Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 13 de setembre del 2009

Setembres

Imatge google

A les acaballes de l'estiu. Un dia boirós després d'una nit de pluja. Un banc de pedra fred. Roba lleugera per no incitar l'hivern. Fred al cos, a la pell i al cor. Solitud. Espera. Tardança. Neguit. Emoció continguda. Fred a la cara, a la gola, als llavis, a les mans... Roba d'estiu. Colors clars per no oblidar els dies de sol. La calidesa a la pell...la que no s'oblida mai.

Si m'abracessis no tindria fred però ni hi ets. No arribes. Els minuts passen. Els quarts. Massa de pressa. Podria esgotar-se la pila del rellotge. Ara. Aturar el temps quan hom vol. La humitat traspassa dels pantalons a les natges. Ni un diari per fer de coixí.

S'espera una eternitat? Uns minuts? Uns quarts?

Cotxes de colors. No s'aturen. Busco el blau. Fa massa anys. Potser groc. No. El groc era el meu. Quant el blau i el groc anaven junts. Dues tartanes. El blau de segona mà. El groc nou de trinca. Quatre llaunes tot plegat. Amb el groc descobrírem Europa. Amb 19 i 22 anys. 22 i 19.

També plovia aquell setembre però no vam tenir fred ni a les parpelles.

La pell càlida i el cor també. Un estudi a Berlin, un alberg a Holanda, un càmping a París, una parada en un parc ...

Tantes paraules juntes. El sentiment sentit. L'emoció de l'escapada. Els ulls. L'expressió. Els llavis. El moviment. Ara sense passió. La serena convicció de que no ens vam equivocar. Ni caminant junts. Ni separats. El cotxe no és blau. El meu és blanc. Les mans s'han escalfat. I el temps s'esgota. I les mirades es perden. Escriure. Escriure? Podries fer-ho...

Escriure quant et vaig estimar és curt de dir. Tan curt com aquest cafè. Per això el faig amb llet. Ben calent. Per a fer-ne més d'un glop. Que m'escalfi els cos, el cor, les mans...

34 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Una historia que qualsevol dia es pot repetir............només caldrà posar-hi ganes .
Un gran escrit,felicitats

Joana ha dit...

Quines lletres més boniques noia....
A mi m'agrada molt el setembre.

Sergi ha dit...

Ostres, quins records més intensos, i quina manera d'explicar-los. Genial, això és Joana en estat pur, aquests escrits que entendreixen el més fred i estirat.

Lo Bep ha dit...

Molt bó... m'ha agradat molt.

kika ha dit...

m'ha agradat molt... fins i tot m'has fet plorar :-)

Unknown ha dit...

Cal allargar-los, com el cafè, aquests sentiments.

Gràcies per compartir-los, gràcies per compartir-te ;-)

Cuida't

Eli ha dit...

Recuerdos intensos que traen calor para soportar los dias frios...

rhanya2 ha dit...

Que bonic, Joana... trist no, encara que té un punt d'antiga tristesa. Però el cafè és nou i la llet l'endolceix.
Un petó i molt bona setmana.

mar ha dit...

malengia...
quins records més bonics i sincers...

la tardor ja ho fa això...

petons!

mar ha dit...

uuuuppsss!

melangia... (volia dir...)

assumpta ha dit...

A mi també m'agrada molt el setembre, però em condueix massa sovint pels camins de la melangia.
Que aquest café d'avui t'escalfi el cos, el cor, les mans i també l'ànima...
M'ha encantat com ho has explicat. Com els sentiments suren a flor de pell...
Petons!

Pere ha dit...

Termina el verano, baja la temperatura y disminuye la luz. El cuerpo se rebela y aparece la nostalgia, algo de tristeza, pero reaccionamos, buscamos calor y la vida se nos muestra de nuevo con todo su maravilloso......

BACCD ha dit...

Resistir-se a la fredor, en tots els sentits. És, en definitiva, tot el que tenim en aquesta vida.

Un plaer llegir-te, Joana!

Carme Rosanas ha dit...

Que boniques aquestes històries, aquests records... a mi m'escalfen el cor com el teu cafè, sense ni tant sols beure'n ni una mica. Amb els sentiments n'hi ha prou.

Striper ha dit...

I suposo que eera llarg de cafe i llet i amb escuma de tendresa.

Carme Rosanas ha dit...

M'he ficat en el món dels blocs i ja em quedo meravellada de tot el que vaig llegint. I també de com compartiu en els comentaris. Jo diria que es parlen (s'escriuen) les coses d'una manera molt més autèntica que a la vida "no virtual" o real. Felicitats pel teu relat. Crec que tots podríem fer una mena de manta-cobrellit amb els pedaços dels records que tenim, potser ens escalfarien prou. Bona nit.

myself ha dit...

