Demà 9 de novembre farà 20 anys de la caiguda del Mur de Berlin. Construit el 1961 va separar l'Alemania Occidental de la RDA. És el símbol de la Guerra Freda. Per construir-lo es van necessitar 700.000 tones de formigó.
28 anys després (9-11-1989) es va obrir la frontera i 11 mesos més tard es va iniciar la reunificació d'Alemanya (1990).
El polítc i antic dirigent de la RDA , Günter Schabowski, ( actualment te 80 anys i està hospitalitzat per problemes cardíacs) en la conferència de premsa el mateix dia de la caiguda i per un error va pronunciar les paraules profètiques " Reisefreiheit"=llibertat per viatjar i " Unverzueglich" = immediatament, tot i que la decisió que havien pres els mandataris era que els ciutadans de la RDA havien de sol.licitar un visat i anunciar-ho unes hores després. El resultat va ser que els ciutadans que estaven davant el Mur varen creuar el pas fronterer d'Oberbaumbruecke que porta al districte de Kreuzberg, al Berlin Occidental, sense saber del cert si podrien tornar amb les seves famíles de l'Est. Els guardes, impassius, no van demanar el passaport a ningú i tothom va poder tornar a casa seva.
El dijous passat, 5 de novembre, U2 va oferir un concert per celebrar aquest vintè aniversari , a la porta de Brandeburgo - símbol de Berlin i d'Alemanya.
Hi ha diversos murals - icones de la caiguda del Mur :
El petó de Breshnew i Honecker, que després es va caricaturar i es va vendre en una subasta per més de 12.000 dòlars.
Aquesta imatge l'he treta del blog Cosmopolitan Lily, out of context Magazine. Tot donant un cop d'ull a aquest blog m'he trobat qe la millor coreògafa del segle XX, l'alemanya Pina Bausch va morir aquest juny passat d'un càncer fulminant als 68 anys. Com a curiositat recordo que l'any passat va actuar al Liceu de Barcelona i degut al preu vaig desistir d'anar a veure-la.
D'ella s'ha dit que " va ballar amb sentiment". Dues de les seves obres més conegudes són : Cafè Müller , amb música de Purcell on encara actuava, i La Consagració de la Primavera de Stravinsky.Deia: "No m'interesssa com es mou l'ésser humà sinó allò que el commou i que es mogui"
*****
El 1982 vaig visitar per segon cop Alemanya. La meva primera estada va ser a Hamburg i posteriorment a Berlin, 7 anys abans de la caiguda del Mur.
Alexanderplatz
Porta de Brandeburgo - Mur
A part de recórrer el Berlin Occidental de la mà d'un gran amic berlinès vaig tenir l'oportunitat de creuar la frontera i passar un dia a la antiga RDA. Amb un visat per 24 hores i un canvi de divises d'un marc per un, recordo que els turistes havíem d'anar amb metro i els berlinesos per carretera. En algunes estacions per on passava el metro, RDA, no hi havia parada i estaven vigilades per la Stasi (seguretat de l'Estat). Vaig travessar la duana a Ckeckpoint -Charlie, amb les torres de vigilància a prop, l'espai sembrat de mines, vigilants amb metralladores i el filferro amb púes que hi havia sobre el Mur. L'estació fronterera del metro era La Friedrichsstrasse , lloc on retrobaves els amics berlinesos .
A la gran plaça Alexanderplatz es troba la torre de televisió - Fernsehturm - que te 365 m. d'alçària i és el 4t edifici més alt d'Europa. A dalt de la torre hi ha un mirador i un restaurant que gira 360º cada mitja hora. Fer un cafè allà era l'atractiu turístic del moment, lloc on es podia contemplar els dos Berlins amb el Mur com a línea divisòria. Un món, dues realitats durant 28 anys.
U2 - 5-11-09 - Brandeburg
La consagració de la primavera - Pina Bausch
16 comentaris:
un aniversari molt important per tothom i per Europa.
Un sentit homenatge Joana...
mai més barreres!
una abraçada
Gràcies per recordar-ho.
Demà també fa anys el meu fill gran, 21, per a mi seguirà sent més important aquet segon fet.
Petons.
Digne de celebrar, tot i que sembla que encara queden murs no fisics entre les dues alemanyes. Potser encara calen més anys
Un bonic homenatge, Joana!
