Setembres

Imatge google

A les acaballes de l'estiu. Un dia boirós després d'una nit de pluja. Un banc de pedra fred. Roba lleugera per no incitar l'hivern. Fred al cos, a la pell i al cor. Solitud. Espera. Tardança. Neguit. Emoció continguda. Fred a la cara, a la gola, als llavis, a les mans... Roba d'estiu. Colors clars per no oblidar els dies de sol. La calidesa a la pell...la que no s'oblida mai.

Si m'abracessis no tindria fred però ni hi ets. No arribes. Els minuts passen. Els quarts. Massa de pressa. Podria esgotar-se la pila del rellotge. Ara. Aturar el temps quan hom vol. La humitat traspassa dels pantalons a les natges. Ni un diari per fer de coixí.

S'espera una eternitat? Uns minuts? Uns quarts?

Cotxes de colors. No s'aturen. Busco el blau. Fa massa anys. Potser groc. No. El groc era el meu. Quant el blau i el groc anaven junts. Dues tartanes. El blau de segona mà. El groc nou de trinca. Quatre llaunes tot plegat. Amb el groc descobrírem Europa. Amb 19 i 22 anys. 22 i 19.

També plovia aquell setembre però no vam tenir fred ni a les parpelles.

La pell càlida i el cor també. Un estudi a Berlin, un alberg a Holanda, un càmping a París, una parada en un parc ...

Tantes paraules juntes. El sentiment sentit. L'emoció de l'escapada. Els ulls. L'expressió. Els llavis. El moviment. Ara sense passió. La serena convicció de que no ens vam equivocar. Ni caminant junts. Ni separats. El cotxe no és blau. El meu és blanc. Les mans s'han escalfat. I el temps s'esgota. I les mirades es perden. Escriure. Escriure? Podries fer-ho...

Escriure quant et vaig estimar és curt de dir. Tan curt com aquest cafè. Per això el faig amb llet. Ben calent. Per a fer-ne més d'un glop. Que m'escalfi els cos, el cor, les mans...