Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 10 de gener de 2010

Un canvi d'any més

31-12-09


Per ser Cap d'Any no feia una nit especialment freda. Van sortir a trepitjar carrers. No havien previst res. Ni sopars multitudinaris amb amics, ni sols a casa preparant filigranes.

Sortir sense cap rumb fixat. Passejar pels carrers de la part vella de la ciutat que tant els agrada, amb el plaer de saber que no tenen pressa per anar enlloc. La nit es perfila llarga. Per tant gasten el temps xerrant i escoltant les seves passes. Agafats de la mà es barregen amb els vianants que fan les seves últimes compres, atrafegats, ben empolaïnats, perfumats...

Ells porten roba d'abric, bufanda i guants. Sabates còmodes. Trepitgen fort. Estan cofois, lluny d'obligacions d'amics i familiars.

Se n'han sortit prou bé de les ofertes. Que si ball, que si cotilló, que si està bé de preu...Que si molta gent, que si poca, que si coneguts o no coneguts...

Els abellia passar la nit com sortís, sense preveure res.

Travessen el riu per un pont. S'hi aturen. La ciutat està solitària. Les cases amb les finestres il.luminades i el silenci que s'escola a la pell. Comença a haver-hi humitat i les llambordes amb les fulles fan el terra lliscós. Fan equilibris mentre caminen. Les últimes persianes dels comerços tanquen i la majoria dels bars també les han baixades. Els pocs restaurants oberts esperen amb deler la calerada que els aportarà aquesta nit.

A la plaça n'hi ha dos de restaurants que no fan menú de cap d'Any.

Entren a fer un te en un. S'arreceren en un racó. Hi ha més parelles. Sembla un bar només de parelles. I sembla que tampoc faran cotilló. La majoria picotegen i ho reguen amb un bon vi. La nit s'ho val.

Al seu costat hi ha una parella que sopa. Xerren poc però s'amanyaguen. Ell sembla força més jove , ella està ullerosa, una mica trista...

És inevitable passar per alt la conversa quan les taules estan separades per dos pams...

Ara ells tampoc parlen. Fullegen el diari. Les últimes notícies de l'any. El te no arriba ni arribarà. Els cambrers van desbordats.

S'engresquen a picar alguna cosa.

Al cap d'una estona la noia de la parella del costat riu a cor obert. Ell li omple l'última copa. S'han begut tota l'ampolla. Alguna cosa té l'alcohol que fa distanciar les angoixes per uns moments...

S'agafen d'una mà i amb l'altra mengen. Ell és irresistiblement guapo. Alt, amb les faccions terses. Ella està menys trista. Porta joies cares però ara li brillen més els ulls.

Els quarts passen. Des d'aquell racó hi ha la vista més bonica de la Catedral, l'Onyar i el pont il.luminat. Ho ha encertat quedant-s'hi. Brinden tots quatre pel nou any. No es coneixen. No hi fa res. Comparteixen el moment.
31-12-09


Cada parella amb la seva història. Es desitgen el millor. Potser el millor és estar junts. Potser és estimar-se. Potser així és més fàcil sortejar els entrebancs que la vida els va posant al davant, potser...

Arriben a casa just per les últimes campanades de l'any.

23 comentaris:

Carme ha dit...

M'agrada aquest cap d'any. Sense preveure res, sense obligacions, sens e raïms... observant i vivint el moment.

M'agrada el relat!

Striper ha dit...

De vegades de loimprevist surt lo millor.

XeXu ha dit...

Si és un relat està molt bé, és una història ben maca. I si és la realitat, encara millor!

Violette ha dit...

Ai sí!!! Quin gust de cap d'any, Joana!!!
I feliç 2010!
Un petó molt fort.

Rita ha dit...

M'ha agradat aquest cap d'Any!
Petons, maca!

el paseante ha dit...

Fa poquet, una amiga em va demanar un conte sòrdit pel seu aniversari. No crec que superi el teu :-( És tristot.

Arare ha dit...

Ai, Paseante, jo no el trobo tristot, el trobo... natural.

Un Cap d'Any diferent, però bonic, a la vora del riu.

