La Gresca

Without you era la primera cançó lenta que tocaven a la discoteca del poble. Encara ara només de sentir-la em venen imatges d'aquella sala fosca i amb la bola de colors girant al sostre que sens dubte ens feia a tots i a totes més alts, més prims i més guapos. La Gresca era de bon tros la discoteca més buscada de la comarca i de les d'arreu. Els diumenges ens hi trobàvem tots i totes. 
A primera hora de la tarda quan encara estava amb els llibres al davant acabant els deures el rum rum de les "Lobito" em trasbalsava de valent. Les sentia quan baixaven a tot drap per la corba del cementiri i anaven donant voltes pel poble. Era impossible concentrar-se en res més que no fos endevinar qui vindria a La Gresca aquell dia.
La Gresca va ser testimoni de les primeres " minis" d'un bon planter d'adolescents, de les botes amb plataforma i dels Lewis apretats que més tard es convertien en mini shorts d'estiu quan ja no admetien gaires rentades més d'esfilagarsats com estaven.
No recordo si la discoteca tancava a les 9 o a les 10 però sí que recordo que al primer quart de les 9 que tocava el campanar sortia disparada i a l'últim quart arribava a casa. Era l'últim esprint del dia.
Anys més tard vam coincidir, l'amo de la discoteca i jo quan feia pràctiques a   una clínica de Barcelona i ell estava ingressat per una afecció cardíaca.
Del llit estant em va dir que havien estat uns bons anys... i jo li vaig dir que potser els més bonics de la meva vida. 

Tot i que ell mirava pels seus interessos va fer un bé pel jovent del poble ja que vam retardar uns anys  el peregrinatge de les nits amb cotxe cap a altres llocs. I la sort per molts de nosaltres va ser que ja havíem cremat aquesta etapa i ens va interessar més fer de monitors d'esplai que continuar ballant en sales on no hi cabia ni una agulla... I és que tots tenim un passat i una cançó que ens el fa recordar.