Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 4 de desembre del 2009

Porta

Imatge cedida per l' E


D'empeus, darrera la porta...

En silenci i una certa timidesa...

Com s'esborra el neguit de l'espera?

25 comentaris:

Pere ha dit...

Veig que la porta s'obre.
Torna l'esperança...

Bon dia Joana.

òscar ha dit...

Sols amb espera, però s'acaba esborrant.

Déjà vie ha dit...

amb un somriure de qui arriba.

novesflors ha dit...

Jo també voldria una resposta a aquesta pregunta.

Striper ha dit...

Marxa quant arriba l'alñegria d'acabar l'espera.

kweilan ha dit...

El neguit de l'espera és complicat esborrar-lo.

El veí de dalt ha dit...

...travessant la porta, és clar!

Deric ha dit...

quina porta de fusta noble més maca!

Mon ha dit...

M'agraden les portes que s'obren mes que les que un dia se't tanquen
Entrar per quedar-se, una estona o mes... entrar per trobar el que anheles i desitges
encuriosit a voltes pel que hi pots trobar, secrets amagats potser que ens faran complices si volem...
mil petonets

Ferran Porta ha dit...

Porta? Pensava que em cridaves :-)

L'espera neguiteja, és veritat; per això val la pena no esperar-se gaire estona a perseguir els nostres somnis.

USD ha dit...

una porta preciosa que s'afegirà ala meva col.lecció. Gràcies

Robertinhos ha dit...

entrant i deixant fluir...el neguit

BACCD ha dit...

No pensant i trucant i entrant.

rhanya2 ha dit...

Jo, encara que gosi entrar, segueixo amb el neguit a sobre...
Bon pont, estimada!

Bargalloneta ha dit...

Si el qui hi ha darrera val la pena.... aguantes el neguit!!!

David ha dit...

Com m'agradaria poder tindre la porta sempre oberta..., te ho dic de veres.

khalina ha dit...

això d'esperar posa nerviós, però tampoc dura tant l'espera. Fora neguits!

Montse ha dit...

el neguit de l'espera també pot ser ben dolç...

que acabi d'anar bé el pont, reina mora!

Carme Rosanas ha dit...

Cal esborrar-lo?

Jo com l'Arare,
també penso que pot ser dolç.

Bona tornada a la normalitat!

nimue ha dit...

això voldria saber jo! b7s!

Barbollaire ha dit...

amb un somriure,
una mirada,
un silenci...

el bes,
l'abraçada,
les pells...

Petonet dolç, nina
:¬)*

Anònim ha dit...

que se abran o que se cierren, pero solas no por favor..

el paseante ha dit...

Depèn del què (o de a qui) esperis.

Joana ha dit...

Pere,
Que mai la perdem...
Òscar,
S'acaba esborant...
Déjà,
Penso el mateix que tu!
Novesflors,
Esperarem doncs...
Striper,
L'alegria de veure a qui esperem? :)
Kweilan
Depèn de quin neguit no?
Veí,
O...sortint :)
Déric,
M'encanata!
Mon,
Secrets amagats...mmm
Ferran,
Atrapar-los si podem...
USD,
Gràcies a tu!
Roberthinos,
I per què no!
Dushgel,
Sense pensar? Vols dir?
Violette,
Costa que marxi...tens raó!
Bargalloneta,
També tens raó!
David,
No la tanquis del tot. Benvingut!
Khalina,
Si es pot no esperar ni fer esperar!
Arare,
Dolç però també neguiteja...
Carme,
Estic d'acord.No sempre s'esborra!
Nimue,
Em pensava que m'ho diries...
Barbollaire,
Resposta de poeta! gràcies!!!
Jordim,
Soles tenen un encant especial...de dubte :)
Paseante,
Enigmàtica resposta. Gràcies!

Guspira ha dit...

amb un somriure dolç i una mirada tendra... :)