Ja ho sabem que la vida està plena de contrastos, d'incerteses, de situacions inesperades... De moments que ens omplen, que ens fan sentir vius, únics i especials...
I ens adonem que mentre anem caminant trobem persones que ens deixen petjada i ens emocionem amb les seves vivències, amb els seus èxits i ens preocupem si defalleixen, si no es troben, si es desesperen...
És complicat transmetre el sentiment que sentim en cada moment...
Sempre sabem de persones que no abandonen i que no ens abandonen i que nosaltres tampoc abandonem...
Ens costa acceptar canvis, renunciar, decidir, però res dura sempre.
També ens costa ficar-nos dins nostre.
També ens costa ficar-nos dins nostre.
Quan ens emmirallem i ens agradem voldríem vestir-nos de nosaltres mateixos. Segrestar-nos i segrestar la imatge. La que projectem. La part del nostre interior que desprenem i que molt sovint no està dibuixada al cos.
Una barreja del que creiem ser,el que els altres veuen i el que som en realitat.
Permeteu-me un video i una frase.
Contrastos de la vida ... Stephen Hawking i Tina Turner . Costa imaginar la fusió d'un i l'altre.
****************
" Hom ha de créixer el suficient per adonar-se que la vida no és justa. L'únic que et queda és fer el que puguis en la situació que et trobis"
*****************
I unes cames que han fet tremolar a més d'una generació. La força i l'empenta d'una dona que la vida no li ha regalat res. I la millor cantant de soul de les últimes dècades.
A vegades m'agradaria tenir l'intel.lecte d'un i l'energia i el físic de l'altra ... Però com diu l'Stephen ... " Fer el que puguis en la situació que et trobis...".
Estic aprenent a no queixar-me i agafar del mirall la meva millor imatge.
**********
Eros ramazoti & tina turner - cosas de la vida
Cargado por yakesita
"... Son humanas situaciones los momentos de los dos... " ( Eros Ramazoti )
32 comentaris:
Hola Joana,
un post curiós amb en hawking i la turner, molt interessant :)
M'ha agradat el blog, i encara més si és d'una gironina.
Salut!
estic molt d'acord amb tot el que dius.
besets!
Tens molta rao amb aquet post.
Un clar exemple d'algú que es va emmirallar i va dir que no volia patir com ho havia fet tants anys, un extraordinari exemple de força interior el de la Tina, Joana.
Dins nostre hi ha el més valuós mirall per mirar-nos i descobrir el nostre veritable jo. Molt bonic el post!
Que tinguis una setmana preciosa :-)
M'encanta aquest post! Si fossis intel·ligent com ell i enèrgica com ella, poques coses et quedarien per tenir. Però tu mateixa t'adones, amb l'ajuda de les paraules d'en Hawking, que cal jugar les cartes que tenim, i no les que voldríem tenir. Això és símptoma de madurar, i no ho dic en sentit despectiu, al contrari, madurar ens ensenya moltes coses, i la immensa majoria d'elles, ben bones. Reitero que m'ha encantat el post, i sobretot la teva conclusió.
Guapisima!!!mai habia vist el video d´aquesta canço,be en realitat la musica m´agrada escoltarla i no veurela pero aquet video m ha encantat especialment a que no saps perque?
;)
m'agrada el stephen Kawking. Uns llibres de divulgació sobre astrofísica i física quantica amb una gran dosis d'ironia. Com a cientific teoritzador, a vegades hi han coses que acaben sent certes i altres que no, però això són coses de la vida!
Una bona cançó de la Tina i el Eros...
la vida s'ha d'acceptar com ve, i fer el millor que poguem per a que vingui encara millor.
La frase és brutal. A mi, un dia, me'n van dir dues que mai se m'han olbidat. Apunta.
1-Tots hem de tenir clar el nostre límit d'incompetència.
2-He fet tot allò que he pogut és una frase de 'perdedor'. Sempre es pot fer més.
Amb la primera estic totalment d'acord. No tothom serveix per les mateixes coses.
Amb la segona només en part. Quí decideix que es perdre o guanyar?
NOSALTRES MATEIXOS!!! Un petó.
Benvinguda, noia, cal poder fer això mirar-se al miral i dir, doncs bé, sóc aquí, fins aquí hem arribat, demà, entomarem el món...
Ja tens energia, coi, i què més vols? La intel.ligència és múltiple.... no només matemàtica...
Petons!
Quina veritat com un temple que acabes d'escriure!
I em sembla que d'intel·ligència i d'empenta no te'n falten, precisament! Del físic no en dic res, que no t'he vist mai, però sempre em fas pensar en una imatge més aviat temptadora.
Un petó i una abraçada
Hola Edu !
benvingut!Un post curiós...ara que l'he escrit me n'adono tot i que no el veig descabellat!
Gràcies mercè. Ens llegim!
Coincidim , doncs... Striper!
Sí Myt Vaig veure una peli sobre la seva vida i la veritat penso que va dir prou!
Emmirallemt-nos més sovint, doncs !