Jo hi vaig ser per primera i única vegada quan ja no hi havia el mur i al Check Point Charlie ja no hi havia cap vigilància, però reconec que va ser una estada que em va impressionar molt. Quan vaig ser a la porta de Brandemburg per primer cop no vaig poder evitar que em caiguessin les llàgrimes, pensar en tot el que havia passat allà i en la falta de llibertat em va tocar molt.
La Pina Bausch va morir 2 o 3 dies després que el Michael Jackson i suposo que la seva mort va quedar eclipsada per la d'ell. Una gran dama de la dança!
Una nit emocionant aquella de fa 20 anys!
No hi ha cap dubte de que varem viure un moment històric...
Molt clar.
ara, però, trobo q alemania vol passar sovint pagina i no mirar el passat. Trobo q hi ha un seguit d traumes que no gosen compartir amb els interessats pel llegat historic i cultural d'esdevenimets. Jo hi vaig anar fa poc i es el q em va smblar. M'hauria agradat moltissim poder veure les dues alemanyes.
Ja ha plogut una mica, oi?
Mira tu, jo que visc a Alemanya i encara no he anat a Berlin...
Penso que el que diu la Déjà és cert. I és que molta gent s'avergonyeix de les coses que han passat. Hi ha gent, com els anglesos, que associen immediatament "alemany" amb "nazi". I no és fàcil. La majoria d'alemanys cerca la normalitat. I mirar cap aquest passat tant recent els suposa ara més dolor que ajuda.
Que bé tot el que ens expliques, un bon homenatge el teu Joana, felicitats per narrar-ho tan bé :) Un petó!
Ostres! Quina experiència, Joana, haver-ho vist! Poder-ne ser conscient, sentir a la pròpia pell les diferències entre el Berlín oriental i l'occidental! buff... Em fas força enveja! ;)
Berlín és una ciutat que m'encanta, fabulosa! I Alemanya és un país que trobo increïble! N'he estudiat la història, en conec la llengua i hi he estat força vegades. La Reunificació d'Alemanya és una cosa que quan hi penso encara avui em commou: un país, un poble, una nació que havia quedat dividida, famílies senceres... finalment van poder-se tornar a trobar! :)
Striper,
I suposo que per els alemayns encara mé!
Lliri blanc,
Encara en queden malauradament.
Vitalis,
Felicitats! Sens dubte un dia molt especial per a tots vosaltres!
Garbi 24,
Sembla que els de l'Est no han trobat allò que s'esperaven. Atur i molta feina encara per posar al dia les infraestructures del Berlin Est, tan desfassades!
Rita,
Encara ara se'm posen els pèls de punta.Puc visualitzar els soldats mirant el meu passaport i mirant-me als ulls. No ho oblidaré!
La mort de la Pina se'm va passar :(. Una gran dama, com dius!
Kweilan,
Per tothom però allà era un somni fet realitat.
Joana,
El final del franquisme, la caiguda del Mur... Formem part d'aquesta història!
Déjà,
ës així...voldrien esborrar el pssat però no poden! han de viure amb aquesta vergonya sense ser-ne culpables.
T'hagués agradat!!
Dushgel,
És una ciutat molt interessant i ja ho era quan la vaig visitar. Espero tornar-hi a aprimavera! :)
Ha plogut .... :)
Cris,
Gràcies però hi ha aticles boníssims a la premsa...això és un petit homenatge!
Núr,
Vull tornar-hi! Tinc guia de franc :)i pis !!
Va ser una experiència però ara la valoro més perquè no era del tot conscient del que passava :(
Jo també hi he anat dos cops. El primer, de viatge de noces, fa 13 anys. Un destí diferent, si vols tu. I el segon cop, quan treballava a COMRàdio, per transmetre un partit del Barça de bàsquet, contra l'Alba de Berlín. És una ciutat que m'apassiona. Un petó, Joana.
Recordo la caiguda del mur com un fet que em va impactar molt (més que la caiguda de les torres bessones). M'ha provocat una mica d'enveja que poguessis viure aquella realitat de les dues Alemanyes. Aquella sensació d'entrar en una realitat estranya plena de gent desconfiada i amb armes.
Jordicine,
Ara hem de tornar-i! Jo també en tinc ganes! petons
Paseante,
Ara me n'adono més que quan hi vaig anar, però sí em va impactar...tot tan diferent d'aquí!
No hi he estat mai a Alemanya i m'ha agradat de recórre-la de la teva ma, amb la visió personalitzada.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada