Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 28 de gener del 2010

Salomé

Ja ho diuen que el misteri de l'amor és més gran que el misteri de la mort

Salomé és una tragèdia, escrita per Oscar Wilde i musicada per Richard Strauss. Se n'han fet moltes versions però tot i que és d'un sol acte la dansa dels set vels és el fragment amb més força interpretativa .

Salomé està enamorada obsessivament de Juan el Baptista i al no ser corresposta demana al seu padrasta (Herodes) un desig ,el cap del seu enamorat servit en una safata de plata, a canvi de ballar per ell ( el qual al mateix temps està enamorat d'ella ).Un cop Salomé obté el que desitjava Herodes la fa matar.

Bon cap de setmana!

dijous, 21 de gener del 2010

Demanant un taxi

Demanant un taxi Lisbeth Firmin 2004
El fet d'haver-la trucat pocs minuts abans de sortir de casa seva per anar a la feina l'ha trasbalsat. En aquell moment , asturada i mig adormida no ha sabut com reaccionar.

Amb un fil de veu ha dit d'acord, a les onze seré a l'hospital. Gràcies. Bon dia.

Però com es poden fer les coses així? remuga mentre arreplega la roba que li falta per omplir la bossa. Ho tenia tot calculat. Els pijames, la bata, el necesser, un parell de llibres, un bloc i un bolígraf. Els papers per admissions , la carta de la doctora i poca cosa més...

D'acord. Sap que és una intervenció banal però això d'avançar-li l'hora la fa anar malament. Estava tranquil.la. El dimecres havia d'ingressar a les 9 del matí. El seu marit l'acompanyaria i en un parell o tres de dies tornaria a casa. Els nens es quedarien a dinar a l'escola tota la setmana i els tornaria a abraçar ben aviat. Però amb aquesta urgència de la telefonista avisant-la que s'havia anul.lat una intervenció per aquest mateix matí i que la podien operar a ella tot s'havia targiversat.

El seu marit era fora de la ciutat i els nens ja havien agafat el bus cap a l'escola. El dia s'havia aixecat gris, plujós i amb un vent que feia tremolar les persianes. No era el millor dia. Un dilluns. La sanitat privada amb tot el confort que fa l'estada menys traunmàtica ara li menava la pressa. Només li faltava obrir la porta del garatge i comprovar que no hi havia el cotxe. Sí. Ara recorda que el divendres el van portar al mecànic.

Surt al carrer i demana un taxi. Plou a bots i barrals. S'asseu i amb la veu entretallada li diu l'adreça al conductor.

Respira. Es nota els ulls enaiguats. Dues llàgrimes li rodolen galtes avall.

Es troba sola. Sap que no serà res. Una epidural i sedació li va dir la doctora. Ho sap i camí de l'hospital s'ho va repetint.

El seu marit no arribarà a temps. Els fills tenen exàmens. No vol dir-los res...

Però tem no poder-los abraçar, com voldria ara mateix.

Avui tenia una reunió per acabar un projecte mig embastat. El dimarts havia quedat per dinar amb una amiga. Tant se val. Ho posposeran per més endavant tot i que tenia ganes de veure-la abans...

Pensa que les coses no es poden fer ni deixar de fer tan precipitadament.

Té por. Reconeix que és el primer cop que aquest sentiment li neix de dins. Una por visceral de no poder tornar a veure els que tant estima, als amics...

Pensa que la soledat i la por no són bones companyies. Ha de ser valenta, però com dimonis es fa per vèncer la por en moments com aquest?

Fins i tot no està segura de ser tan valenta com es pensa que és.

Mentra paga s'adona que porta les sabatilles d'estar per casa. Ara mateix , un detall del tot insignificant. Somriu. Amb tot,porta una pedicura francesa impecable.



És una altra proposta de Relats Conjunts

dilluns, 18 de gener del 2010

Concurs de fotografia

"Déjà Té la Mà Too much strong, Dona"
Si us agrada la fotografia o teniu algunes imatges que heu fet i tenen algun matís especial , compartiu-les amb nosaltres. Les guanyadores seran mereixedores de ser exposades al blog artístic de referència de la blogosfera.

