquests 2 i no parar va ser qüestió de temps. Els seus blocs són: Nacoca i Aquari. I precisament de la mà de l'Aquari m'arriba un premi virtual : El blog solidari. Un privilegi venint d'un blocaire que escriu tan bé. Tot un regal abans del Nadal. Continuaré la roda al final del post. Em fa il.lusió saber que ens continuem llegint després de 2 anys. Curiosa la vida virtual!
Cada dia llegeixo , si puc, uns quants blocs. No tinc cap ordre establert. Tot depèn del dia i del moment. Normalment em bellugo amb els enllaçats. A veure què és de les seves vides!
Sóc lectora anònima d'algun bloc. I no sé ben bé per què. Procuraré sempre deixar constància de l'entrada.
Em desperten una especial simpatia els que tinc enllaçats i que escriuen sobre temàtiques molt diverses.
Anar de marxa amb blocaires? Diguem que perdria una nit amb El paseante, en Mon, en Tondo Rotondo, La Violette Moulin i la Myt... L'altre qüestió és que ells estessin " per la labor...".
I això de passar una nit de bogeria sexual ... És molt complicat així de bones i primeres , però... Si aconseguís reunir a la Dushgel, la Déjà vie, i la Metamorfosi...i cadascuna d'elles triés 3 bloggers més ( masculins ara, s'entén...) i aquests 3 en triessin 3 més... Hi seríem casi tots?...Doncs això!
No m'he " enamorat " de cap blocaire, no...però és fàcil "enamorar-se" de les paraules, dels escrits, i de tot el que es desprèn en molts posts. Anava per aquí la cosa?
Estic satifesta del meu bloc, tot i que sempre es pot millorar. No sóc una eterna insatisfeta però m'agrada aprendre...
Aquest meme el debia al Gatot... fa dies me'l va passar i penso que ja era hora de fer-lo.
No li passo a ningú perquè ja tenim el blocaire invisible en dansa i hem d'anar per feina...
Parc de les Casernes o del Migdia ( un petit oasi al mig de Girona). Hi passejo sovint.
Per on passeges? robertinhos




*************************************************
La Jo mateixa em va demanar "consells a l'hora de redactar i mantenir un bloc" ( és un altre meme)...
Pocs consells us puc donar. M'he adonat , però, que hi ha blocaires que a través del seu bloc mostren la seva vena artística, ja sigui en forma de poemes, de música o de literatura, de cinema . Hi ha blocs polítics molt interessants, blocs lingüístics, blocs on podem aprendre i altres on ens podem evadir i divertir. M'agraden tots els que em transmeten alguna vibració positiva.
Crec que cadascú fa el que li agrada al seu bloc. Els amants de la fotografia ens deleiten amb fotos esplèndides .
És important escriure al bloc quan et ve de gust explicar, relatar, compartir algun moment teu o manllevat, fictici o somiat...En qualsevol cas no mirar el dia ni l'hora. El més important per a mi és el moment que decideixes penjar el post.
M'agrada que el llenguatge emprat sigui senzill, llegible, entenedor, amb tocs d'humor , llegir entrelínees, descobrir el missatge que sovint hi amaguem, sense molts tecnicismes... Tal com som... O voldríem ser... També el nostre" alter ego" apareix subliminalment...

***************************************



Compartir premis, sens dubte, és compartir paraules, vivències, experiències, inquietuds, fracassos, anhels... Un premi té un valor sentimental, no material.




( es tracta de distingir set blocaires que compartisquin idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una manera totalment altruïsta, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena :cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament). Explicació de Jesús Badenes, autor de La duda digital
Per vosaltres que sovint em feu reflexionar, somriure i somiar.







dimecres, 5 de desembre del 2007

Moments


Aquests espais de temps per nosaltres.

M'agrada disfrutar-los a primera hora del matí. Preparar la cafetera, endollar la ràdio, asseure'm a la taula de la cuina mentre assaboreixo aquests instants en silenci.

Programar el dia o no. Repassar el d'ahir o no. Deixar fluir la ment...

Escoltar les notícies o canviar el dial mentre em desperto amb una melodia menys estrident.
Pensar que els minuts s'escolen, que el temps es dilueix i va a parar a la terra de ningú...
Ara toca dedicar el teu temps als altres. Un dia més.
L'endemà com cada dia em podré regalar aquests petits instants.

Passo per davant la mateixa cafeteria cada matí i et veig absort davant el diari. El cafè fumejant al costat... Un dia rere l'altre. També és el teu temps.
Aixeques la mirada mentre jo passo pel carrer.

_ Vols fer un cafè?, em fas amb signes.

Entro.
Deses el diari a un costat de la taula i em convides a asseure.
Les mans se m'escalfen agafant la tassa...
No diem moltes coses. La sorpresa de l'encontre fa que els ulls repassin l'altre. Parlem de la feina, la família...
Em dius que cada dia et pares aquí abans d'anar a treballar. Ho sé. Et veig cada dia però passo de puntetes per no destorbar-te.
Demà tornaré a passar i si no alces la mirada, no entraré.

És el teu temps i no vull robar-te'l.

O si!


dissabte, 1 de desembre del 2007

Hivern

Amer ( La Selva )





Gebrada de nit


enfarina el dia.




Es despulla, el sol.



Ports de Besseit ( Terra Alta )Cireres d'arboç - La Bisbal - ( Baix Empordà )