Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 27 de gener de 2008

Escapando de la crítica

Pere Borrell del caso 1874

Amb un impuls endimoniat va baixar els escalons de quatre en quatre i es va enfilar a la primera finestra que va trobar...


El cor galopant, la suor amarant-li el cos, la boca seca i els ulls esbatanats...


Havia tocat el cel amb les mans!


Aquell tacte l'acompanyaria sempre més...


Anava moll de bragueta... Tenia un xic de por... I si era pecat?


De fet, al cap dels anys es va adonar que tocar el cel era un regal dels Déus!


I ara escriu al seu bloc les sensacions d'aquell moment...


D'això en fa uns quants anys...


" La meva primera incursió al món femení fou amb la meva companya de pupitre... En una casa mig derruïda quan el dia ja llustrejava i els primers grills es despertaven...


Sense dibuixar vaig endevinar la bellesa. Vaig descobrir l'art del silenci i junts vam gosar trencar-lo mentre les nostres ombres es fonien a la paret...


D'això en fa uns quants anys... I encara m'estremeixo i els genolls em flaquegen quan recordo la sensació que el tacte dels seus pits em va deixar a les meves mans... "


******************


Una altra proposta de Relats conjunts

19 comentaris:

Mon ha dit...

Ets unica Joana...exquisit,
t'he deixat un regal en forma de meme al meu blog...i encara t'en dec un altre.....petons

barbollaire ha dit...

Preciós... delicat... tendre... genial... excel·lent
com no podia ser d'una altre manera venint de tu, nina.

Petonet dolç :¬)*

Uribetty ha dit...

M'encanta com de costum, les paraules encertades ;)
Un petó ben dolç!

the silver blue sea ha dit...

Deliciós, Joana. Petonets i bona setmana!

XeXu ha dit...

Tan espitregat com va el xaval aquest, ja pot ben ser que li passés la història que narres. Molt bon relat, i com apunten per aquí, amb paraules exquisides, com ja ens tens acostumats. Felicitats, ha valgut la pena esperar!

Striper ha dit...

Com diu en mon estas feta una artista un relat de matricula d'honor.

Tocat del cargol ha dit...

fIUUUUU. Caram, quin relat més poètic i colpidor!!! Encertat emocionalment...és com si recordés la meva primera vegada he he

Carme ha dit...

Ja ho han dit tot! Preciós, exquisit... deliciós, fantàstic... bé doncs ho repeteixo.

zel ha dit...

Uauhhhh, d'això, molt bé, noia, un relat genial peciosa, jeje, moll....jeje
Petons!

Clint ha dit...

molt bonic, si senyora!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot molt agrït per linkarnos, fem al mateix amb el teu blog, que ja havia visitat amb alguna ocasió i el trobem molt bó, felicitats

ens mantenim en contacte, salutacions des de Reus

Jo Mateixa ha dit...

Delicios :-)

Petones bonica!!!!

Joan deu Peiroton ha dit...

Un relat ple de poesia i de tendresa...molt bonic! Joana, ets una perla! Petons !

Pd40 ha dit...

Ja pensava que aquest relat no el faries. Valia la pena esperar. Felicitats, Joana, segueixes fent màgia amb les paraules. Una abraçada!

Mon ha dit...

Felicitats pel llibre Blogs & Literatura,..t'ho mereixes un peto molt fort estic molt content

Duschgel ha dit...

Qui havia dit que per tocar el cel calia pujar molt i molt amunt? El cel pot ser ben a l'abast dels teus dits.

Aprofito per felicitar-te per la teva aparició a Blogs & Literatura!!!

jordicine ha dit...

Tocar el cel amb les mans? Gran definició. Bon relat 'conjunt'. Petons.

Joana ha dit...

Gràcies a tots i a totes Em sento afalagada que us hagi agradat, de veritat!
I referent a Blocs & Literatura. ha estat una sorpresa!M'ha fet il.lusió com els altres elegits.
Gràcies !!!

Roc ha dit...

M'agrada molt com està escrit.
Deliciós, com diu més d'un.
:)