Un petonet.

Joana ha dit...

Potser un any ho provi...
Com sempre, un relat estupendo.

garbi24 ha dit...

Si en varen quedar satisfets....va ser un bon cap d'any, de vegades s'ha de fugir de la festa i celebrar-ho en la intimitat.

Tonina ha dit...

Una cap d'any tranquil i relaxant. M'agrada, però ho preferesc amb més bulla.
Bon relat!! Salutacions.

Mireia ha dit...

Una manera ben agradable de passar el canvi d'any. A mi tampoc m'agraden les aglomeracions

El veí de dalt ha dit...

El PAseante sí que és sòrdid...!,i sord com una tàpia!
Un nou Any per unes velles (i bella) històries.

Pere ha dit...

El post del dia 28 sembla una innocentada. S'intuïa un cap d'any sabates vermelles i mitges negres ... increible! després ha estat tranquil, una mica romàntic, nostàlgic, molt ben escrit com tu només saps fer però a mi m'ha deixat un xic trist, després de la tarda a Bratislava esperava una altra cosa. Només faltava que acabessin veient el sow de tele5.

Bona tarda Joana.

Joana ha dit...

Carme,
No tots els caps d'Any han de ser iguals no?Va bé anar canviant d'ambient :) i observar :)

Striper,
Tens raó.I el contrari també passa.

Xexu,
I si et dic meitat i meitat?M'agrada barrejar-ho.

Violette,
Potser no tan encisador com el teu...però amb alguna cosa especial també :)un petó per a tu!

Rita,
No sé si és maco.És un Cap d'Any més, diferent.Potser hi ha que cada any el celebra així, sense res previst.petons!!!

paseante,
Tot depèn del punt de vista. No el veig trist i no ho va ser gens :)la gent no estava trista tot el contrari! tot i que enmig d'aquestes celebracions també hi ha molta tristesa.

Arare,
Jejeje al costat del riu...sembla un picnic :)))

Joana,
I em dius què tal...

Garbi,
El que va bé és no fer cada any el mateix, no trobes?

Tonina,
T'entenc :)))Visca la bulla doncs! i bon any wapa!

Mireia,

Hi ha moments de tot però quan surt tothom va bé anar al revés.

Veí,
Ja veig que ho has captat però no desmereixis el Paseante per el regal que t'ha fet :)Bon viatge!!!

Pere,

M'agrada quan l'escrit no deixa indiferent . El que costa és fer-lo que sembli real. gràcies.

fanal blau ha dit...

Jo trobo el trobo un fantàstic comiat de l'any..., i estimant-se, un ben bon inici.
Petó, Joana! :)

- assumpta - ha dit...

Ho trobo una bonica manera d'acabar i de començar el nou any lluny de les aglomeracions i els ambients massa atabalats, quina millor companyia que l'amor?

Sigui veritat, sigui inventat:
Un relat preciós, Joana!!

:)

Duschgel ha dit...

Així haurien de ser els caps d'any! Quina sensació més fantàstica!

Joana ha dit...

Fanal blau,
Com diu la Dushgel potser tots els caps d'any hauríen de ser així. De fet si volem podem fer-ho possible però això no ven.
Jo ja hi firmaria per els que em queden :))

Assumpta,
Ja li he dit al Xexu, meitat i meitat :)gràcies a tu!

Duschgel,
D'alliberament, de tranquilitat i de ganes de repetir-lo!
bon any wapa!

Albert B. i R. ha dit...

Molt bonica la ciutat de nit! Els que hi viviu teniu molta sort!

Joana ha dit...

Tens tota la raó Albert. Viure a Girona és un privilegi!
Salutacions!

khalina ha dit...

una bona manera de començar l'any

el paseante ha dit...

Me l'he tornat a llegir. I em sembla trist. Desencantat. Mira, em transmet això. Què hi farem.

Joana ha dit...

Khalina,
Diferent?

Paseante,
Ostres! Ho deu transmetre . No era la meva intenció però si és així no em desegrada tampoc. No hi farem res! Gràcies com sempre per el teu comentari!!