M'agraden les portes que s'obren mes que les que un dia se't tanquen Entrar per quedar-se, una estona o mes... entrar per trobar el que anheles i desitges encuriosit a voltes pel que hi pots trobar, secrets amagats potser que ens faran complices si volem... mil petonets
Pere, Que mai la perdem... Òscar, S'acaba esborant... Déjà, Penso el mateix que tu! Novesflors, Esperarem doncs... Striper, L'alegria de veure a qui esperem? :) Kweilan Depèn de quin neguit no? Veí, O...sortint :) Déric, M'encanata! Mon, Secrets amagats...mmm Ferran, Atrapar-los si podem... USD, Gràcies a tu! Roberthinos, I per què no! Dushgel, Sense pensar? Vols dir? Violette, Costa que marxi...tens raó! Bargalloneta, També tens raó! David, No la tanquis del tot. Benvingut! Khalina, Si es pot no esperar ni fer esperar! Arare, Dolç però també neguiteja... Carme, Estic d'acord.No sempre s'esborra! Nimue, Em pensava que m'ho diries... Barbollaire, Resposta de poeta! gràcies!!! Jordim, Soles tenen un encant especial...de dubte :) Paseante, Enigmàtica resposta. Gràcies!
Imatge cedida per l' E
25 comentaris:
Veig que la porta s'obre.
Torna l'esperança...
Bon dia Joana.
Sols amb espera, però s'acaba esborrant.
amb un somriure de qui arriba.
Jo també voldria una resposta a aquesta pregunta.
Marxa quant arriba l'alñegria d'acabar l'espera.
El neguit de l'espera és complicat esborrar-lo.
...travessant la porta, és clar!
quina porta de fusta noble més maca!
M'agraden les portes que s'obren mes que les que un dia se't tanquen
Entrar per quedar-se, una estona o mes... entrar per trobar el que anheles i desitges
encuriosit a voltes pel que hi pots trobar, secrets amagats potser que ens faran complices si volem...
mil petonets
Porta? Pensava que em cridaves :-)
L'espera neguiteja, és veritat; per això val la pena no esperar-se gaire estona a perseguir els nostres somnis.
una porta preciosa que s'afegirà ala meva col.lecció. Gràcies
entrant i deixant fluir...el neguit
No pensant i trucant i entrant.
Jo, encara que gosi entrar, segueixo amb el neguit a sobre...
Bon pont, estimada!
Si el qui hi ha darrera val la pena.... aguantes el neguit!!!
Com m'agradaria poder tindre la porta sempre oberta..., te ho dic de veres.
això d'esperar posa nerviós, però tampoc dura tant l'espera. Fora neguits!
el neguit de l'espera també pot ser ben dolç...
que acabi d'anar bé el pont, reina mora!
Cal esborrar-lo?
Jo com l'Arare,
també penso que pot ser dolç.
Bona tornada a la normalitat!
això voldria saber jo! b7s!
amb un somriure,
una mirada,
un silenci...
el bes,
l'abraçada,
les pells...
Petonet dolç, nina
:¬)*
que se abran o que se cierren, pero solas no por favor..
Depèn del què (o de a qui) esperis.
Pere,
Que mai la perdem...
Òscar,
S'acaba esborant...
Déjà,
Penso el mateix que tu!
Novesflors,
Esperarem doncs...
Striper,
L'alegria de veure a qui esperem? :)
Kweilan
Depèn de quin neguit no?
Veí,
O...sortint :)
Déric,
M'encanata!
Mon,
Secrets amagats...mmm
Ferran,
Atrapar-los si podem...
USD,
Gràcies a tu!
Roberthinos,
I per què no!
Dushgel,
Sense pensar? Vols dir?
Violette,
Costa que marxi...tens raó!
Bargalloneta,
També tens raó!
David,
No la tanquis del tot. Benvingut!
Khalina,
Si es pot no esperar ni fer esperar!
Arare,
Dolç però també neguiteja...
Carme,
Estic d'acord.No sempre s'esborra!
Nimue,
Em pensava que m'ho diries...
Barbollaire,
Resposta de poeta! gràcies!!!
Jordim,
Soles tenen un encant especial...de dubte :)
Paseante,
Enigmàtica resposta. Gràcies!
amb un somriure dolç i una mirada tendra... :)
Publica un comentari a l'entrada