No el coneixia. No l'havia vist mai. Era el primer cop que el tenia a menys de mig metre. La va mirar i ella li va aguantar la mirada sense saber per què ho feia.
Va preguntar qui era, a la persona de la seva esquerra. Li ho va dir.
- Ah! ....ara hi caic. No me l'imaginava així. Tant se val, tampoc no em treu de res conèixe'l.
A la sortida però, li hagués agradat que haguessin compartit el mateix taxi que els duria a un punt i des d'allà es dirigirien en direccions contràries però els taxis van sortir amb cinc minuts de diferència i no van poder fer el trajecte junts fins a aquell punt on necessàriament s'havien de separar.
La veu...tampoc se la imaginava així, ni l'edat...bé tampoc sap quina edat té. Només se la imagina.
Encara ara quan va descobrint algun dels detalls que a primer cop d'ull no es poden apreciar es sorprèn de comprovar que la primera impressió que tenim d'algú moltes vegades no ens enganya tant.
Creu que és un trobador que li va robar la mirada sense ser de nit...
11 comentaris:
M'ha passat més d'un cop que em quedo amb una primera impressió, posteriorment, i a força de conèixer la persona, aquesta primera impressió canvia, però un cop coneguda del tot, es fa un altre cop certa. Em sembla que no hem de subestimar aquestes primeres impressions, però sempre que tinguem una mica d'ull, és clar.
jo també acostumo a pensar (i comprovar) que, la primera impressió és la bona...
Bon dia, nina estimada. Petonet dolç
:¬)***
Sí... però amb excepcions, eh? :) Considero que tinc força bon ull, però des que vaig conèixer qui actualment és una molt bona amiga, i d'entrada vaig pensar que tenia pinta de borde... la seguretat en el meu bon ull té alguna via d'aigua :-)
ps: de l'òpera no sóc gaire amant, la veritat
Música sublim per llegir la teva entrada....delicada com un tel de gassa ....de vegades coincidim amb algú altre i les mirades s'entenen altres vegades ens fa falta compartir un munt de circumstàncies per saber entendre`s i reconèixer-nos.... feliç dia!
No crec que sempre la primera impressió siga la vàlida, en absolut.
Sovint ens equivoquem
Poques vegades canvia la meva primera impressió, no obstant un cop vaig demanar disculpes a la persona en qüestió perquè la meva primera impressió d'ella va ser nefasta i, un cop coneguda, la vaig trobar encantadora i així li vaig dir.
Era el Veí de Dalt?
Això va com va... a vegades l'encertem prou bé a la primera, però no sempre. Però sempre és un plaer llegir-te com expliques les coses...
Petonassos, Joana.
Jo no tinc bon ull per a les primeres impressions, pel que procuro "cuinar" les relacions a foc lent... ;o)
petons
Xexu,
No subestimar-les però sense donar-hi prioritat. El temps potser ajuda...
Barbo,
Jo la vaig tenir amb tu :)
Bona nit poeta! jejeje
Ferran,
Això ens passa a tots però aquest primer cop d'ull penso que no enganya tant...
D'òpera ...si n'escoltes, t'agradarà :)
Elfree,
Et dono la raó. A vegades però no cal res més que una mirada...bona resta de setmana wapa!
Novesflors,
Vàlida del tot no però en alguna o moltes coses encertem...o no?
Dissortat,
Jo no penso el mateix...però ens podem equivocar, segur que sí.
Déric,
I si ens equivoquem i tenim oportunitat dir-ho. Ho trobo genial :)
Paseante,
Ho era :) jajajaja. Ara que no ho sent ;)
Carme,
jejeej...això va com va però aquella primera impressió matisada...si?
Fra,
Cuinar les relacions a foc lent és per xupar-s'hi els dits :)
Ara el primer cop d'ull ja l'has fet...o no?
Publica un comentari a l'entrada