Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 28 d’octubre de 2011

Cirkus Columbia

" Amb això ( diners)  podràs comprar el que vulguis, però no ho podràs tenir tot"
(Divko al seu fill Martin ) 





Fa 20 anys que es va iniciar el conflicte als Balcans. Danis Tanovic, el director de "En tierra de nadie" ( Òscar al millor film 2001 de parla no anglesa), torna a dirigir una producció Bosniana i Francesa (2010).
Estem a l'any 1991 a Bosnia i Hercegovina. Divko Buntic, exiliat 20 anys a Alemanya,torna a la seva petita ciutat on va créixer. Porta un Mercedes vermell cridaner, una jove xicota amb la qual s'hi  pensa casar i les butxaques plenes de marcs. També l'acompanya un gat negre de la sort.
Els comunistes han caigut i el seu germà , recenment nometat alcalde "democràtic", l'ajuda a desallotjar la casa on hi han viscut la seva dona i el seu fill , Martin.
Divko vol recuperar el seu fill de 20 anys però per poc ho perd gairebé tot.
Una posta en escena senzilla però que ens fa reviure els crus moments abans d'esclatar la guerra europea més recent.
El final, tràgic, ens mostra que l'amor és més potent que qualsevol guerra malgrat posar en joc la vida.
Música de Max Richter i Stéphane Moucha ( val la pena escoltar-los)

6 comentaris:

gatot ha dit...

encara hi ha gent que no spa mirar-nos (als gats) per saber de qui color som...

ooooouuuuhhhhh!

garbi24 ha dit...

Vaig estar aquest estiu als balcans i encara queden moltes senyals del desastre.......ferides que no curaran mai

Albanta ha dit...

Apuntada... s'haurà de veure. M'agradaen aquestes pel·lícules de postes en escena senzilles, generalment tenen molt més fons i esploren millor els sentiments.
Una abraçada

el paseante ha dit...

Té bona pinta aquesta peli. I m'ha agradat la frase incial del teu post. Crec que en ella es resumeixen moltes coses de què és la vida. Bon cap de setmana, Joana.

Pakiba ha dit...

Vaig estar fa anys i cuan penso en tot el que vaig veure encara me esgarrifo.

Bons dias maca.

Elfreelang ha dit...

pel que dius ha de ser bona la pel.li, la música i que triomfi l'amor en plena devastació ja és tot una cant a l'esperança...gràcies joana!