Documental

Encuentros en el fin del mundo és un documental filmat a l'Antàrtida. Una obra de Werner Herzog i de Henry Keiser. Herzog i el seu reduït equip viatgen fins a l'Estació de McMurdo durant l'estiu astral ( cinc mesos sense que es pongui el sol ) on hi viuen unes 1.000 persones, la majoria de les quals són científics. Però sobretot allà hi viu una comunitat de somiadors professionals que comparteixen el somni de qui decideix anar a viure a un desert glaçat que limita el món tal com el coneixem. " Somiar és una forma d'arribar a la realitat" diu un dels personatges.

Veient aquest documental t'adones que l'ésser humà és una mínima presència de naturalesa completament fràgil i irracional enmig de les grans forces de l'Univers.

" L'Univers es mira a si mateix a través dels nostres ulls i nosaltres donem vida a tot allò que veiem en ell" - Alan Wats.

Fent de la ciència una de les més apassionant ficcions , esdevé ciència ficció pura, de la bona.

A L'estació de McMurdo hi ha horts i a través d'ells estudien les partícules subatòmiques ( neutrinos ), el desglaç provocat pel canvi climàtic i els cicles alimentaris dels animals ( foques ).

En el vessant més pessimista ens aproximen a la condemna de que la humanitat tendeix a desaparèixer.

Veure aquells blocs de gel submarí i pensar que es poden fondre fa basarda.

Amb tot ,quan surts de les quasi 2 hores d'aquest viatge tan llunyà , enmig d'una natura desbordant i salvatge penses que no seria tan absurd agafar les maletes i compartir una estada amb un grup que d'entrada semblen uns somiatruites o uns il.luminats. Deu ser que veure aquest desert blanc remou l'essència més primària de nosaltres mateixos. O m'ho va semblar...

Si teniu ocasió no us el perdeu.