Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 27 de novembre del 2009

L'Hotel

Imatge treta de la web

Feia dies que a l'entrada del poble veia el cartell anunciant que hi havia servei de bar als jardins.

De cop, un dia mentre conduia, es va adonar que la casa senyorial de principis de segle s'alçava magestuosa i il.luminada. L'havien restaurat i pintat i un gran cartell anunciava que era un hotel.

Uns fanals antics vorejaven el pati i envoltaven la casa. Una avinguda arbrada la custodiava.

Recorda que de petita espiava enmig dels xiprers espessos la gran piscina de pedra que als estius s'omplia de gent forana.

Potser era l'única casa del poble que en tenien de piscina en aquella època.

Quan, amb el pare, anaven a la torneria a buscar quatre encenalls li agradava amorrar-se als xiprers. Sentir aquella olor que li entrava pels narius i mentre la respirava descobrir un altre món. Xisclets i rialles. Corredisses, taules parades i alguna minyona encofiada.

Sí.Eren gent benestant. Empresaris que tenien fàbriques a Barcelona. Un lloc que li quedava molt allunyat...

L'altre dia no se'n va poder estar. Hi va anar a fer el cafè. Als jardins. El sol donava la baixa, els colors eren de plena tardor. Molts grocs. Un aire començava a moure el fullam. El lloc, un petit oasi de pau. Només una parella amb 2 nens acabaven de dinar.

Va demanar si tenien un diari i n'hi van portar 2 amb els dos suplements dominicals.

Fa de bon aprofitar la tarda, li va etzibar el cambrer molt amablement, que alhora era l'amo i el cuiner de l'hotel ( però això no ho va saber fins més tard).

Per les faccions va deduir que era un dels fills de l'antiga casa senyorial.

En LL no la va reconèixer, però ella sí. És evident que sempre és més fàcil recordar algú que tant per edat com per posició social va un esglaó per davant nostre.

Ella recorda haver-lo vist als estius per el poble i segurament a la piscina quan li agradava posar el nas enmig dels xiprers i enflairar-los...

La tarda va anar minvant i quan ja fosquejava i no es podia llegir a fora va ser agradable la proposta que un o altre va fer de donar un cop d'ull a l'interior d'aquell nou hotel que guardava tot l'encant de primers de segle. Un edifici modernista amb la llar de foc del menjador encesa. L'encant dels finestrals amb els vitralls de colors, les làmpares de nou disseny que no desentonaven per res amb el mobiliari antic, ple de motllures. Tot estava decorat amb una harmonia de contrastos. Per dins era com fa 100 anys, restaurat i pintat. Els llits, els armaris, l'escó donaven al lloc la sensació de que el temps s'havia aturat. Fotografies antigues dels seus avantpassats, dinars a l'era...

Preciós, li va dir. M'ha agradat aquesta passejada.

També sóc el cuiner...

- I...Potser el fill del Sr. G?

- Sí...el petit! - Perdona...Que estàs de pas?

- ...

Ja era negra nit i feia fresca estar-se al pas de la porta

28 comentaris:

assumpta ha dit...

Un relat magnífic, Joana!

Passa suau i delicat, com l'estança en aquest bonic hotel.

Desitjo que la nit acabés d'una manera càlida...

Nanit!
:)

Joana ha dit...

Assumpta,
Gràcies!
L'hi preguntaré com va acabar :)
Bona nit wapa!

Carme Rosanas ha dit...

Un relat que entra suaument i dóna molta placidesa, jo també els desitjo una nit ben dolça.

Abogadaenbcn ha dit...

Mmmmmmm interessant!!!!

Pere ha dit...

Ella ja havia aconseguit tot, veure i tocar aquell mon oníric que contemplava en la seva infància a traves del xiprer.
La resta ja no té importància...

Bona nit Joana.

el paseante ha dit...

Tens un català tan bonic... "El sol donava la baixa, els colors eren de plena tardor. Molts grocs. Un aire començava a moure el fullam".

Enveja? Sí.

Toy folloso ha dit...

Que et veig des del llargavistes del Far...
Sóc el repixes de l´altre dia, coi.

Garbí24 ha dit...

Un gran relat que espero acabés tant bé com el conjunt de tot el relat.

Anònim ha dit...

Quan ens regales relats, doncs em perdon en la seva lectura, m'agrada perquè és com si fos un llibre curt.