Queden 15 dies per presentar-les. Les podeu enviar al blog d'en Robertinhos .
Animeu-vos!
El dia 14 de febrer de 2010 se sabrà el/la guanyadora
Gràcies per la vostra participació!!!!!

dimecres, 13 de gener del 2010

Gronxador


Em gronxaria entremig dels dos arbres,

vestida de grocs i verds,

fins a quedar exhausta

supesa en una branca

com una fulla més!

diumenge, 10 de gener del 2010

Un canvi d'any més

31-12-09


Per ser Cap d'Any no feia una nit especialment freda. Van sortir a trepitjar carrers. No havien previst res. Ni sopars multitudinaris amb amics, ni sols a casa preparant filigranes.

Sortir sense cap rumb fixat. Passejar pels carrers de la part vella de la ciutat que tant els agrada, amb el plaer de saber que no tenen pressa per anar enlloc. La nit es perfila llarga. Per tant gasten el temps xerrant i escoltant les seves passes. Agafats de la mà es barregen amb els vianants que fan les seves últimes compres, atrafegats, ben empolaïnats, perfumats...

Ells porten roba d'abric, bufanda i guants. Sabates còmodes. Trepitgen fort. Estan cofois, lluny d'obligacions d'amics i familiars.

Se n'han sortit prou bé de les ofertes. Que si ball, que si cotilló, que si està bé de preu...Que si molta gent, que si poca, que si coneguts o no coneguts...

Els abellia passar la nit com sortís, sense preveure res.

Travessen el riu per un pont. S'hi aturen. La ciutat està solitària. Les cases amb les finestres il.luminades i el silenci que s'escola a la pell. Comença a haver-hi humitat i les llambordes amb les fulles fan el terra lliscós. Fan equilibris mentre caminen. Les últimes persianes dels comerços tanquen i la majoria dels bars també les han baixades. Els pocs restaurants oberts esperen amb deler la calerada que els aportarà aquesta nit.

A la plaça n'hi ha dos de restaurants que no fan menú de cap d'Any.

Entren a fer un te en un. S'arreceren en un racó. Hi ha més parelles. Sembla un bar només de parelles. I sembla que tampoc faran cotilló. La majoria picotegen i ho reguen amb un bon vi. La nit s'ho val.

Al seu costat hi ha una parella que sopa. Xerren poc però s'amanyaguen. Ell sembla força més jove , ella està ullerosa, una mica trista...

És inevitable passar per alt la conversa quan les taules estan separades per dos pams...

Ara ells tampoc parlen. Fullegen el diari. Les últimes notícies de l'any. El te no arriba ni arribarà. Els cambrers van desbordats.

S'engresquen a picar alguna cosa.

Al cap d'una estona la noia de la parella del costat riu a cor obert. Ell li omple l'última copa. S'han begut tota l'ampolla. Alguna cosa té l'alcohol que fa distanciar les angoixes per uns moments...

S'agafen d'una mà i amb l'altra mengen. Ell és irresistiblement guapo. Alt, amb les faccions terses. Ella està menys trista. Porta joies cares però ara li brillen més els ulls.

Els quarts passen. Des d'aquell racó hi ha la vista més bonica de la Catedral, l'Onyar i el pont il.luminat. Ho ha encertat quedant-s'hi. Brinden tots quatre pel nou any. No es coneixen. No hi fa res. Comparteixen el moment.
31-12-09


Cada parella amb la seva història. Es desitgen el millor. Potser el millor és estar junts. Potser és estimar-se. Potser així és més fàcil sortejar els entrebancs que la vida els va posant al davant, potser...

Arriben a casa just per les últimes campanades de l'any.

dijous, 7 de gener del 2010

18!

També feia fred i queia aigua-neu i només vas pesar 2,250kgr...
Moltes Felicitats!!!
reeditat 10-01-10

En el llibre intern de mare

hi ha escrit l'amor pel fill! Anton

dimarts, 5 de gener del 2010

La màgia de la Nit de Reis

Passejant pel blog de l'Elisenda m'he adonat que sovint regalem allò que ens agrada o que ens agradaria que ens regalessin. Per què quan decidim fer un regal en comprem o en fem un de determinat i no un altre?

Què suposem que ha de tenir un regal? Quina part de nosaltres hi ha amagat sota l'envoltori?

De la mateixa manera quan escribim, alguna cosa nostra per insignificant que sigui s'escola entremig de cada signe de puntuació...



