Malgrat el silenci les paraules ressonen per els blogs. Les paraules respiren, fan olor i ens embolcallen. Reiem i plorem amb elles i sentim moments de confort i disbauxa.
Les paraules queden. Les persones se'n van però el seu record és ben present.
Jo els trobo a faltar.
Els comentaris als blogs ens diuen que hi són pero sense ells no sabem si hi són o no poden ser-hi.
De fet sense certeses només ens queda imaginar...
Imaginem-los doncs sota una porxada, a recés del sol, protegits per l'ombra d'un serment, espès i gerd. Amb l'aire ballant al compàs de les fulles. Una llimonada al costat, un munt de llibres, una música de fons, converses agradables... Temps per un mateix i per a compartir...
Vés a saber si de lluny ens espien, si ens llegeixen, si descansen de lletres, si caurem en l'oblit, si els oblidarem com a aquells llibres reclosos en un racó de la biblioteca, empolsats després de tot el que ens han explicat...
Vull pensar que algun dia tornaran...
re-editat - B612 - respira ( no us perdeu l'escrit)
Els en-yo-ro!
Diana Krall - The Look Of Love
27 comentaris:
algun dia tornarem... o no! :)
petons d'acabar l'estiu, Joana!
Imaginar i recordar... sempre tant bonic, i sempre amb aquest punt melancòlic. Perquè que no falti mai!
Tornaran. Vaig intentar fugir fa mesos, i no me'n vaig sortir. Blogville és una llar massa càlida, plena de gent que no trobes pels carrers.
Però hi son, d'estar segur que hi estan..... potser escoltant els silencis de la nit
Jo també els enyoro, però justament ahir vaig tenir l'alegria de retrobar-ne un dels tres. Et convido a trobar-lo... ;-)
potser agafen un taxi i tornen, gran musica com sempre
DE vegades cal un respir..
Tornaran, segur. Un petó, Joana.
Sí que ens espien. O, com a mínim, no ens obliden. Jo em vaig tirar un any sense rondar per aquests móns. Però no us vaig oblidar.
Es tenen èpoques de tot. Jo també enyoro tots aquells que em van acompanyar i que ara no hi són (o no tant sovint). Cal paciència. Tots necessitem temps.
I sí, esperem que tornaran!
Buh!...jo espio ;-)
Impossible oblidar-vos!
segur que estan, però sovint cal un temps per a la distància
És com tot a la vida; hi han moments.
De vegades parles i de vegades escoltes, però mai oblides, sobretot les coses bones!!
Tornaran les orenetes,...
Jo també els enyoro, a aquests tres i tants d'altres... Enyoro passar per casa seva a veure què conten, o veure'ls als blocs dels altres mentre em decideixo a entrar a visitar-los.
Els desitjo que estiguin bé! N'hi ha que van i vénen, n'hi ha que marxen i no tornen, i n'hi ha que marxen, però ens espien d'amagat... :)
Tot sobra i tot falta, segons el moment que ens toca.Ai, Joana... Això és una gran casa...i una casa gran, tant gran que un pot perdres...Anton.
Sabia que els homes que cites espiaven d'amagat, i que no deixarien de mirar aquesta finestra, perquè els resultarà impossible oblidar el seu passat (i qui sap si present i futur) blogaire. En Gatot el veig aquí i allà, menys que abans, però per mi no ha marxat mai. I en Clint, m'alegro de llegir-lo en aquests comentaris, tant de bo tornem a llegir alguna cosa d'ell aviat.
I la iruNa... sé que no ens llegeix, sé que té una vida millor ara que abans i que els blogs no entren en el seu organigrama ara. Però no ens oblida, d'això n'estic segur, i tinc l'esperança que algun dia tornarà.
M'ha agradat molt aquest post, perquè demostra, un cop més, que les relacions que s'estableixen per aquí són més fortes del que pugui pensar qui no hi està ficat.
Aquesta són un trio de calaveres que deuen estar cremant el país per allí on passen. D'aquí un temps vindran i ens ho explicaran. No pateixis que, com el McCarthy aquell, segur que tornen.
Segur que tornaran i com bé han dit de vegades necessiten un respir. Ànim i una abraçada!!! El text m'ha semblat preciós.
LEs situacions, els moments fan que de vegades un hagi d'allunyar-se de Blogsville, però quan passa un temps si poden segur que espien, i qui sap si tornen. Clar que fa pena no llegir-los.
Amb permís....
"Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar, y, otra vez, con el ala a sus cristales, jugando llamarán;
pero aquéllas que el vuelo refrenaban tu hermosura y mi dicha al contemplar, aquéllas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!"
Un petó, guapa :)
avui hem penjat una de les teves portes al blog. Gràcies
Jo també els enyore, però sé que estàn ahi, i confie en que tornen aviat.
De vegades tots necessitem "desapareixer", però no del tot. Hi han records inoblidables i innevitables.
Un petó a tots tres, i un ben fort per tu Joaneta.
De vez en cuando hay que hacer
una pausa
contemplarse a sí mismo
sin la fruición cotidiana
examinar el pasado
rubro por rubro
etapa por etapa
baldosa por baldosa
y no llorarse las mentiras
sino cantarse las verdades.
M.B.
Quantes vegades no he pensat de deixar-ho córrer... Però hi ha algun lligam massa fort que encara que sigui poc sovint et fa estar present a blogsville. Petonets, bonica.
Gatot,
O no!...en tot cas t'enyorem...Molta sort!
Nymnia,
Que no falti doncs. :)
Paseante,
Quan estem aquí no estem pel arrer fent dolenteries... :)
Mon,
ës bonic escoltar el silenci de la nit...Bona setmana Mon!
Rita,
Gràcies ;)
Ddriver,
Deixa el teu mòbil per si de cas... ;)
Striper,
I tant! I ben merescut, només que...
Jordicine,
No ho sé...almenys sabran que van passar en va...
Duschgel,
T'entenc i els entenc, només que em venia de gust dir-los-hi :)
Clint,
Ho sabia!
Impossible? :)
Molta sort!
Jesús,
Distància i temps...
Ramon,
No oblidem allò bo...tota la raó!
Núr,
Són quatre!!!! :)
Rebaixes,
Una gran ciutat! :) i no ens perdem ,no...
Xexu,
Qui no hi està ficat es pensa que hem pedut el seny, el nord i tot plega!
Veí,
Són quatre i molts més ...ho cremaran tot menys Blogville!
Kweila,
Gràcies...
Khalina,
El costum de llegir-los, però queden les paraules...
Cris,
Gràcies wapa!
USD,
Gràcies Jesús :)
Albanta,
No et descuidis del B61 i llegeix-lo! val la pena!
Pere,
Va bé fer-ho de tant en tant!
Fada,
Contenta deveure't. A preparar la tornada a l'escola?
Molta sort!
La veritat.... jo també.
Ni que tampoc escric massa darrerament.
Mica en mica vaig fent coses... Gràcies per l'enyorança!
Joana,
Tots som de la mateixa pasta pel que veig!
B-612,
Segur que no estàs parat... Records!
Publica un comentari a l'entrada