Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 26 de setembre del 2009

Bancs(1)

(1751)
Cansats d'esperar que algú s'hi assegui...

Han perdut l'escalfor dels visitants.

42 comentaris:

Ferran Cerdans Serra ha dit...

doncs aquests bancs són molt suggerents... és una llàstima que no rebin escalfor.

khalina ha dit...

algú hi hauria de seure, pobrets.

gatot ha dit...

més que bancs semblen "tressillus"... amb reposabraços i tot! :)

ai, si els bancs parlessin... quantes coses no dirien!

petons a peu dret!

Bargalloneta ha dit...

on són???? que jo m'hi asseuré!

Striper ha dit...

De vegades deu suar de tanta escalfor.

Garbí24 ha dit...

Segur que ens podrien explicar moltes coses......

novesflors ha dit...

Potser, altre temps, molta gent s'ha assegut i s'ha contat històries. Potser, aquests bancs coneixen molts secrets.

Unknown ha dit...

Tenen el seu encant. Desvetllen calidesa.

Ferran Porta ha dit...

... però han guanyat el caràcter que imprimeix el temps, no trobeu?

Bonica foto.

Anònim ha dit...

Fins i tot els objectes s'acaben cansant d'esperar-nos.

el paseante ha dit...

Segur que en tots aquests anys, s'hi han assegut moltes persones, cadascuna amb la seva història.

Joana ha dit...

Originals... però jo duria un coixinet, com les àvies d'abans!

Sergi ha dit...

Poca broma, més de 250 anys tenen...

assumpta ha dit...

On hi ha hagut foc... sempre hi queden brasses.

Potser aparentment han perdut l'escalfor, però justament aquesta fredor és la que els permet conservar intactes el secrets d'històries compartides.

Petons.

Unknown ha dit...

Ja ho pots ben dir... volent aprofiatr, esprémer el temsp, ens hem quedat sense temps, sense sabors i amb poca calma.

Recuperem aquests espais, Joana... recuperem els carrers, les places i els bancs... com a espais per a relaconar-nos i gaudir. "Lejos del mundanal ruido", que diuen els castellans, però prenyats de tots els sorolls del món.

Salut!

Pere ha dit...

Jo m'asseuria al banc de la dreta,sota la finestra, no sé perquè, m'agrada més.
Berenars de pa amb vi i sucre...
Petons.

BACCD ha dit...

Segur que algun gat els visita de tant en tant...

kweilan ha dit...

Qui sap on són els que seien aquí explicant-se els seus secrets.

ferran ha dit...

Ara els ha tocat als bancs de descansar. Ja n'era hora!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs potser han perdut l'escalfor, però jo els trobo molt bonics i la porta també... molt. :)

Kuroi Neko ha dit...

Impressionants!

Jesús M. Tibau ha dit...

llavors han perdut tot el sentit

Eva ha dit...

Quins misteris deu amagar la porta?

Joan Reverté ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mon ha dit...

Son el banc del "si no fos..." aquells dels vells jubilats..si no fos per l'artrosis, si no fos pel colesterol...

berta ha dit...

Segur que un dia n'arribaran de nous, de visitants... cal no donar mai res per perdut.

fanal blau ha dit...

Jo si mai hi passés...segur que m'aturaria i m'hi asseuria una estona!

mas de mi que de... lirio ha dit...

En mi presente ausente mi silencio no es mas que un disfraz...

Besos desde mi alma presente...

mas de mi.

nimue ha dit...

ai, pobrets... espera que ja vaig jo a seure una estoneta...
muaks!

Jordicine ha dit...

Doncs són una passada. M'encantaria viure en una casa així. Petons.

Deric ha dit...

i s'han convertit en pedra...

Déjà vie ha dit...

Jo m'hi asseuria, vols seure amb mi?

Núr ha dit...

M'encanta el comentari que t'ha escrit l'-assumpta. :) Jo us vinc a fer companyia a la Déjà i a tu, i porto un termo de cafè (i un de te, per si de cas) perquè ens ajudi a escalfar a aquests bancs!

