Passejant pel blog de l'Elisenda m'he adonat que sovint regalem allò que ens agrada o que ens agradaria que ens regalessin. Per què quan decidim fer un regal en comprem o en fem un de determinat i no un altre?
Què suposem que ha de tenir un regal? Quina part de nosaltres hi ha amagat sota l'envoltori?
De la mateixa manera quan escribim, alguna cosa nostra per insignificant que sigui s'escola entremig de cada signe de puntuació...
Llegint el teu blog, ELISENDA, he tingut els ulls molt oberts però ara m'agradaria que els tanquessis i que la música et transportés a una època llunyana, a l'Edat Mitjana o al Renaixement, on la veu és la protagonista i el so de l'arpa, l'expressió dels sentiments.
Lux Feminae (900-1600)
Montserrat Figueras
Imaginem entre els vels de la foscor, un raig de llum. Escoltem entre l'espessor quieta del silenci, el so límpid d'una veu. Un avís, un oracle,un enigma deixat al vol com un ocell d'una sola ala. Diu que el món capolarà: la nit tindrà un sol negre. Diu que tot ha d'afonar-se: el mar no tindrà costes. Diu que res no sobreviurà: l'aire cercarà desesperadament pulmons. Diu que la mort vindrà i serem aigua indefensa davant una boca que té set.
Només vivim el temps d'una sageta des de l'arc tibat fins a la carn ferida.
(Glosa: Manuel Forcano)
Que tinguis un Bon Any !
14 comentaris:
Buaahh no trobo el meu regal!!!
Que maco! M'agrada, Joana!
Desitjo que a l'Elisenda també li agradi molt!
Bona nit i dolços regals.
=)
segur que li agrada, Joana!
bona nit de reis! ;)
LA MÀGIA HA ARRIBAT TAMBÉ AL MEU BLOGg!!!!!!!!!!!!
molt bonic segur que l'Elisenda li encantara....,mil petons
Moltíiiissimes gràcies, Joana!! :). I tant, si m'agrada!! Té un regust oriental que se'm posa molt bé! I el text se m'ha escolat entre els ossos... ostres, és molt bo! Moltesmoltes gràcies! :)
No puc dir que et conegués (amb el sentit complet de la paraula) abans de començar l'enrenou del blocaire invisible, tot i que sí que havia tret el cap per aquí més d'un cop! En veure el teu missatge, i després d'investigar, et vas convertir en la meva principal sospita, però... més endavant vas aconseguir despistar-me completament! Ben jugat, :)!
Sempre he pensat que en tot regal hi ha una part de nosaltres mateixos... És ben cert que els preparem pensant en el receptor, però suposo que és inevitable que que acabem oferint aquell trosset de nosaltres que marcarà alguna de les parts del procés... I el mateix passa amb les paraules, suposo que és inevitable... I que alhora és enriquidor!
Moltes gràcies un cop més, Joana! Que tinguis tu també un molt bon any, tornaré aviat per aquestes terres!
Molt bonic Joana.
Molt!
Joana! és preciós! jo crec que és un regal molt teu ;) B7s!
Bon i feliç dia de reis!!!
molt molt maco el regal...de debò
Joana, m'ha encantat el teu regal.... és més, ja l'estic intentant trobar.... una meravella per la oïda.... un petó gran i bon dia de reis :)
un regal ben maco i delicat :)
Bons reis!
Moltes gràcies!!!!Sembla que sí, que li ha agradat! :)
Fins l'any que ve !!
Ens ha agradat a tots, crec.
Publica un comentari a l'entrada