Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 24 de febrer de 2009

Invisibles?

Ajudeu-me a fer una llista de tasques de la llar d'aquelles que anomeno "invisibles".
I per què les anomeno així?
Doncs perquè molt sovint jo tampoc les veig, fins que un dia , de sobte se m'apareixen gegantines demanat-me a crits que les faci...
I ... un cop les he fetes ningú s'adona que estaven per a fer i a l'inrevés. Costa veure que algú les ha fetes... com si portessin un automatisme, vaja.
Avui n'he fet unes quantes. A veure què en penseu...

Cosir aquell botó que fa dies que volta per la casa. A sobre la taula, al rebedor, a sobre el microones i ningú no el veu però tothom vigila que no es perdi. O aquella vora dels baixos dels pantalons que ajornem cosir-la en cada planxada, o un petit descosit en alguna peça de roba. Mai ho faig en aquell moment perquè "per un punt " no val la pena enfilar l'agulla. Endreço les peces al lloc de la costura i fins que ja és de jutjat de guàrdia...

Tallar amb tisores les herbes medicinals per a fer-ne infusions. La meva mare fa de recol.lectora i les fica en una bossa de plàstic ben etiquetades. Jo les guardo en pots de vidre, tallades ... i etiquetades. Fins que queden culs de pot un dia rere l'altre.
Ja suposo que em direu que els "sobrets" fan miracles però, res com una infusió d'herbes collides quan és l'època i assecades al sol. Són molt més aromàtiques i gustoses.

Netejar sabates. Reconec que no m'agrada fer-ho i vaig ajornant el dia. Em canvio les sabates i com a molt hi passo un drapet humit o una toballoleta d'aquestes "multiusos" o de "bebés" amb lanolina incorporada. Però les sabates, sobretot les de pell, necessiten betum per hidratar-les.
És tot un plaer veure aquell reguitzell de sabates netes! Sobretot si no les has netejat tu...
Papers, papers i papers. Muntanyes de papers que s'acumulen a tot arreu. A l'estudi, al despatx, a la cuina, al menjador, al rebedor, als calaixos... fins que un dia toca classificar-los, endreçar-los i guardar-los al seu lloc perquè no sé si us passa però, un paper extraviat és aquell que necessitarem en el moment menys pensat.
I no parlem de : posar oli al setrill, aigua a la gerra de la cuina o el paper higiènic al seu soport...
( tasques invisibles... no es fan soles... no)

I parlant de paper higiènic he trobat al google tot això:


Us en recordeu? Peça de co.leccionista

Per els melòmans

Per els intel.lectuals

Per els que fumen
De camuflatge Amb glamourPer els enamorats


Per els passionals


També hi ha persones que a èpoques ens sembla que són invisibles.
No les veiem, però sabem que hi són...
Que respiren
Que llegeixen
Que viuen
Que escriuen
Que senten
Que , tot i el pas del temps, estan a prop.
Malgrat no veure-les, no sentir-les, no abraçar-les
Malgrat la distància
curta
llarga
Malgrat totes les paraules insonores
que voldríem i voldrien dir
Hi són
Hi som
Hi sóc
Hi ets

33 comentaris:

el nadador ha dit...

I descongelar la nevera? (aprofites per netejar-la). No poso més exemples perquè la gent no sabrà què dir.

És estrany ser el primer a comentar-te. I quins records el paper de l'elefant!!!

iruna ha dit...

joana... cosir botons i endreçar papers, per a mi també són "deures" terribles. sobre tot, los papers... perquè un botó (o dos o tres) se cus en un moment :)

això de les plantes medicinals, no ho faig. i les sabates... molt de tant en tant, rentadora o plis plas i va que xuta.

descongelar la nevera... mareta-meua!

alguna altra...? netejar el racó i la superfície de la rentadora... que va omplint-se i omplint-se d'objectes...

i tampoc dic res més.

de les últimes línies... quin munt de temps sent invisibles, però sent igualment :)

bona nit, joana

Striper ha dit...

