Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 10 de gener de 2008

REM o Vigília



_ Ring, ring, ring... ( sona una melodia al mòbil que descansa sobre la tauleta de nit )


_ Si?


_ Hola , sóc jo! Ahir vaig arribar bé a casa ... No vaig poder dir-t'ho... Em vaig descuidar el mòbil a casa teva... L'has trobat? Et telefono des d'una cabina...


_ Però... si has dormit amb mi... què dius? Qui ets? ( mig endormiscat )


_ No, no... Vaig marxar... Plovia... Bé, diluviava... Ens vam quedar xops al porxo... mentre ens besàvem...


_ Però què dius?... Et vaig fer entrar, et vaig treure la roba i et vaig deixar el barnús... Un cafè. Recordes? ( però què dic , si ets a la porta del costat )


_ No, no... Vaig marxar. La pluja m'entelava la mirada... A casa m'esperaven.... Desitjava haver-me quedat. Potser era l'última oportunitat...


_ Escolta ( cridant ) ... Hem dormit junts... Hem fet l'amor, fa uns minuts encara m'has acariciat... No sé qui ets ni què vols... M'acabes de despertar...


_ Però què dius? Ahir mentre ens besàvem em vas oferir quedar-me. Em sap greu, però ... se'm va creuar el cap i el cor... Jo volia...


_ Mira... No estic boig. Hem dormit junts... Bé això de dormir és un dir... Amb parsimònia et vaig acariciar el cos, els pits... ferms, els malucs, l'entrecuix, fins a arribar al plaer... Encara tinc a les meves mans la voluptuositat de les teves corbes...


Ara descansàvem i just t'has aixecat al lavabo...


_ No... estic a casa meva...


_ No... estàs a casa meva... Sento l'aixeta del lavabo... Ara mateix...


_ Jo... volia quedar-me. Ho saps. Necessitava sentir la teva olor... Després de tant de temps. Abraçar-te. Sentir-te dins meu...


_ Però... He estat dins teu... Tota la nit... Et deixo... Això no té cap sentit...


_ Amb qui parles? ( ella sortint del lavabo )


_ Se suposa que amb tu.


_ Per telèfon?


_ Això sembla. Sembla que no t'has quedat amb mi aquesta nit. Sembla que m'has telefonat des d'una cabina telefònica... Sembla que ets un somni... Un miratge...


_ Curiós... Mentres estava al lavabo... mig adormida... M'ha semblat que somniava. Que no m'havia quedat amb tu. M'he espantat... Et desitjo tant... No m'ho hagués perdonat mai si hagués marxat...


_ On tens el mòbil?


_ M'ha caigut al water... L'he agafat i no sé per què... M'ha passat alguna cosa estranya pel cap...


_ T'estimo


_ Jo també....


_ He de marxar... m'esperen


_ Jo voldria que et quedessis... per sempre!

24 comentaris:

Cruella ha dit...

Ui, sembla bembé una història del Xamb. Ja saps: si te he visto no me acuerdo i tal :-)

mmmMMMmmm no em facis cas: continuo amb la rabieta de què el Veí et prefereixi tant(!!!!)

Clint ha dit...

No facis cas a l'envejosa! jajajaja un relat fantàstic..molt teu!

No se perquè però es veure un barnús i tu vens al cap!

Cruella ha dit...

Joana: veig clar que has passat a ser lideressa indiscutible de la blogosfera!

Per què ara de sobte els blogaires homes passau de mi tres pobles i mig??????? Me sent vilipendiada.

Toy folloso ha dit...

Follim, follam.... i molta, molta amnèsia.

Mon ha dit...

maleits i benvolguts somnis....un relat com sempre delicios...

Striper ha dit...

Ostres quin somni , ja pasant coses d'aquestas raras amb els telefons l'altre dia ho explicaban per la radio.

Robertinhos ha dit...

un relat molt bo. M'ha agradat el fet d'estar separats sol per un sol tabic i que l'altre no recordi haver fet l'amor en el seu somni.

i una molt bona frase de tancament

PD: Cruella, no et conec, però en defensa de la Joana (com a co-musa del meu blog) diré que téun estil pausat i sensual de seduir a homes i dones

Déjà vie ha dit...

es pot saber qui collons l'espera?!!!!!

XeXu ha dit...

Quina intriga, i quin mal rotllo! Ara sóc sol a casa i és de nit, i has aconseguit que se'm posin els pèls de punta. Necessito una explicació!!

