Literatura i Gastronomia

" La cuina no és un element casual en la cultura d'un poble, sinó que n'és un element essencial"

Josep Mª Terricabras

" Sense menjar no es pot pensar "

Descartes

( Fideus amb sèpia i carxofes )

********************************

D'aquestes dues cites podem deduir que la cuina no es basa només en cuinar els aliments, saciar-nos i nutrir-nos.

Al voltant dels fogons hi ha escrita la història. I no només en forma de receptaris ( manuals pràctics ) sinó obres ( textos para -assagístics ) de gran valor literari.

Segons la wikipèdia, Gastronomia és l'estudi de la relació entre la cultura i els aliments. Per tant Gastronomia és cultura.

La Literatura Gastronòmica té en compte, alhora, la història de la llengua, de la cultura i de la cuina.

Hi ha documentats tractats mèdics i dietètics que provenen de l'àrab ( o hebraics ) com Speculum al foder ( s.XIV), obres d'Arnau de Vilanova ( XIII-XIV), Com usar de beure e menjar, de Francesc d'Eiximenis.

La llengua catalana és la primera d'Europa en publicar textos històrics literaris gastronòmics: El llibre de Sant Soví i El llibre del coch ( cuiner ) del Mestre Robert ( el Ferràn Adrià del s. XV ).

Des dels filòsofs grecs fins avui hi ha literatura al voltant de la taula i grans moments per a filosofar. Recordeu la sobretaula ?

Tant " El Tirant lo Blanc " com " El Quixot" i el " Quadern gris " ( l'obra mestra de Josep Pla ) dónen molta importància al menjar. En cada novel.la se'ns descriu la societat i els canvis d'una època. Els convits, les festes, la tertúlia, els tractats i pactes que es feien... Hi trobem també les normes de cortesia, com a expressió de l'amistat, de l'amor i del poder.

També hi ha un lloc per la poesia gastronòmica ( al.lusions a determinats plats, o metàfores relacionades amb el vi ). Jofre de Foixà (1298)- trobador català, que feia servir l'occità per escriure poesia. En l'Edat mitjana, Jaume Roig - El llibre de les dones. La Reinaxença, Jacint Verdaguer - Canigó 1886, El Noucentisme - Josep Carner - Fruits saborosos, El Modernisme - Santiago Rosinyol i els més propers: Joan Salvador-Papasseit - L'irradiador del port i les gavines (1921), Josep Palou i Fabre - Poemes de l'alquimista (1952) on escriu "La mort és dolça com el suc de l'ostra"... Gabriel Ferrater - Les dones i els dies.

Vicent Andrés Estallés - Llibre de les meravelles i Miquel Martí i Pol - Bon Profit. Josep Pla - El que hem menjat. I l'aportació de Vázquez Montalbán - L'art de menjar a Catalunya 1977 ( en català).

Tot i la projecció internacional d'excel.lents cuiners catalans crec que no podem deixar perdre la nostra "vella" cuina tradicional. Arcaica ( ve dels grecs - L'all-i-oli) i construida ( el sofregit com a base ).

He tingut el plaer de gaudir d'unes xerrades sobre Literatura i Gastronomia amb el gastònom Jaume Fàbrega, escriptor,crític d'Art, historiador i professor de la UAB de gastronomia. Recenment ha estat guardonat pel seu llibre " Catalunya per sucar-hi pa ", com el millor llibre de Gastronomia del món.

" La cuina del peix " un altre llibre seu . Serà l'únic , en català, exposat a Pekin durant els Jocs Olímpics.

Aqueste jornades m'han despertat ( encara més? ) la meva passió per tot allò que envolta la cuina. Secrets que sovint no coneixem però que ens desvetllen els sentits.

Per anar fent boca: El convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de L'edat Mitjana a Ferran Adrià, Pagès Editors, Lleida, 2007 ( Jaume Fàbrega )