Ostres el paper de El Elefante no era basto ni nada. Una tasca invisible netejar el cotxe.

XeXu ha dit...

Ho has clavat bastant, hi ha tot un seguit de mini-tasques de casa que sembla que es facin soles, i que davant la perspectiva de fer-les, fan molta mandra. Potser s'han de fer com has fet tu, totes de cop, perquè si no, no hi ha manera.

Molt originals aquests rotllos, ja n'havia vist algun, però no tots.

I referent al final en vermell, encara que no s'entengui, hi ha persones que no estan mai lluny, potser les portem tan a dintre que no ens cal un contacte tan constant com amb altres. És això al que et referies?

DooMMasteR ha dit...

M'ha vingut de cop una mandra terrible XD

I és que hi ha algunes tasques d'aquestes que m'estan esperant :P

estrip ha dit...

m'ha faltat veure un paper amb articles dels blocaires.
Escriure posts potser una tasca domèstica?

Robertinhos ha dit...

Joana ho reconec. No m'agrada planxar. I fins que no tinc una muntanya que em diu "Robertinhos, anar arrugat no és anar a la moda italiana", no agafo la planxa.

També costa fer els raconets dels electrodomèstics de la cuina. Al final quan es desarrimen tothom exclama "joder, sí que s'hi acumula merda!". I au, fins la propera.

Els amics iunvisibles estem allí, per quan ens necessitis.

Una abraçada guapa!

Rita ha dit...

Netejar els armaris de la cuina per dintre, pesadíssim, però ve molt de gust després anar-los obrint i mirant com llueixen...

Netejar la plata!! No a casa no hi tinc res de plata, no la suporto, però jo sí que porto gairebé sempre coses de plata: anells, arracades, penjolls... De tant en tant un dia m'hi poso, però com que en tinc moltes, acabo ben farta. M'encanten els anells de plata grandets... :P

Quina gràcia els papers! L'Elefante, quin espant! Els altres divertidíssims. Jo sempre el compro blanc. No m'agraden de colors ni decorats ni res.

Hi sóc, sempre i sóc i espero que tu segueixis sent-hi, Joana.
Petons!

kweilan ha dit...

Aquestes tasques que dius no són pesades però costa de posar-s'hi...lo dels papers, molt curiós.

Carme ha dit...

per a mi el pitjor d etot són els papers... ho descrius tan bé que no cal afegir-hi res...

I pel que fa a les lletres vermelles...totalment d'acord. Tinc múltiples experiències que això pot ser i és com tu dius. Em passa amb un munt de persones estimades. Sé que és així... hi som. Sense cap problema. Però hi ha moments i situacions que encara em costa. Per tothom vol dir el mateix "se-hi"?

Deric ha dit...

arreglar els armaris de la cuina per dins...
o els calaixos del lavabo o treure totes les medicines caducades de la farmaciola...
Ostres, ja no recordava aquell paper Elefante satinat que enlloc de netejar... ho deixo així

Eli ha dit...

Ostres, doncs jo d'aquesta invisible, en tinc unes quantes de tasques pendents...
Si vols quan acabis, pots passar per casa?? je,je,je Faig broma, eh???

:-D

jordicine ha dit...

Crec que em quedo amb el dels cors. M'ha agradat això de les feines invisibles. Un petó.

Abogada en Bcn ha dit...

I fer els vidres...

Caram amb els papers de wc!

Tens rao, hi ha persones que sabem que hi són, encara que no es "manifestin".

Jesús M. Tibau ha dit...

canviar l'hora dels rellotges (uns 200 que deu haver a casa, entre despertadors, cuines, DVDs, mòbils...) cada 6 mesos

Toy folloso ha dit...

I, que m´en dius de netejar les boles de borrissol que es fan sota els mobles i el llit?.

Si em permets l´autospam, et mostro un altre rotllo per aixugar el cul; el podies haver agafat perque l´havies vist.