Que la setmana sigui bonica per a tu també!
A tu també et veig molt madur Xexu . No ens queda altre remei que créixer!!!
A veure si ho endevino wapíssim ddriver ... Per el taxi???? ;)
Ho has clavat Robertinhos , A part de la seva faceta científica admiro la capacitat de superació que té i la de no defallir ( que segur que té moments de tot). I la turner és com un huracà! :)
Me les apunto Jordicine ...Gràcies!
Hola Zel , de fet no em queixo... I no em referia tant a la intel.ligència matemàtica sinó a la humana, la capacitat de tirar endavant davant una situació molt complexe!
De fet duschgel , admiro la intel.ligència i el físic són puntes d'iceberg de tot èl bagatge que porta cada persona.
Gràcies amb empenta!!!
sembla el Call de Girona! La Turner ha estat al Call?
Hola Joana!
Gracias por visitarme y dejarme un comentario en mi blog que me permitio venir a conocerte!
Y tambien a gozar de un tema musical esplendido con es "Cosas de la vida"
Besos desde Argentina
Dius que ens costa acceptar els cavis i es veritat, sempre ens costa. I renunciar també, encara més.
Col·laboro amb un frase zen "l'única cosa que és constant és el canvi"
sempre m'han agradat molt les lletres de l'Eros, però mai se m'hauria ocorregut juntar en Hawking amb la Turner. Ets genial
Un post ben interessant Joana, i ben cert.
També ho estic intentant.
Petons i bon cap de setmana!
M'encanta la Turner, jo de gran vull estar com ella!!!!!!! :-P
Ja he vingut quatre vegades a llegir aquest mateix post Joana. Me'l rellegeixo i el trobo tant interessant que el vull mastegar més i més per veure que en puc treure, que en puc aprendre, com el puc aplicar a mi mateix. La força d'un mateix, l'exceptació del canvi, entendre que som com som, ni millors ni pitjors... Quantes coses...
Manresa Calidoscopi
Tens raó Dessmond que ho sembla...Jo diria que és algun lloc d'Itàlia... La turner? La seva veu ha recorregut mig món. Salutacions!
Brisa de amor Bienvenida! Un saludo y ya sabes donde estoy!
I anem canviant carme sense perdre l'essència,,,
De fet podem ajuntar i relacionar-ho tot , només cal pensar-hi! Gràcies Deric !
Tots ho anem intentant si volem, clar!
petons! Meta !
Jejeje Jo mateixa ...I jo!( quan sigui gran! )
A veure si en treiem l'aigua clara calidoscopi ! Tant de bo!
Una abraçada!
moolt bona reflexió de la vida, joana, a mi sovint em costa trobar la meva imatge al mirall... com tot, suposo que el que s'ha de fer és trobar la intensitat, llençar-te i MAI posposar els objectius o els somnis per tirar-los endavant.
Tota una declaració de principis la frase del científic... Realment mai m'hagués imaginat aquesta sinèrgia entre ambós personatges, i de fet fa temps que no pensava en la Turner... a qui recordo com una dona molt canyera que va haver de lluitar molt per arribar a dalt de tot...
Una abraçada Catwoman!
bones reflexions, molt bona música amb la Tuner, que mes vols ?
petonets
Nina, m'agradaria dir alguna cosa intel·ligent... però és que el teu post m'ha arribat ben endins...
"És complicat transmetre el sentiment que sentim en cada moment..."
Fins i tot és complicat que algú rebi el sentiment que sentim, en algun moment...
Un post terriblement bell. Magníficament punyent... Com sols pots escriure-ho tu, dolça Joana
Amb el teu permís, un petonet dolç
;¬)**
una abraçada forta. He hagut de tancar el blog.
Mirielle ...Cada instant com si fós el darrer. La imatge ens la creem nosaltres quan ens la creiem o creiem en nosaltres mateixos!
Dedueixo ... Tondo que t'agraden les dones emprenadores ( per no dir canyeres...) ;)
Ja que ho preguntes... Té la mà.....Tot un any de vacances pagades!!!!!
poeta La intel.ligència és útil en tot, però no és suficient per a tot ( no és meva aquesta frase).Em conformo en que passis per casa meva , encara que no diguis res.Bon cap de setmana!
Em sap greu Nimue !
Confio que tornis i que la vida sigui plena de bons moments , com en les teves històries... M'has fet molt agradable les estones llegint-te!
una abraçada!
Bon cap de setmana a tothom !
you are simple the best!
Aquesta frase de Hawking ésmolt bona, no s'hi pot agefir res més.
Una forta abraçada i bon carnestoltes!
Gràcies Abogada i Uri !
Bon cap de setmana!
A més de mirar-te al mirall, et podries mirar en aquest blog. Crec que hi trobaries la teva millor imatge.
Sempre m'afalagues... Paseante ! Gràcies!
Doncs si, posats a escollir m'agraden les dones emprenedores -però no rollo ejecutives-agressives-.
:-)
Ni ...ejecutius agressius!! Tondo ! :-)
Publica un comentari a l'entrada