Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 25 d’octubre de 2011

25

Tinc motius per estar contenta i de fet ho estic però la distància a voltes em trasbalsa.
T'enyoro, et penso i compto els dies mirant el calendari . S'allarga la data perquè l'esforç ha donat bons resultats i no vols deixar-ho passar.
I passo pàgines escrites i et veig creixent i a poc a poc deslligant-te d'aquest cordó que ens uneix.
Miro fotografies de petitona i de més gran i vull pensar que res ha estat en va.
Els moments compartits, els contes abans d'anar a dormir, les  lliçons apreses a la taula de la cuina, de nit...Algunes confidències dels amics i d'aquell primer amor.
Segurament ens queda molt per a explicar.
Mentrestant contemples el món des d'una altra perspectiva i convius  amb persones  i llengües diferents i amb algú que t'estima i et valora i això em fa immensament feliç.

   Chicago


PER MOLTS D'ANYS!!!

Gotegen ferides quan s'està sol.
Plouen petons amb gust de Pau.
Tot el món espera un canvi teu mentre tu esperes que el faci el món...
Hi ha camins fins i tot sota el mar.
Sense espai no hi ha res a guanyar.
Marc Durandeau - Dona
                                                                                     



26 comentaris:

mar ha dit...

Enyor i estimació de bracet per celebrar la vida!
Felicitats a totes dues!
Molts petons!

Joana ha dit...

Gràcies mar. Bona nit!

iruna ha dit...

bon caram, joana. se t'ha fet molt alta.

una abraçada

Albanta ha dit...

Se'ns fan grans, com voliem que es fessin... i els seus èxits seran els nostres.
Felicitats Joana, a tu per ella, i per a ella!!
Un petó (m'alegre de tornar-vos a llegir. Jo també vos enyorava)

Joana ha dit...

Creixen depressa Iruna.Ja ho veus amb els teus... gràcies i bona nit!

Joana ha dit...

Que bé Albanta de nou per aquí. Espero que tot vagi bé. T'ho mereixes.Gràcies i a veure si ens veiem a sovint :)

fanal blau ha dit...

Però quin goig, Joana!

segur que també està enyoradeta de tu, però ara toca créixer i explorar horitzons.

Quin èxit el d'ambdues!
Una abraçadeta moooooooolt gran!

XeXu ha dit...

Ai la nena, que ja no és tan nena... i mira que a la mama se li segueix caient la bava igual. Aviat podràs abraçar-la, ja veuràs. Però està en bones mans, pel que sembla.

Joana ha dit...

Fanal,
També m'enyora o almenys és el que diu però està feliç i això ja em tranquilitza .gràcies , una abraçada!
Xexu,
Falten uns mesos Xexu.Potser m'hi arribi jo a l'altre costat.I pinta bé sí:)

El veí de dalt ha dit...

Parles de la teva germana gran, oi?

Barbollaire ha dit...

Moltíssimes felicitats a totes dues...

Segur que t'enyora... a les mares, ni que sigui amb un somriure d'orella a orella, sempre se les troba a faltar en un moment o altre...

Va, no em posaré "pastelon" que si no la meva reputació a la misèria... ;¬P

Una bossa enorme de petons dolços, avui a repartir.
Unes abraçades immenses, nina estimada

:¬)**********

Elfreelang ha dit...

orgull de mare ben merescut ...felicitats per la part que et toca !!!!

el paseante ha dit...

Té una edat molt bonica, potser no tant com la nostra, però no es pot pas queixar. Si pots, ves-la a veure, Joana.

Joana ha dit...

Ara, més que mai, t'entenc...
El meu fa per novembre els 30 a Adelaida.
No és senzill, però han de volar.

Carme ha dit...

Que guapa està!

I és evident que res no ha estat en va... totes les petites coses de cada dia mentre creixen fan un pòsit absolutament necessari per viure.

Enhorabona a les dues per tenir-vos l'una a l'altra.

Veure'ls feliços és el millor que hi ha, oi? crec que fins i tot acaba curant l'enyorança... saps que està bé i feliç, això és el més important.

garbi24 ha dit...

és evident que els ocells acaben volant sempre del seu niu i que potser seria més preocupant si no ho hagués fet.

Ferran ha dit...

L'amor no té fronteres ni sap de geografia, l'amor és etern i arriba a tot arreu, fins i tot allà, a les alçades.

Un escrit molt bonic, Joana.

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Malgrat la distància, segur que el lligam perdura amb la mateixa força.

Una abraçada.

novesflors ha dit...

Que ràpid passa el temps, que ràpid es fan grans i ja les trobes caminant al seu aire... tan maques.

Pere ha dit...

La meva filla també ha fet 25 anys fa pocs dies; va acabar els seus estudis i ara està a casa però suposo que aviat tornarà a volar del niu i la trobarem a faltar ...

Bona nit Joana.

Robertinhos ha dit...

Felicitats a les dues!

Aquests ianquis ja és ben cert que s'enduen el millor de la nostra terra!!!

:) ha dit...

Per molt que et facis a l'idea, sempre és difícil la separació dels fills. Llei de vida en diuen, però aquest convenciment no treu l'enyor.
La felicitat d'els fills,et porta la pau necessària per dibuixar-te un somriure que t'apropa a la seva felicitat.

Joana ha dit...

Veí,
Quina pastilleta t'has pres?
Barbo,
Mil gràcies!!
Elfre,
Gràces wapa!
Paseante,
Les edats... en parlem un dia?
Joana,
Novembre és a tocar. Felicitats wapa!
Carme,
Si ells estan bé nosaltres també. gràcies :)
Garbi,
I quant en tenen ganes encara més jajaj
Ferran,
És un cul inquiet com tu :)))
Dissortat,
Fins i tot més...ja saps sense frecs qüotidians :)
Novesflors,
Passa volant i nosaltres no ens podem torbar :)
Pere,
Felicitats també per a tu. Quina edat!!!
Robertinhos,
En parlem un dia, d'acord?gràcies
:),
No ho podies dir millor. Gràcies! I el teu bloc?

Hayley ha dit...

:D gràcies mama!!!! :_)
Jo cada dia em conecto a l'Skype per a veure si hi ets!!! si que t'anyoro!!!! M'han dit que una setmana i em diran lo dels crèdits. Tenia que ser avui però algú del departament d'Audiovisuals no ha fet la seva feina!! aixxxxx jejeje

Abogadaenbcn ha dit...

Qué guapa Joana! moltes felicitats! Ets una mare valenta! visca internet, i skype i tot plegat que ho deu fer tot més fàcil, espero.... Una abraçada gran, gran , gran...

Joana ha dit...

Hayley,
Petons wapa!!!
Abogada,
Ara amb internet estem més a prop :)
Gràcies i una abraçada per tu i la Carla:)