És una imatge preciosa! On és?

Cris (V/N) ha dit...

i quanta vida hauràn "vist" passar pel seu davant, oi? a mi m'encantava sortir fora al carrer a l'estiu, quan estava a casa del avis i no hi havia trànsit.... trèiem les cadires a les voreres, i a jugar, xerrar i gaudir de la fresca de les nits.... quins records :) Un petó!!

Nymnia ha dit...

Una imatge, i poques paraules... i tot allò que es pot transmetre, tot allò que desprenen per si mateixes... Últimament estem nostàlgics, i que maco recordar, quan hi havia més vida, encara que les coses no siguin ara com abans! On estan els avis que seuen al banc i miren encuriosits la plaça? I els joves amants que es fan petons a la vista de tothom? I aquell gat dormint aprofitant la fredor de la pedra? Tots ells, algun dia tornaran?

Joana ha dit...

Ferran,
Benvingut! Són fred perquè ningú s'hi asseu...

Khalina,
Vens?

Gatot,
Sort que no parlen...

Bargalloneta,
A Sant Julià de Ramis ( Gironès), l'església de Sant Damià i Sant Cosme.

Striper,
Potser a l'estiu quan algú s'hi para per descansar una estona...

Garbi,
Més a vall parlen de secrets...

Novesflors,
Podem imaginar-los, res més.

Núri,
El lloc era molt acollidor (és)

Ferran,
És el que em va semblar. Com un segell desgasat...

Cesc,
Els falta la nostr calidesa. Sovint ens la descuidem...

Pasante,
Històries, secrets, converses... res diferent del que fm ara :)

Joana,
I un llibre...

Xexu,
Per això els vaig fotografiar, per l'any, per el lloc, pel que transmeten.

Assumpta,
I que mai en sabrem res... Però podem fer servir la imaginació, no trobes?

Tondo,
Si vens la farem petar! :)"lejos del mundanal ruido..."

Pere,
Doncs jo al de l'esquerra amb pa amb oli i sal i una presa de xocolata.

Duschgel,
Més d'un suposo...

Kweilan,
Qui ho sap?

Ferran,
Potser sí que estan cansats de sentir tantes converses...

Carme,
No sembla haver-hi frdor, no...

Aiga-clara,
benvinguda! gràcies!!

Jesús,
Ara només decoren l'entrada que tampoc fa servir ningú...

Eva Ventura,
Em sembla que mai sabrem els misteris i els secrets que amaguen...

Mon,
Si t'hi assus tu no seran els bancs del "si no fos..." :)

Berta,
Tens tota la raó. Jo hi vaig anar i els vaig descobrr després d'una caminada i potser cada dia ésaixí...

Fanal,
És impensable pssar-hi de llarg...

Lirio,
Estas hermosas palabrasdicen más que el slencio todo y que el silencio también habla!

Nimue,
llàstima que hi fa fred :)

Jordicine,
Doncs cap al Gironès o a la Garrotxa! :)

Déric
De tant esperar...

Déjà,
Quantes coses m'explicaries! Va ine!!! wapa bentornada

Núr,
I fer-la petar una estona, amb calma... i amb un cafè calent mmm. És a sant julià de ramis (Gionès) una església fora el poble. Això semblava una hostatgeria :)

Cris,
Jo també enyoro parar la fresca alcarrr! quins recors i quina poca pressa que teníem!

Nymnia,
Potser els trobarem nosaltres a ells ves a saber!

Montse ha dit...

uns bancs per asseure-s'hi a explicar contes a la canalla!

Joana ha dit...

Arare,
És un racó preciós i tanquil!

rebaixes ha dit...

Segur que el diner que tenien deposi tat era el contacte humà, ara son una pedra consistent... estan en BANC-A- ROTA. ANTON.

Joana ha dit...

jejeejj Anton! fins aquí ha arribat la "crisi"...estem arreglats!

Glennis ha dit...

Very solid door with no door knob to open it.

Joana ha dit...

I didn't sea about it. Thank you!