Cesc ha dit...

jo havia penat en netejar sabates...

zel ha dit...

M'estimo més pensar en els meus invisibles amics que sempre hi sou, sempre, sense esperar res a canvi...


Per cert, posar una nova bossa d'escombraries? A casa meva és una tasca invisible...com tantes altres...

Abel ha dit...

Les cortines, us heu deixat les cortines!!! Ho vas deixant ho vas deixant i elles van canviant de coloret (es fan més fosques, clar!!)

Mon ha dit...

planxar, definitivament planxar no puc....em costa

òscar ha dit...

odio descongelar la nevera i el pollastre que organitzes. quan toca; xiulo mirant el sostre tot dissimulat però, la meva dona, sap llatí.

El veí de dalt ha dit...

Aquesta paràbola entre el paper higiènic i la gent invisible...et fa pensar en algú? ;-)

I qui compra el sabó de renta els plats, què, eihn? I a sobre els renta...!

Rita ha dit...

Pobret... ;-)

Oriol ha dit...

comprar bombetes que s'han fós. Posar aigua a les "cubiteres" per fer els glaçons, i sobretot els "tornillos" per penjar els quadres....

mar ha dit...

buufff...
a casa... n'hi ha tantes de feinetes invisibles (per sort!)...
Ara quan apareixen... fan por fins i tot!
Sort que les persones continuem essent-hi... invisibles o no...

Guspira ha dit...

Joana... jo podria ser una d'aquestes persones invisibles perquè fa dies que no passava per aquí, però hi penso, eh? (ara trobo que m'he embolicat.. no sé si la invisible sóc jo o ho havies de ser tu...Bé, tant se val, la qüestió és que hi penso..)
Aquest post, l'hauria pogut fer jo perfectament! Només hi ha una petita diferència... Que el botó de tant posar-lo a un bon lloc perquè no es perdi, ara ja no el puc trobar...I clar, ara encara em fa més mandra cosir-lo perquè n'hauria de comprar de nous... I els papers, jo encara no els he desat... :(
No sé si són tasques invisibles o és que jo em torno invisible quan veig que les he de fer...
Bon cap de setmana!!!

ddriver ha dit...

hola wapa!!!!
Soc l'invisible!! Una tasca invisible podria ser pagar-li a la Boliviana perque descobreixi les tasques invisibles,mai trobo el moment

Salva Piqueras ha dit...

M'ha agradat molt el post!!!

Jo afegeixo: treure els cabells del "desaigüe", canviar la bombeta fosa de les 5 del lavabo, passar l'aspirador al cotxe... he de seguir?

Joana ha dit...

Ja m'adono que hi ha feines invisibles a tot arreu i també que ens en fem , d'nvisibles per no veure-les
En quant a les persones ...ja sabem quines hi són encara que no les veiem. A vegades veient-les ens adonem que no hi són...
Els silencis , parlen.
Parlava en general i per descomptat ningú de vosaltres.
Gràcies per ser-hi!

fra miquel ha dit...

Buidar papereres, espolsar l’estora de "Benvinguts" del replà de l'escala, regar les plantes del balcó i les de dins de casa, i ja que hi som traurem la pols de les fulles...

Sort de les persones invisibles. Sabem, però, que hi són, que hi som, i això ajuda a tirar endavant, oi?
petons

Joana ha dit...

Fra Miquel,
Ostres ets el més "treballador" del veïnat! ;)
Uiii la pols...N'hi ha a tot arreu!
Bona setmana!

khalina ha dit...

LEs feines invisibles buff, crec que coincideixo amb totes les teves (excepte tallar herbes) i les que diuen els altres. M'ha fet gràcia això de canviar l'hora dels rellotges d'en Tibau, per sort jo en tinc menys, i això ho faig ràpid per no embolicar-me.

Joana ha dit...

Khalina,
Mira que és "invisible" tallar les herbetes... ;)
Ostres amb tants rellotges hi deu passar una bona estona!