Llegint el teu blog, ELISENDA, he tingut els ulls molt oberts però ara m'agradaria que els tanquessis i que la música et transportés a una època llunyana, a l'Edat Mitjana o al Renaixement, on la veu és la protagonista i el so de l'arpa, l'expressió dels sentiments.




Lux Feminae (900-1600)

Montserrat Figueras

Imaginem entre els vels de la foscor, un raig de llum. Escoltem entre l'espessor quieta del silenci, el so límpid d'una veu. Un avís, un oracle,un enigma deixat al vol com un ocell d'una sola ala. Diu que el món capolarà: la nit tindrà un sol negre. Diu que tot ha d'afonar-se: el mar no tindrà costes. Diu que res no sobreviurà: l'aire cercarà desesperadament pulmons. Diu que la mort vindrà i serem aigua indefensa davant una boca que té set.

Només vivim el temps d'una sageta des de l'arc tibat fins a la carn ferida.

(Glosa: Manuel Forcano)

Que tinguis un Bon Any !

dilluns, 4 de gener del 2010

Les últimes pistes


7- No coneixia el seu blog


8 - No sé si m'ha llegit mai abans del Blocaire Invisible


9 - Aquests dies m'he llegit tot el seu blog. És per reflexionar


10 - De totes les pistes una és falsa

divendres, 1 de gener del 2010

Bratislava christmas market

Bratislava christmas market -12ºC
Es passeja neguitosa per el pis. Un pis petit, confortable i ben decorat. Els de l'ambaixada se n'han ocupat...


Espera sentir les passes a l'escala o millor, el soroll de la clau al pany. Aquell volta i volta de serraller.


Sent les nadales i la cridòria de la mainada de baix el carrer. El pampallugueix de les llums fa que al pis hi entri una claror esmorteïda.Encara no se'n sap avenir , d'estar aquí. I això que no li va costar gens dir-li que sí quan li ho va proposar. Ho esperava des de feia tants anys!


Una escapada lluny aprofitant una visita diplomàtica a Bratislava... abans de Nadal. Però no ho podia explicar a ningú, de moment.


Com pots explicar als companys que després de més de 20 anys treballant junts ara el viatge no és per feina... ?


Camina descalça. Llueix unes ungles de porcellana. Avui no se les ha pintades vermelles. Fan joc amb les de les mans. Aquell color claret que tampoc és transparent. Color de net com li deia , de petita, la seva mare. Una mare presumida i neta com ella. No. La mare n'era un pèl més de neta. En aquestes dates se'n recorda més d'ella...


Es menjaria les ungles per apaivagar el neguit que aquest sí se la menja a ella. Però no ho fa. De fet mai ho ha fet, ni de menuda... només s'entortolligava els cabells quan estudiava.


Es torna a emmirallar de dalt a baix. S'ha planxat els cabells i ara els llueix llisos. Uns cabells que ballen al seu compàs. Fan olor. Olor de net. S'ha dutxat fa una estona...


Es repassa la fina capa de crema de color que s'ha posat a la cara ( ella que mai ha estat de maquillar-se gaire, allò just sense embatumar-se ). Comprova que els llavis resten perfilats casi imperceptiblement. Li brillen. Els llavis i els ulls. Uns ulls foscos, desperts.


S'allisa els plecs del vestit. S'hi passa la mà i es mira les cames al mirall. El vestit li cau just al mig dels genolls. Quan era més joveneta li agradava portar minifaldilla. Mai li havien agradat les faldilles llargues. S'hi entrebancava.


Es calça unes sabates plantes. Els talons són per les nits que se surt, com els canelobres llargs i prims, com el carmí vermell i els vestits de gassa, transparents i les estoles damunt les espatlles i els bolsos de petxina i ...


Avui però, soparan al pis. Un sopar fet de delicatesses i xampany francès.


Segur que ho escollirà bé...


Avui manarà la comoditat. Ell segur que tindrà ganes de treure's el vestit i la corbata. Es posarà el pijama de seda gris i els mitjons de llana, gruixuts. I... Com pot ser que trobant-s'hi tan a prop deixi anar la imaginació?


Un lleu soroll li trenca el moment. El cor se li accelera. Mentre corre cap a la porta veu per el balcó que el termòmetre del campanar marca - 12ºC.


Pot ser que a fora faci tant fred?


No, tampoc se'n sap avenir...




És una altra proposta de Relats conjunts


Pista 6 BI : El meu blocaire invisible és un "senyor"