Gatot ha dit...

va.... ja els hi pots explicar, joana... de fet, segur que al final se sap...

hem arribat a un punt que els relats i els somnis es barregen, es camaleonitzen, es metamerfossegen, es veïnalitzen....i tot culpa de què?

doncs culpa de la queixika de la cruella que té un meme pendent de fa tres mesos i encara estem tots i totes pendents i pendents de la piltrafa que està feta!

catxislà.......

eps... amb permís de'n clint, del veí, del rondaire, de l'striper..............

petons i llepades ni d'aquí ni d'allà!

Cruella ha dit...

Joana, ja em disculparàs si faig servir el teu blog per parlar amb els siesos dels teus amics, però és que a mi no em visiten, saps?:

1) Clint: quemedejesenpaz que ja no t'estic amiga,
2) Robertinhos: sí
3) Gatot: quina vergonya em fas passar!

Jo Mateixa ha dit...

M'ha encantat, es precios, tendres, doloros si et pares a pensar en un munt de coses.

Molt macu nena, ets tota una artista!!!!

Bon cap de setmana guapissima!!!!!!

LoveSick ha dit...

Boníssim, boníssim, m'ha agradat molt, molt, molt, ei, si alguna vegada vols fer un curt amb ell, no trigues en trucar-me!

Salut

Joana ha dit...

Déu meu quin guirigall!!! Però ... què us passa???
Crue dona , Fes servir el meu bloc pel que vulguis, però sense rabietes...d'acord? Ui ...una històris d'en Xamb!!!
Clint , Em pensava que els barnussos millor als peus...o al terra! que al cap!;)
Crue...No vas venir a la festa de Cap d'Any ...i es va notar la teva absència...seguríssim! ;)
O imaginació... Toy !
I a vegades...benvinguts... Mon
Uiii els mòbils... Striper treuen fum!
És xulo el tabic al mig, eh robertinhos ? I no pateixis per la Crue és tobeta com una ensaïmada mallorquina! ;)
Llegeix Déjà !
No n'hi ha Xexu ! :(
Segur que el Veí ho escamparà...no es calla res :), gatot !
Gràcies Jo mateixa bon capde per a tu també i per en Hatim!!!
Uhn curt? o un llarg???? lovesick !!! ;)))
No sé si l'Annatarambana arreglaria aquest pati d'escola... !
Bon capde a tothom!

jordicine ha dit...

Sense somnis no son ningú. I a vegades són tal reals... que fan quasi por. Salut!

El veí de dalt ha dit...

I després em dius que perquè et cito a Trama y Texturas...??? Si tens a tothom en peu de guerra! Un post increïble.

Tens a la Creu gelosa, eh? Coi! Si no ve a les festes que muntem, de què es queixa? (ara, que dient-ho baixet a l'orella, ja faria una festeta amb ella).

PS Per cert, et deixo que em sona el mòbil. I no sé si ets tu, o és la Crue, la Meta, la Silver, la Boira, o ...el Gatot!

PSS Em sembla que hauriem d'organitzar un altre "Cafè" cibernètic a Vilaweb, recordes?...Potser un dia m'animo i ho proposo.

Carme R ha dit...

Quin relat més bonic! Sempre m'agrada el teu misteri. Un somni que se'ns fa real, o una realitat que se'ns escapa... a vegades no són tant diferents. Genial!

the silver blue sea ha dit...

Bon cap de setmana, Joana! Ah, m'ha encantat el relat!
( com està el pati, eh? jajaja)

nimue ha dit...

una història de desencontres...
que bé que escrius, carai, que bé!

zel ha dit...

Collons, fins i tot m'ha fet "yuyu" Ja no sé si és o no és ni qui és qui ni on són cadascun... Increïble! Petons.

Joana ha dit...

I realitats que semblen somnis ... i no fan por! Jordicine !
Veí però si ets tu el qui esbalota el galliner!!!I per què no un "altre cafè cibernètic"! Estaria bé...Ja saps...fila a l'agulla!
Que bonic Carme això d'una realitat que se'ns escapa...
Sense ordre The silver...Bon capde per a tu també!
Històries que es repeteixe... Nimue . Gràcies wapa!
No t'hi posis mala sang... Zel només és un relat!
Bon capde a tothom!

Tondo Rotondo ha dit...

Bona nit, bonicaaaaaaaaaa :-)

el paseante ha dit...

Jaja, un dia has de fer un concurs de quin lector arriba més tard al teu blog. Sempre em fa vergonya ser el darrer.

M'ha angoixat molt aquest relat. Normalment són suaus com la seda (que descrius tan bé). Però aquest m'ha accelerat una mica el cor. En qualsevol cas, sempre aconsegueixes que devorem les teves paraules per conèixer el final.

Joana ha dit...

Sempre espero que tanquis els comentaris tu! Gràcies per passar paseante !
La vida no sempre és com la seda...