Striper ha dit...

Interesant relat per l'hora del esmorçar.

Joana ha dit...

Molt i molt bonic...
Gaire bé era allà, al jardí, amb tu...

fra miquel ha dit...

Com diu el Paseante un català molt bonic; "Una avinguda arbrada la custodiava" " La tarda anava minvant i quan ja fosquejava..." Certament preciós.
Un relat encantador.
I no continuarà?

Cris (V/N) ha dit...

Ai Joana, que bé escrius reina.... un plaer passar per casa teva i trobar-me sempre amb algún relat que et deixa el mateix regustet que un bon cafè acabat de preparar.... Un petó maca :)

Robertinhos ha dit...

Quan baixis a Barcelona o jo pugi a Girona, fem un cafè...i si no em dius de pujar a fer la bugada al terrat i llestos!!!

Bon relat Joana, però això ja no és novetat!!!

Una abraçada

Mon ha dit...

et cal un continuarà.... bon cap de setmana , Mil petons

Deric ha dit...

quina vetllada més agradable! i l'hotel, una passada

Albanta ha dit...

Un lloc preciós per perdres, com jo ho he fet mentre et llegia.
Encantadora lectura, com sempre.
Un petó molt dolç boniqueta.

Montse ha dit...

jo també vull saber com continua!!!

preciós, Joana!

que passis un bon diumenge!

novesflors ha dit...

Potser saber com continua és cosa nostra, de cada lector. Particularment m'agraden els relats de final obert.

Bargalloneta ha dit...

preciós com sempre!!!!

kweilan ha dit...

M'ha agradat com està escrit. Molt bonic.

Mireia ha dit...

Un gran relat, ja m'hi trobava... Però una pregunta(
Val la pena entrar a fer-hi el cafè, jo de tant en tant veig el cartell des de la carretera i sempre m'ha cridat l'atenció

Rita ha dit...

No sé si esperar la teva continuació o anar-hi i a veure si m'ensenya l'hotel aquest fill petit... ;-)

Un relat, preciós, com sempre i un Hotel que m'ha encantat. Miraré d'anar-hi a la primavera.
Petons, maca!

Jordicine ha dit...

M'ha encantat. I sí, necesitem saber més, Joana. Ja ja ja. Petons.

khalina ha dit...

oh oh oh Joana. Ja m'hi veig allà, primer de petita, i després de gran.
Haurem d'anar a veure aquest hotelet.

Núr ha dit...

Un relat molt bunik, Joana! M'ha encantat perquè és delicat, tranquil, senzill... Com una estoneta de cafè! :)

Joana ha dit...

Carme,
gràcies. La nit queda per a la imaginació :)

Abogada, :)

Pere,
Molt interessant la teva reflexió...

Paseante,
No pots envejar-me res, tot el contrari. T'admiro!

Toy,
Uix...així no prendré el sol a la terrassa:)

Garbi,
No sé, crec que va acabar al pas de la porta :)

Cesc,
Sempre tan amable. un petó

Striper,
Fins i tot m'arriba l'olor de cafè :)

Joana,
S'hi estava bé!oi?

Fra Miquel,
Et ve de gust continuar-lo?Et repto a fer-ho!

Cris,
mmmm el cafè acabt de fer...quin gran plaer!

Roberthinos,
No et queda tan lluny Girona :)...
Ja ens hi trobem sovint al terrat no?

Mon,
Et dic el mateix que al Fra Miquel. Vols continuar-lo?

Déric,
Un lloc ideal per escriure i descansar!

Albanta,
Una abraçada wapa!

Arare,
Posa-hi el final que més t'agradai :)Bona nit wapa!

Novesflors,
A mi també. La imaginació ens ajuda a descobrir el final o no...

bargalloneta,
gràcies!!

Kewilan,
Gràcies!

Mireia,
Crec que val la pena. Ves-hi i ens ho expliques!

Rita,
Si hi vas te l'ensenyarà...amb molt de gust!petons

Jordicine,
Xafarder! jajajaj

Khalina,

jejejej...Si hi vas, ho expliques!

Núr,
Què tenen les estones dels cafès, del cafè?:)

Núr ha dit...

Són la tranquil·litat, la serenor, un moment de descans, de pausa, de dir "ara m'aturo"... ains...