M'ha fet sentir d'una manera molt especial aquest escrit. L'he trobat molt suggerent.

Barbollaire ha dit...

bufff!
quina calidesa malgrat la pluja, el fred...

preciós, nina, preciós...
sensorial

una capseta de petons dolços :¬)***

Jordicine ha dit...

Molt bonic. Ami el café, sol, no m'agrada. Bé... ni sol ni acompanyat. Si hi ha algú amb mi segueix sense agradar-me!!! Un petó.

rebaixes ha dit...

... i escriguin del que va marxar i em falta.// Aquestes frases curtes son com espasins... Anton.

kweilan ha dit...

Un escrit ple de sentiments, preciós i que arriba molt endins del que el llegeix. Bona setmana!

khalina ha dit...

m'ha encantat Joana! Com ho has descrit i sentit!

Toy folloso ha dit...

Si que s´ha girat fred.
Vaig a buscar l´americana.
Per posar-la sobre les teves espatlles, però.
(Així, virtualment).

el paseante ha dit...

Sempre he pensat que qui no viu no té records per rememorar a la tardor. Devia ser bonic aquell viatge de grocs i de blaus. M'ha agradat molt el post, és lleuger, és nerviós, és viu.

Francesc Mompó ha dit...

Joana, llegir-vos a vós sí que és una delícia. Gràcies per fer-nos partícips d'aquest furt al temps.
Salut i terra
PS. Quins estudis de català més ben aprofitats.

Joana ha dit...

Un café diu moltes i moltes coses, parla sol i evoca molts enyors.
És un plaerllegir-te, ja feia temps que el temps no em deixava, però avuí m'he esplaiat al teu blog.
Una abraçada.

DooMMasteR ha dit...

Molt bonic i molt sentit :-)

Un petó!

fada ha dit...

Pell de gallina i no precisament per la fresca que avui ha començat a fer. Hi ha tant de sentiment en aquest escrit teu... La tristesa deixa pas a la nostàlgia i això, segurament, és bo. Petons.

zel ha dit...

Ui, amor del que no té pèrdua...i d'aquells que un no pot deixar mai de recordar...tristoi...

Montse ha dit...

us veig: 19 i 22, 22 i 19, és que us veig!

Em demano un cafè amb llet, també, i m'assec al teu costat, a prendre'l a poc a poc. No cal parlar.

Elfreelang ha dit...

Escrius molt molt bé Joana! Les paraules traspuen sentiments...

Joana ha dit...

Garbi,
A vegades amb les ganes no n'hi ha prou. Ja ho saps no?

Gràcies Joana,
La tardor sempre em porta bons records!

Xexu,
A tu no et veig fred ni estirat :)

Lo Bep,
Gràcies!

KIka,
No n'hi ha per tant!
Tondo,
Tan lluny arriba el bocinet de mi? Bones festes wapo!

Eli,
Abans d'agafr l'abric :)

Violette,
És nou i vell. La llet condensada? :) petons de diumenge!

Mar,
És la tardor...sí!

Assumpta,
No sé si és malaltís però els sentiments els puc reviure sense que em facin mal... gràcies!

Pere,
ho has dit molt bé. La vida és bonica, molt! :)

Duschgel,
Si el fred es cala a dins...morim! El plaer és meu, ja ho saps!

Carme,
Els teus dibuixos també donen escalfor i llum als blogs! gràcies!

Striper,
llarg, llarg...

Myself,

Alguna cosa deu suggerir que et faci sentir així...

Barbollaire,

El temps canviant ens porta paraules llunyanes... petons!

Jordicine,
Doncs res...un te?

rebaixes,
Tu en saps més.Ets un poeta!

Kweila,
Gràcies per sentir e que transmeto.
Bon cap de setmana!

Khalina,
A vegades escric a raig!

Toy,
Ara s'agraeix i mira que he passat caor aquest estiu! :)

Paseante,
Va ser una viatge amb molts colors, a part del groc i el blau...

Frances Mompó,
Gràcies! un plaer llegir-vos a vós :)

De Joana a Joana,
Gràcies pe ser-hi!

DOOmmaster,
A tu per venir!

Fada,
Mai hagués pensat que seria així... :)

Zel,
És el que hi ha .."d'aquells" que frapen...

Arare,
Quin gust compartir-lo amb tu. jajaj ens veus? fa molt eh?

Elvira,
Gràcies, de veritat!
Bon cap de setmana a tothom!

ferran ha dit...

Res. Simplement dir que he caigut per aquí i que m'ha agradat de caure-hi.

Unknown ha dit...

Ummmmmmmmm....