Bratislava christmas market

Bratislava christmas market -12ºC

Es passeja neguitosa per el pis. Un pis petit, confortable i ben decorat. Els de l'ambaixada se n'han ocupat...

Espera sentir les passes a l'escala o millor, el soroll de la clau al pany. Aquell volta i volta de serraller.

Sent les nadales i la cridòria de la mainada de baix el carrer. El pampallugueix de les llums fa que al pis hi entri una claror esmorteïda.Encara no se'n sap avenir , d'estar aquí. I això que no li va costar gens dir-li que sí quan li ho va proposar. Ho esperava des de feia tants anys!

Una escapada lluny aprofitant una visita diplomàtica a Bratislava... abans de Nadal. Però no ho podia explicar a ningú, de moment.

Com pots explicar als companys que després de més de 20 anys treballant junts ara el viatge no és per feina... ?

Camina descalça. Llueix unes ungles de porcellana. Avui no se les ha pintades vermelles. Fan joc amb les de les mans. Aquell color claret que tampoc és transparent. Color de net com li deia , de petita, la seva mare. Una mare presumida i neta com ella. No. La mare n'era un pèl més de neta. En aquestes dates se'n recorda més d'ella...

Es menjaria les ungles per apaivagar el neguit que aquest sí se la menja a ella. Però no ho fa. De fet mai ho ha fet, ni de menuda... només s'entortolligava els cabells quan estudiava.

Es torna a emmirallar de dalt a baix. S'ha planxat els cabells i ara els llueix llisos. Uns cabells que ballen al seu compàs. Fan olor. Olor de net. S'ha dutxat fa una estona...

Es repassa la fina capa de crema de color que s'ha posat a la cara ( ella que mai ha estat de maquillar-se gaire, allò just sense embatumar-se ). Comprova que els llavis resten perfilats casi imperceptiblement. Li brillen. Els llavis i els ulls. Uns ulls foscos, desperts.

S'allisa els plecs del vestit. S'hi passa la mà i es mira les cames al mirall. El vestit li cau just al mig dels genolls. Quan era més joveneta li agradava portar minifaldilla. Mai li havien agradat les faldilles llargues. S'hi entrebancava.

Es calça unes sabates plantes. Els talons són per les nits que se surt, com els canelobres llargs i prims, com el carmí vermell i els vestits de gassa, transparents i les estoles damunt les espatlles i els bolsos de petxina i ...

Avui però, soparan al pis. Un sopar fet de delicatesses i xampany francès.

Segur que ho escollirà bé...

Avui manarà la comoditat. Ell segur que tindrà ganes de treure's el vestit i la corbata. Es posarà el pijama de seda gris i els mitjons de llana, gruixuts. I... Com pot ser que trobant-s'hi tan a prop deixi anar la imaginació?

Un lleu soroll li trenca el moment. El cor se li accelera. Mentre corre cap a la porta veu per el balcó que el termòmetre del campanar marca - 12ºC.

Pot ser que a fora faci tant fred?

No, tampoc se'n sap avenir...

És una altra proposta de Relats conjunts

Pista 6 BI : El meu blocaire invisible és un "senyor"